Eritha (en grec micènic: gmy, transcripció sil·làbica e-ri-ta, pronunciat /e.ri.θa/; fl. c. 1180 ae) fou una sacerdotessa micènica. Era súbdita de l'estat micènic de Pilos, al sud-oest del Peloponnés, al lloc de culte de Sphagianes, que sembla que era a prop del centre palatí de Pilos, i podria haver estat en l'actual Volimidia.
Com a sacerdotessa, Eritha ocupava una posició elevada en la societat pília. És la més famosa de les dues sacerdotesses conegudes de Pilos i tenia una independència econòmica i una prominència social inusuals per a les dones en l'estat pili. Tenia autoritat sobre algunes persones, incloses almenys catorze dones que probablement li foren assignades per l'estat palatí com a serventes per a ajudar-la en la distribució d'ofrenes.
El darrer any abans de la destrucció del Palau de Pilos (c. 1180 abans de la nostra era), Eritha estigué involucrada en una disputa legal sobre l'estatus de les seues terres contra el demos local, que representava altres propietaris de Sphagianes. Tot i que la naturalesa exacta de la disputa no és pas clara, Eritha sembla haver dit que algunes de les seues terres es mantenien en nom de la seua deïtat i, per tant, estaven subjectes a impostos reduïts. No se sap pas el resultat de la disputa.
El registre de la disputa de terres d'Eritha és la frase més llarga conservada en grec micènic i l'evidència més antiga d'una disputa legal a Europa. S'ha emprat com a prova de l'estatus de les dones en la societat micènica, així com de les relacions entre el palau, les institucions religioses i la societat civil, i de les infraestructures legals que hi havia en l'estat de Pilos.
Posició en la societat En l'època de la vida d'Eritha, a la fi de l'edat del bronze, els estats de la Grècia micènica, com ara Pilos al sud-oest del Peloponnés, se centraven en edificis monumentals coneguts en l'erudició moderna com a palaus. Aquests palaus eren el centre de l'administració econòmica i política, i constituïen institucions que mobilitzaven i redistribuïen recursos dins de la política. L'individu més prominent dins d'aquesta política era el rei, que exercia autoritat política, tenia un paper religiós destacat i controlava grans quantitats de terra, treballadors i recursos. Els administradors dins de l'aparell palatí portaven registres de l'activitat econòmica i política en tauletes d'argila escrites en escriptura Lineal B. alt=Mapa del suroeste del Peloponeso: varios sitios, incluido Pilos, están etiquetados en Lineal B, griego antiguo e inglés.|miniatura|El sud-oest del Peloponés c. a. C., mostrant possibles ubicacions d'alguns llocs clau dins de l'estat de Pilos En els registres en Lineal B, Eritha es relaciona amb el lloc de Sphagianes, que es coneix per les tauletes categoritzades pels erudits moderns en les sèries Eb, Ep, En i Eo, que registren propietats. Es creu que era un centre religiós a prop de Pilos, i pot haver compartit ubicació amb el gran Cementeri de Volimidia, a uns 4 km al nord-est del Palau de Nèstor de Pilos. La majoria dels propietaris en Sphagianes, inclosa Eritha, estan descrits amb títols associats al culte religiós, en concret quaranta-sis persones designades com a "servents del déu". El lloc estava dedicat a la dea Pótnia Theron, que podia ser una dea mare i possiblement la dea principal del panteó de Pilos.
Els identificats pel seu nom en les tauletes de Pilos, com ara Eritha, constitueixen al voltant del 2% de la població política. Dimitri Nakassis argumenta que representen "un ampli grup d'elit". Eritha és una de les dues dones anomenades com a titulars d'un càrrec religiós, juntament amb Karpathia. Guy Middleton argumenta que Eritha podria haver sigut membre d'una família aristocràtica o reial, però també podia deure la seua autoritat a un sistema religiós amb poca correspondència directa amb el sistema palatí governant. Les organitzacions religioses en l'estat de Pilos participaven en activitats econòmiques, en especial en la fabricació de bronze, i tenien una certa independència econòmica de l'autoritat palatina.
