Olga Simzis (1887, Odessa, Imperi Rus – mort no documentada?), va ser una soprano d'òpera que va estar activa als Estats Units, Itàlia i Amèrica Llatina del 1906 al 1941. Va crear el paper d'Ermyntrude a l'òpera Isabeau de Pietro Mascagni en la seva estrena mundial dirigida pel compositor al Teatro Colón de Buenos Aires el 1911. Mallach, Alan (2002). Pietro Mascagni and His Operas, p. 293. UPNE També va cantar el paper de Gilda en algunes escenes d'un dels primers enregistraments complets de Rigoletto de Giuseppe Verdi (realitzat el 1916-1917 per "La voce del padrone" amb la companyia de La Scala sota la direcció de Carlo Sabajno), on va substituir la soprano de primera fila Ayres Borghi-Zerni.McCants, Clyde T. (2009). Rigoletto, Trovatore, and Traviata: Verdi's Middle Period Masterpieces on and Off the Stage, p. 107. McFarland
Olga Simzis va néixer a Odessa el 1887. Va debutar a Parma el 1906 com a Amina a La sonnambula de Vincenzo Bellini i va cantar com a membre de la Lambardi Opera Company als Estats Units entre el 1907 i el 1908.San Francisco Call-Bulletin (22 September 1907). "Six Unmated Prime Donne", p. 34 El 1909 es va traslladar a Itàlia, on va continuar cantant fins al 1920, actuant en un gran nombre de petits escenaris provincials i alguns llocs importants, com ara el Teatro Regio de Parma (el 1909 com a Waldvogel a Siegfried de Richard Wagner al costat de Giuseppe Borgatti i com a Anna a Loreley d'Alfredo Catalani el 1910), el Teatro Carlo Felice de Gènova (el 1911 com a Nedda a I pagliacci de Ruggero Leoncavallo al costat de Carlo Galeffi), el Teatro La Fenice de Venècia (el 1914-1915 com a Norina a Don Pasquale de Gaetano Donizetti i Gilda a Rigoletto de Giuseppe Verdi) i el Teatro Massimo de Palerm (el 1918 com a Elvira a I puritani de Vincenzo Bellini). El 1919 va ser contractada per al paper de Cio Cio San a Madama Butterfly de Giacomo Puccini al Teatro Colón de Buenos Aires. Allà Simzis va conèixer el director d'orquestra Arturo de Angelis, amb qui posteriorment es va casar i va emigrar a Santiago de Xile. Després del matrimoni, la carrera de Simzis va quedar relegada a aparicions en diferents teatres d'òpera menors d'Amèrica Llatina, on va actuar en una àmplia varietat de papers operístics (inclosa Iris a l'òpera homònima de Pietro Mascagni i Minnie a La fanciulla del West de Puccini). Probablement va deixar els escenaris el 1941. La seva mort no està documentada.
Referències
Enllaços externs Olga Simzis en La Voce Antica
Categoria:Sopranos russes Categoria:Músics d'Odessa Categoria:Cantants d'òpera Categoria:Cantants ucraïnesos