El Paisley Terrier era una raça de gos tipus Terrier que ara es troba extinta. Es caracteritzava per un pelatge dens i ondulat que solia ser de color marró, negre o blau. Aquesta raça era coneguda per la seua personalitat alegre i juganera, així com per la seua intel·ligència i facilitat d'entrenament.
El Paisley Terrier va ser criat originalment per a caçar ratolins i altres animals xicotets a les granges d'Escòcia. Amb el temps, es va convertir en un popular animal de companyia a causa de la seua personalitat amigable i lleial.
Aquest gos tenia una grandària mitjana, i mesurava entre 30 i 40 cm d'altura i pesava entre 6 i 8 kg.
El Paisley Terrier era un gos molt actiu i necessitava exercici diari per a mantenir-se en forma. A més, era un gos molt intel·ligent i responia bé a l'entrenament.
Història En un llibre publicat el 1894, Rawdon Briggs Lee especulava que el Paisley Terrier havia estat creat per columbòfils a Glasgow que havien seleccionat exemplars de Skye Terrier amb pelatges llargs i sedosos "fins que es van reproduir prou".
En descriure la raça, Lee va escriure: "Encara que pot matar rates i tal vegada altres feristeles, el Paisley Terrier és essencialment un gos de companyia i, en general, es manté com a tal". Així doncs, l'animal servia principalment com a animal de companyia, i també era un gos d'exhibició popular. El 1903, es fa referència a la raça com "el gos d'un columbòfil, un esport de la raça Skye Terrier" i, a pesar que alguns columbòfils de l'època afirmaven que la raça tenia "la resistència i l'aptitud per al treball del Terrier... és evident que un gos amb un pelatge que sembla seda és simplement un joguet. Els propietaris i criadors en el segle XIX atorgaven un gran valor al bell pelatge blau i torrat, i cobrien els cabells sobre els seus ulls per a mantenir el pelatge lluint tan bé com siga possible per a les exposicions canines.
El Kennel Club va reconéixer el Paisley Terrier en 1888 com una varietat del Skye Terrier, a pesar que en 1887 s'havien realitzat classes d'exhibició separades per als dos tipus. No obstant això, es van vendre tan poques entrades que el Kennel Club no va continuar encoratjant a oferir la categoria en altres exposicions.
L'èxit de la raça com a gos d'exhibició pot haver portat al seu declivi. Els jutges sovint atorgaven premis als gossos amb un pelatge llarg i atractiu, i la longitud del pelatge era un dels trets principals dels Skye Terrier. En canvi, qui guanyava els premis eren els els Paisley, criats per a desenvolupar pelatges llargs però suaus (inútils per a un gos de treball). Els columbòfils de Skye Terrier es van oposar al tipus que es mostra amb Skyes, perquè consideraven que els Paisley eren races mixtes o possiblement creuades amb Dandie Dinmont Terriers. D'aquesta manera, l'interés dels columbòfils va disminuir i la raça va començar a desaparèixer.
Un llibre publicat en 1918 descriu els Paisley Terrier com poc comuns als Estats Units.
Referències
Categoria:Races de gossos extintes