Les sacerdotesses ocupaven posicions de poder en la societat micènica, i la religió és un dels pocs àmbits en què les dones apareixen amb autoritat en l'art micènic. Rebien privilegis econòmics, i exercien funcions civicoreligioses, com ara el sacrifici d'animals. De totes les dones esmentades en les tauletes en Lineal B de Pilos, Eritha i Karpathia controlaven la major quantitat de béns materials. Barbara A. Olsen les ha descrites com les dones més importants esmentades en els registres de Pilos o de Cnossos a Creta. Les sacerdotesses hi tenien control sobre terres, hòmens, dones i béns materials. Olsen assenyala que l'esfera religiosa és una excepció en la naturalesa generalment dominada per hòmens de la societat de Pilos, i escriu que "només la institució de la religió podia superar el gènere", i que la religió sembla haver estat l'únic mecanisme perquè les dones obtinguessen independència econòmica. A Pilos, és estrany trobar evidència de dones amb control sobre terres o involucrades en activitats econòmiques controlades pel palau, tot i que les dones eren més prominents en totes dues àrees a Cnossos. Només el 5% de la terra registrada en les tauletes en Lineal B de Pilos era en mans de dones, i no es registra cap dona sense càrrec religiós com a propietària de terres. Les funcionàries del culte són també les úniques dones, tret d'una, que hi apareixen sense referència al seu estat civil o maternitat.
Una altra dona de Sphagianes, Huamia, apareix en la tauleta PY Ep 704 com a "serventa del déu" i posseïdora de terres que li van ser atorgades com a "regal d'honor" per una sacerdotessa. Nakassis infereix que aquesta sacerdotessa deu ser Eritha, el nom de la qual apareix en la línia següent de la mateixa tauleta. Joan Breton Connelly apunta que els qui eren designats com a servents del déu tenien la funció d'assistir a Eritha en els seus deures. Tot i que la naturalesa específica d'aquests deures sacerdotals no està registrada pel palau, Eritha és l'única dona que apareix exercint poder sobre els qui eren designats com a "esclaus" o "servents". La tauleta PY Ae 303 enumera unes catorze dones, anomenades "serventes de la sacerdotessa", possiblement assignades a Eritha pel palau per a ajudar en la distribució d'or com a ofrenes religioses.
Disputa de terres alt=Dibujo SVG de una antigua tablilla, inscrita con siete líneas de texto|miniatura|Una il·lustració de la Tauleta PY Ep 704, en què es registra la disputa de terres d'Eritha. El nom d'Eritha pot llegir-se al començament de la tercera i cinquena línies Una disputa sobre les terres d'Eritha està registrada en dues tauletes en Lineal B. La primera, PY Eb 297, és descrita per Nakassis i per Thomas Palaima com un "document preliminar", i l'escrigué un alt administrador conegut com a Mà 41. La segona, PY Ep 704, l'escrigué la Mà 1, considerada l'escriba principal de Pilos; Palaima la qualifica com la "recensió final" de l'afer. Aquestes tauletes representen l'evidència més antiga coneguda d'una disputa legal a Europa.
PY Ep 704 documenta les propietats d'Eritha. Aquestes constitueixen la frase més llarga conservada en grec micènic, i són l'únic registre d'una disputa judicial en Lineal B.Eritha, la sacerdotessa, posseeix una parcel·la onaton de terra comunal del demos, amb llavor de: BLAT: 38,4 litres... Eritha, la sacerdotessa, posseeix i afirma que li pertany una parcel·la per al déu; el demos, però, diu que ella té una parcel·la de terres comunals, amb llavor de: BLAT 374,4 litres.La paraula denota una concessió estàndard de terra. La parcel·la en disputa —la segona— la descriu Nakassis com a considerable per a Pilos. El terme representa una forma de tinença: el significat exacte no se'n sap encara. No consta pas que el palau emetés una resolució sobre aquesta disputa.
