miniatura|Tathagata, el Buda Shakyamuni en una pintura thangka que mostra les escenes de la llegenda avadana Tatàgata o Tathāgata (en xinès: rúlái 如来; en devanàgari: तथागत Tathāgata), és un terme que la tradició budista atribueix al mateix Sidarta Gàutama (el Buda) per a referir-se a si mateix. Es tradueix com «el que així ha vingut» (Thatā + āgata) o «el que així s'ha anat» (Thatā + gata). També s'ha assenyalat com a traducció d'aquest terme: «el que ha aconseguit la veritat», aquesta última accepció ha estat ensenyada principalment dins el context del budisme de l'escola Theravada.
La major part de les escriptures budistes posen en llavis del Buda aquest terme cada vegada que es refereix a si mateix. No obstant això, el budisme utilitza tal títol per a referir-se al Buda com a principi espiritual més que com a persona. Això, en raó que, per al budisme, la realitat fenomènica és il·lusòria. Per aquest motiu el Sutra del Diamant expressi:
És per això que el terme en plural Tatàgates pot determinar al conjunt dels budes transcendents o celestials, que en aquest context pot entendre's com «Els Perfectes».
Referències
Vegeu també Cànon Pali Bodisàtua (Bodhisattva) Mahaiana (Mahāyāna)
Categoria:Budisme