L'antic assentament del Baix Arkhiz (o només, assentament antic d'Arkhiz) és un monument arqueològic dels segles X a XII, les restes d'un gran assentament alà situat a prop de la vila de Baix Arkhiz de Karatxai-Circàssia. Segons alguns investigadors, aquesta ciutat antiga podria ser la capital de l'estat alà, Magàs (Ma'as), descrita per l'historiador àrab Al-Massudí. La ciutat en si deixà d'existir a la fi del segle XII, aparentment com a resultat de processos interns que dugueren al declivi Alanya occidental. La vila de la diòcesi d'Alan, que forma part de l'assentament, continuà existint fins a la segona meitat del segle XIV . A la fi del segle XIX, per tal de preservar les esglésies que hi romanien, i renovar el cristianisme entre la població, es creà el Monestir Alexander Nevsky Athos del Zelentxuk al territori de l'assentament per decisió del Sínode del 1889. A més del monestir, s'hi creà un asil per a 10 soldats ancians, una icona, una escola infantil, freqüentada sobretot per fills de pares de la diòcesi de Stàvropol, conclosa després del 1917. Pel Decret del Consell de Ministres de RSFSR núm. 35, del 28 de gener del 1988, el conjunt s'inclogué en la Reserva Museu, Cultural i Natural de Karatxai-Txerquèssia, i per decret del president de la Federació Russa núm. 176, del 20 de febrer del 1995, es va declarar Monument d'importància federal.
Història Imperi rus miniatura|Temple del Nord, 1891 El primer a prestar atenció a les ruïnes antigues del Baix Arkhiz fou el general major A. Ya. Potemkin, que visità el Kuban el 1802 i, en particular, el Gran Zelentxuk. Va inspeccionar els temples, en va fer esbossos, va compilar un pla general de l'àrea en què la fortificació del Baix Arkhiz està localitzada. Els materials de la seua recerca van caure en mans de P. G. Butkov, que els va lliurar a P. I. Keppen, i finalment els va publicar en la seva revista Bibliographic Sheets.” miniatura| El Temple Central, 1891 Durant la Guerra russoturca (1828-1829), el cap de la línia caucasiana, general G. A. Emmanuel, va instruir l'arquitecte italià en el servei rus I. K. Bernardazzi perquè exploràs les antigues esglésies de Verkhnekubanskie. Després d'examinar les ésglésies del Zelentxuk, Xoana, de Sentí i algunes altres, fent-ne plànols i esbossos, Bernardazzi redactà una carta de presentació. Basat en aquest document, Emmanuel en demanà a Nicolau I de Rússia una restauració. El viatge de Bernardazzi i la seua recerca van atraure molta atenció sobre les esglésies antigues de Karatxai. miniatura|Temple del Sud, 1891 El 1867, els germans Naryshkin, que van viatjar pel Caucas "amb fins arqueològics", feren petites excavacions al temple del Zelentxuk del Nord. En el seu informe, publicat en la Izvestia de la Societat Arqueològica Imperial Russa, n'aporten dibuixos i un plànol del temple, i dibuixos de les coses trobades allí.
A la fi del , la Societat Arqueològica de Moscou es dedicà a l'estudi del fort del Baix Arkhiz. En el seu nom, el 1888, aquests llocs foren visitats pel famós restaurador i arqueòleg M. Strukov, que va descobrir al barranc del Zelentxuk, el famós plat amb lletres gregues a Alan. En feu esbossos en aquarel·la de frescs de les parets dels temples del Zelentxuk.. A la fi del segle XIX, un famós arqueòleg i historiador de l'àrea de Kuban, en particular Karatxai, i cofundador de la societat per a explorar l'àrea Kuban, V. M. Sysoev, excavà en el territori de l'assentament. Els seus plans i fotografies dels temples del Zelentxuk es publicaren en articles i monografies.
Temps soviètic El 1940, una expedició dirigida per K. M. Petrelevich (acompanyada per X. Ho. Laipanov i L. A. Serdobolskaya) durant les excavacions al temple del Zelentxuk del Nord va descobrir un tresor d'objectes preciosos en què, a més de joies d'or, hi havia un segell del segle IX amb una inscripció en àrab del rei armeni Asoci I el Gran. Els tresors del Zelentxuk es troben ara al Museu Històric de l'Estat.
El famós arqueòleg caucasià V. A. Kuznetsov treballà molt en el territori de l'assentament. Hi dugué la seua primera recerca mentre encara era alumne de l'Institut Pedagògic de Piatigorsk, participant en una expedició dirigida per P. G. Akritas, i hi trobaren assentaments antics, cementeris de cavernes, plaques amb imatges i inscripcions, estàtues i menhirs. Quan el 1959, durant la restauració del Temple del Zelentxuk del nord, V. I. Borodin va descobrir enterraments antics a la rodalia, les excavacions de guàrdia, per a preservar-les les va fer el destacament Zelentxuk de l'expedició nord-caucasiana de l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia de Ciències sota la direcció de V. A. Kuznetsov els 1961-1972 i el 1978. Com a resultat de la recerca, es trobaren seccions de l'assentament: cases, domèstiques i industrials, restes d'esglésies i capelles cristianes, en què hi havia enterraments amb objectes dels segles X-XII. Els materials d'aquests treballs, els publicà Kuznetsov en la seua monografia Alània en els segles X-XIII.