Data Les tauletes es feien d'argila i es conservaven, a tot estirar, durant un any. El contingut solia transferir-se a materials peribles com el papir, per a conservar-lo a llarg termini. Es descarta que es destinassen a arxiu permanent: Pilos n'és una excepció en l'emmagatzematge sistemàtic.
Les tauletes no es coïen, sinó que s'assecaven al sol. Van sobreviure a l'incendi del palau, la qual cosa les va coure accidentalment. Aquest incendi va ocórrer cap a la fi del període LH IIIB, en la transició al LH IIIC, datat cap al 1180 abans de la nostra era. Les tauletes aparegueren majoritàriament en l'anomenat "Conjunt d'Arxius" del palau. La disputa degué donar-se pocs mesos abans de la destrucció del palau.
El demos Demos (plural demoi) es refereix a comunitats vilatanes semiindependents dins del territori controlat pel palau. John Bennet i Cynthia W. Shelmerdine pensen que era tant un districte administratiu com els funcionaris encarregats d'assignar la terra. Se suposa que el demos local controlava la terra registrada i disposava dels seus supervisors, anomenats .
Rodney Castleden contraposa sacerdotesses com Eritha (elit social) i el demos ("gent comuna"). En la tauleta PY Eb 297 apareix el terme "posseïdors de parcel·les" (), mentre que PY Ep 704 empra "demos", la qual cosa indica que era identificat amb aquests posseïdors. Es coneixen dotze propietaris: sis telestai, tres ferrers i un pastor.
Naturalesa de la disputa alt=Fotografía de ruinas micénicas, mostrando los cimientos de un muro|miniatura|Restes del Palau de Nèstor, centre del poder de Pilos Segons PY Ep 704, Eritha afirmava que la parcel·la en disputa era un etōnion, el significat exacte del qual no és clar. Es considera que aquest tipus de parcel·la estava exempta, si més no en part, d'imposts. Bennet i Shelmerdine interpreten que Eritha al·legava que la seua terra tenia un estatus religiós i, per això, n'estava exempta. Lupack afegeix que un estava lliure d'obligacions, inclosos els imposts. Nakassis pensa que aquest tipus de tinença implicaria menors càrregues fiscals que l'onaton.
Michael Galaty interpreta que en declarar-la "per al déu", Eritha pretenia eliminar-la del còmput fiscal. Segons Lupack, tot i que la seua producció comptàs per a imposts palatins, ella no els pagaria pas directament; això hauria obligat la resta del demos a compensar-ne el dèficit. Deger-Jalkotzy afegeix que el palau no hi va decidir, perquè la comunitat hi tenia potestat. Només hi ha tres parcel·les registrades com a etōnion, segurament obsequiades pel .
Importància per als estudis micènics Nakassis sosté que la disputa demostra que les institucions religioses eren parcialment independents del palau. Bennet i Shelmerdine la interpreten com un conflicte entre autoritat religiosa i poder secular del demos, tot i que el palau hi mantenia influència. Lupack destaca que demostrava la capacitat legal del demos com a entitat unificada i el poder judicial d'Eritha. Castleden considera que reflecteix la capacitat de la gent comuna per a desafiar l'elit. Hiller ho veu com un conflicte intern del demos, no entre palau i demos. Shelmerdine assenyala que el demos tenia tant de poder com Eritha.
Deger-Jalkotzy indica que l'absència de resolució palatina implica que la comunitat hi tenia competència per a actuar. Middleton considera que el palau potser no tenia autoritat per a intervenir-hi. Bennet i Shelmerdine, però, adverteixen que la tinença de la terra continuà sota control reial.
Philippa Steele argumenta que els processos legals eren sobretot orals i només registrats més tard, mentre que Jean-Pierre Olivier opina que podien redactar-se en materials peribles ja perduts. Palaima creu que la tinença i obligacions micèniques implicaven estructures judicials malgrat que no n'hagen sobreviscut registres formals.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Mitologia micènica
Categoria:Messenis de l'antiguitat