Grover Carr Furr III (Washington D.C, 3 d'abril de 1944) és un professor nord-americà de literatura anglesa medieval en la Universitat Estatal de Montclair, Nova Jersey, principalment conegut pels seus llibres sobre Ióssif Stalin i la Unió Soviètica.

Ressenya biogràfica Nascut a Washington D.C., Grover Furr es va graduar de la Universitat McGill a Montreal, Quebec, el Canadà en 1965 amb un BA en Anglès. Va aconseguir un Ph.D en literatura comparada en la Universitat de Princeton en 1978. Des del febrer de 1970, està en la Universitat Estatal de Montclair en Nova Jersey, on s'especialitza en literatura medieval anglesa.

Treballs i controvèrsies Holodomor En un article de la revista CounterPunch publicat al març de 2017, Furr argumenta que "[hi v]a haver una fam molt greu a l'URSS, inclosa (però no limitada a) l'RSS d'Ucraïna, en 1932-33. Però mai hi va haver cap evidència d'un 'Holodomor' o 'fam deliberada', i no n'existeix cap avui dia. La ficció de 'l'Holodomor' va ser inventada per col·laboradors nazis ucraïnesos que van trobar refuig a l'Europa occidental, el Canadà i els Estats Units després de la guerra.

Judicis de Moscou Contràriament a l'opinió àmpliament acceptada que els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis espectacle duts a terme per instigació de Ióssif Stalin entre 1936 i 1938 contra trotskistes i membres de l'Oposició de Dreta del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), Furr creu que tots els acusats en els Judicis de Moscou eren almenys culpables del que se'ls acusava, com s'argumenta en un article de 2017 per a Journal of Labor and Society.

Pacte Mólotov-Ribbentrop En 2012, Furr va declarar que el Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser signat per la Unió Soviètica per a preservar una Polònia independent en lloc de planejar una partició de Polònia, com de fet estava estipulat en el protocol secret del Pacte Molotov-Ribbentrop entre l'Alemanya nazi i l'Unió Soviètica. Furr argumenta que Gran Bretanya i França també van signar l'Acord de Múnic, un pacte de no agressió amb Alemanya que va dividir un altre estat i que Polònia també va participar en la partició de Txecoslovàquia, la qual cosa fa que la Unió Soviètica no fos l'única a signar un pacte de no agressió amb Alemanya. Furr critica al govern polonès en l'exili argumentant que hauria d'haver romàs en algun lloc de Polònia "almenys el temps suficient per a rendir-se" o podria haver fugit a Gran Bretanya o França en lloc de la Romania neutral. En paraules de Furr, "[una] 'gropa' de Polònia finalment podria haver acceptat fer un pacte de defensa mútua que inclogués a l'URSS. Això hauria reiniciat la 'seguretat col·lectiva', l'aliança anti-nazi entre els aliats occidentals i l'URSS que els soviètics van buscar però els líders britànics i francesos els van rebutjar". Segons Furr, això hauria "afeblit en gran manera a Hitler; probablement eliminant gran part de l'Holocaust jueu ; certament impedint la conquesta de França, Bèlgica i la resta d'Europa; [i] certament prevenint molts milions de morts de ciutadans soviètics".

"Discurs secret" Furr va saltar a la fama gràcies al seu assaig "Khrusxov va mentir" en el que condemna el procés de desestalinització dut a terme a l'URSS. El llibre ataca el discurs pronunciat per Nikita Khrusxov, anomenat "Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències", però més comunament conegut a Occident com el "discurs secret". Va ser revisat positivament en la Revista del Grup de Recerca sobre el Socialisme i la Democràcia per Sven-Eric Holmström, qui la va declarar com una valuosa contribució a l'escola "revisionista històrica" dels estudis soviètics i comunistes. Al maig de 2014, Furr va celebrar una xerrada en l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials. En una ressenya de "Khrusxov va mentir", el setmanari rus-ortodox Russki Véstnik va descriure la recerca de Furr com a "objectiva" i "impressionant", i el destacat historiador Robert Thurston va qualificar a l'assaig com "un gran treball de recerca". L'obra també ha estat recolzada i aplaudida per intel·lectuals occidentals d'esquerra com Samir Amin o Domenico Losurdo. Recentment, en una entrevista pel diari brasiler A Verdade, Furr va afirmar en referencia al seu treball d'investigació que mai va imaginar "trobar que tot el que va dir Jruschov (60 dels 61 càrregs presentats contra Stalin i Beria) seri completament fals. Del càrrec nº 61 no vaig poder trobar res que ho confirmés ni desmentís."

Grover Furr ha estat descrit pels historiadors John Earl Haynes i Harvey Klehr com un autor revisionista en postular teories de "absoluta defensa" de l'estalinisme i, segons l'autora feminista Cathy Young, Grover Furr està "en una carrera a llarg termini per a absoldre a Stalin". Furr considera que la massacre de Katyn no va ser comesa pel NKVD, basant-se principalment en els descobriments en les fosses comunes de Volodýmyr-Volyns'kiy, Ucraïna, i la seva recerca sobre aquest tema ha estat citada a Rússia com a confirmació que les evidències revisionistes són també "secundades per historiadors estrangers". Així mateix Furr nega que l'ocupació soviètica de Polònia de 1939 fos una invasió, la qual cosa va motivar que a Polònia se'l considerés igual que un "negacionista de l'Holocaust". Furr també considera que els condemnats en els Processos de Moscou eren totalment culpables, a més de sostenir que el líder marxista Lleó Trotski sí havia elaborat un "pla per a assassinar a Stalin".

Furr també ha rebut atenció negativa de diversos mitjans de comunicació. David Horowitz el va catalogar com un dels "101 acadèmics més perillosos d'Amèrica", i el critica per sostenir que "era moralment incorrecte que els Estats Units causessin el col·lapse de la Unió Soviètica", i per negar la presumpta acusació a Stalin d'antisemitisme, i una sèrie d'altres qüestions històriques, sent que l'historiador Robert Radosch el va acusar de "mala praxi acadèmica" en ser professor de literatura medieval que considera cegament com a fonts històriques a "comunicats oficials del règim estalinista". Furr també va ser criticat per llocs web com FrontPage Magazine i The Daily Caller per una resposta que va donar a una pregunta sobre Stalin durant un debat universitari: "He passat molts anys investigant això i altres qüestions similars i encara haig de trobar un crim que Stalin cometés".

Obres principals Llibres i estudis extensos:

Khrusxov va mentir (disponible en espanyol en l'Editorial Templando el acero). L'assassinat de Serguei Kírov. Mentides sagnants (en resposta al llibre Terres de sang de l'historiador Timothy Snyder). Yezhov contra Stalin. Les amalgames de Trotski. Stalin i la lluita per la reforma democràtica (disponible aquí en espanyol). Evidència de la col·laboració de Lleó Trotski amb Alemanya i el Japó (disponible aquí en espanyol).

Referències

Enllaços externs Web personal: https://msuweb.montclair.edu/~furrg/ Entrevista concedida a The Georgian Times aquí Entrevista concedida al periòdic brasiler A Verdade aquí. 

Categoria:Negacionistes de l'Holodomor Categoria:Historiadors de la literatura Categoria:Historiadors estatunidencs Categoria:Pseudohistoriadors Categoria:Historiadors marxistes Categoria:Alumnes de la Universitat McGill Categoria:Alumnes de la Universitat de Princeton Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Filòlegs estatunidencs Categoria:Marxistes estatunidencs Categoria:Polítics de Washington DC Categoria:Polítics estatunidencs del segle XXI Categoria:Activistes estatunidencs Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944