miniatura|El baix relleu del Sarcòfag de Trifena Creperia Trifena fou una jove romana, de menys de 20 anys, el sarcòfag de la qual va aparéixer durant les obres d'excavació del 1889 per als fonaments del Palau de Justícia i per a la construcció del pont Umberto I sobre el Tíber de Roma. Entre els objectes del ric dipòsit funerari del seu sarcòfag, hi havia una nina de vori.
Descobriment miniatura|Fotografia després de l'excavació de la nina i l'aixovar trobats al sarcòfag de Creperia Trifena, descrit per l'orfebre i antiquari Augusto Castellani Durant l'excavació aparegueren algunes troballes, com ara un grup de cinc sarcòfags enterrats entre mitjan segle II i mitjan s. III; dos encara segellats portaven el nom de membres d'una mateixa família: Creperia Trifena i Creperio Euhodo. Els dos sarcòfags havien estat enterrats al fons d'un pou emplenat de terra, i estaven col·locats un al costat de l'altre i decorats només per dos costats, com si es tractàs d'un enterrament doble.
Sobre un dels costats curts de la caixa de marbre del sarcòfag de Creperia Trifena, hi ha gravada una escena amb un profund baix relleu referit a la mort de la jove. Se la representa recolzada al llit de mort, amb el cap sobre l'espatla esquerra. A la vora del llit, a prop dels peus, hi ha asseguda una matrona, mirant fixament la difunta. Recolzat dempeus a la capçalera del llit, hi ha un home madur que vesteix una clàmide i presenta un dolor profund. Sense dubte, sos pares.Lanciani (1889) p. 176. L'aixovar funerari, trobat únicament al sarcòfag de Trifena, contenia molts adorns d'or; a més, al costat del seu esquelet hi havia una nina de vori, amb els membres articulats. Per als romans que al matí del 12 de gener del 1889 tingueren notícia d'aquesta troballa excepcional a prop del pont Umbert I, fou una gran sorpresa. En obrir el sarcòfag, que encara era segellat, submergida en l'aigua filtrada del proper Tíber, aparegué com una nimfa. L'arqueòleg Rodolfo Lanciani, present en les excavacions, hi escrigué:
L'esquelet intacte de la noia, que en el moment de morir tenia uns divuit anys, duia unes joies i una corona de fulles de murta assegurada amb una agulla feta amb petites flors d'argent. Duia també unes arracades d'or i perles i un collaret d'or amb penjolls de beril. La túnica de lli blanc, de la qual fins i tot quedaven traces, estava subjecta per un fermall d'or adornat amb un bisell d'ametista gravat amb un griu perseguint un cérvol. En un dels dits Trifena duia un anell d'or amb una placa de cornalina gravada amb la paraula "Filet", cosa que feu suposar al poeta Giovanni Pascoli que es tractava d'un anell de compromís amb el nom del promés. La presència de la nina en l'aixovar funerari de qui ja no era una xiqueta suggereix que va morir a punt de casar-se, sense haver tingut temps de donar els joguets a Venus o Diana en la cerimònia de "comiat de la infantesa". Com en moltes cultures antigues, el pas a la vida adulta ho simbolitzava en les dones el matrimoni, i per als hòmens hi havia un ritus de trànsit. Tot i que molts elements tèxtils havien desaparegut amb els segles, sembla que la soterraren vestida de núvia, una túnica blanca amb un cordó amb un nus ritual (que el nuvi desnugava la nit de noces), amb la corona nupcial de murta, i amb un vel. Inspirat en la troballa, Pascoli compongué un poema en llatí que presentà en la boda de la filla de Benzoni, llavors ministre d'Instrucció Pública i amic seu i protegit a Roma:
La nina de Trifena La nina, de 23 cm d'alçada, no és pas un joguet habitual, sinó més aviat un objecte "prestigiós", una obra d'art, amb un rostre finament esculpit, quasi com si fos un retrat.
L'habilitat tècnica de l'artesà que la va crear destaca també pel cos amb articulacions mòbils; cames i braços estan connectats al tronc amb petites agulles. Aquest tipus d'articulació permet moviments anatòmicament correctes de les extremitats i denota un nivell d'artesania molt alt. Segurament la nina estava dissenyada per a dur roba en miniatura, com les nines modernes, ja que -a diferència del tronc- les mans, peus i cap es van tallats amb gran detall.
A prop de la nina es trobaren restes d'un cofret de vori. Representava el joier de la nina. En un dels polzes, la nina tenia inserit un clauer del tipus emprat per les romanes per als joiers i caixes de cosmètics. Quasi desintegrat, el contingut se n'havia escampat una mica, l'aixovar a petita escala de la nina constava de dos espillets d'argent, dues petites pintes d'os, a més de l'anell d'or de tipus de clau, un altre engalzat, dues diminutes perles perforades, part d'unes arracades, una perla i dues granadures de pasta de vidre, a més de restes d'espirals daurades pertanyent tot possiblement a un collaret, i també una forqueta i alguns fragments d'una esponja de bany.
Origen de la família S'ha identificat Trifena com una jove que va viure a mitjan segle II. El terminus post quem de l'enterrament es pot saber pel pentinat de la nina, pentinat amb elements a la moda romana introduïda per l'emperadriu Faustina Major (r. 138-140) (unió al clatell de petites trenes que s'ajunten a la part superior del cap) i els de l'emperador Marc Aureli (r. 161-180) amb l'emperadriu Faustina Menor (r. 161-175) (cabell partit al front que baixa amb ondulacions inflades i suaus que emmarquen el rostre i cobreixen parcialment les orelles). Una datació més precisa de la mort de la xica es pot deduir de l'estil del baix relleu tallat al costat curt del sarcòfag, típic de l'estil dels 170.
Els noms dels morts suggereixen un origen grec de la família; no és clar si eren lliberts o descendents de lliberts. Una connexió amb la casa imperial sembla plausible, perquè la parcel·la on es trobà la tomba –part dels Horti Domitiae de l'Ager Vaticanus– havia pertangut al tresor imperial des de l'època de Neró. Cal dir que, segons les fonts epigràfiques, durant el segle II alguns membres de la gens Creperia estigueren actius en la part oriental de l'Imperi romà.
Exhibició Després del descobriment, els dos sarcòfags de Trifena i Euhode es van exposar fins al 1928 a la sala denominada "dei sarcofagi" al Museu del Palau dels Conservadors, part dels Museus Capitolins. El 1929 es traslladaren a l'acabat de crear Antiquarium Comunale del Celi; els dos sarcòfags s'exposaven sense les tapadores, permetent de veure els esquelets i els objectes de l'aixovar disposats "de la mateixa manera en què havien estat col·locats".
El 1939, després del desallotjament i l'enfonsament parcial de l'Antiquarium, els dos sarcòfags i l'aixovar tornaren als dipòsits dels Museus Capitolins i es van exposar només en ocasions especials; les joies a Torí el 1961 amb motiu de la gran exposició sobre "L'or i l'argent de l'antiga Itàlia" pel centenari de la unitat d'Itàlia, i tot el conjunt en una exposició al Palazzo Caffarelli del 1967 al 1971. Aquesta fou la primera vegada que s'estudiava el dipòsit funerari en conjunt. Els dos sarcòfags, juntament amb la nina i el seu petit aixovar, s'exhibeixen ara de manera permanent en el Museu Centrale Montemartini (part dels Museus Capitolins) en la via Ostiense de Roma.
Referències
Categoria:Roma Categoria:Sarcòfags Categoria:Morts a Roma Categoria:Biografies del segle II