Traçat miniatura| Plànol del Baix Arkhiz, 1897. La punta es troba en una vall muntanyosa amb més de tres quilòmetres d'extensió, que s'estén del sud-oest al nord-est al llarg del marge dret del Gran Zelentxuk. Al nord-oest, la tanca la serralada Mycesta, i al sud-est la delimita la serralada Uzhum. L'amplada mitjana de la vall és de 250 a 300 metres, l'alçada per sobre del nivell del mar és de 1.150 m. Aquesta situació de la ciutat antiga fou estratègicament benèfica: d'una banda, protegida per cims arboritzats i un riu intransitable, abrigada entre les muntanyes; d'altra banda, té una eixida per la vall del Gran Zelentxuk cap a les planes de la Ciscaucàsia.
Segons l'arqueòleg V. A. Kuznetsov, tot el territori de la fortificació del Baix Arkhiz, amb un espai de més de 60 hectàrees, es pot dividir en sis parts estructurals :
La primera parcel·la agrícola. Ocupa una àrea d'uns 600 metres entre la primera i la segona muralles defensives de la ciutat. Assentament de la diòcesi. Rere del segon mur, comença la vila de la diòcesi alaniana. La principal arquitectura dominant és el monumental Temple del Nord, tancat per les restes de cinc petites esglésies d'una nau. A més, restes de muralles, edificis residencials i agrícoles i un cementeri cristià es preservaven en el territori de la vila. La segona parcel·la agrícola. Entre la vila de la diòcesi i la ciutat, hi ha un terreny de segon nivell, utilitzat pels habitants per a l'agricultura en l'edat mitjana. La ciutat. El territori de la ciutat antiga en si comença amb el temple del mig, a l'extrem. Els seus edificis són al llarg de tres carrers estrets i ben traçats, amb prop de 3 metres d'amplada. Dins l'assentament, hi ha un temple del sud ben preservat, les ruïnes de tres "petites" esglésies d'absis, edificis residencials i industrials, les restes de cementeris cristians. Un cementeri als contraforts de la serralada Uzhum, al marge dret del riu. Al costat sud i sud-oest de Podrovanaya, n'hi ha nombrosos cementeris pagans en la forma d'enterraments en cavernes en afloraments de gres, en llocs de difícil accés. Un cementeri als contraforts de la serralada Micesta, al marge esquerre del riu. A les faldes orientals de la serralada hi ha nombrosos cementeris antics, que són necròpolis paganes de la ciutat. Segons els investigadors, tot el territori del marge esquerre del Gran Zelentxuk en els temps antics era reservat per a l'enterrament, perquè no era adequat per a la construcció ni l'agricultura.
Temples monumentals Les construccions més famoses de l'assentament són tres temples monumentals amb voltes creuades de l'arquitectura abkhazo-romana d'Orient del segle X.
Temple del Zelentxuk del Nord miniatura|La vista actual miniatura|El plànol del temple, 1897. miniatura|Cúpules miniatura| Nau central El Temple del Nord és a 800 metres de l'assentament i és tancat per les ruïnes d'uns edificis, incloent-hi esglesietes d'un absis, acompanyades de cementeris cristians. Aquest arranjament va permetre a B. A. Kuznetsov identificar aquest llogaret com la vila de la diòcesi d'Alan dels segles X-XIV, adjacent a la ciutat principal, i el mateix Temple del Nord com la seua catedral. Segons aquest estudiós, aquest temple, que mai va ser reconstruït o restaurat abans del treball de restauració de V. I. Borodin el 1959, pot servir com un excel·lent exemple de l'arquitectura de l'Alània medieval.
El temple és una estructura voltada de tres absis, composta de blocs i lloses tallades en un morter. La cúpula de l'edifici era sostinguda per dos parells de pilars quadrangulars, que dividien l'espai del temple en tres naus longitudinals. La nau del mig és més ampla que les laterals; l'absis central és més ample i avança visiblement en relació amb els laterals. Als tres costats (tret de l'est), el nàrtex roman al costat del temple, cobert d'arcs de pedra. L'edifici fa 25,5 per 19,5 metres.
La coberta del temple estava pràcticament perduda, i a jutjar per les restes preservades en l'absis, naus nord i sud, vestíbuls, es tractava de voltes cilíndriques de pedra, cobertes per fora amb teulades simples, fetes de lloses fines, sobreposades.
Durant les excavacions sota el pis de la nau sud, va aparéixer una caixa de pedra per a sepultura, composta de plaques curosament tallades, en la placa superior. Segons els investigadors, són les restes d'un enterrament robat d'una persona important. Al costat nord-oest del nàrtex, hi ha un baptisteri, en forma de caixa de 90 cm x 72 cm, a una altitud de 1,15 m per damunt del terra. Quatre graons massissos de pedra duen a la font.
Investigant l'assentament del Baix Arkhiz el 1888, D. M. Strukov va compilar un àlbum amb dibuixos en aquarel·la dels temples del Zelentxuk, un lloc significatiu pels dibuixos esquemàtics dels frescs del Temple del Nord, encara preservats en l'època. Segons l'artista restaurador a la paret nord i nord-est del temple, a la fi del segle XIX, encara eren visibles imatges de sants.
Temple del Zelentxuk del Nord en les aquarel·les de D. M. Strukov 1888: miniatura| Creu amb inscripció. (Fotografia de 1897)