Les ermites d'Alpont són el conjunt de capelles rurals que hi ha a les tres parròquies catòliques del municipi de La Serrania. Sovint es troben als nombrosos llogarets del terme.
Estructura administrativa de l'Església Catòlica al terme d'Alpont Al terme municipal d'Alpont hi ha tres parròquies, cadascuna amb la seua pròpia església parroquial: la de la Mare de Déu de la Pietat a Alpont, la de Sant Miquel Arcàngel al Collado i la de Sant Bernabé Apòstol a Corcolilla.
El 1772 es va dictar un decret pel qual s'elevava a parròquies annexos parroquials, entre els quals figuraven dos alpontins: el Collado i Corcolilla. Posteriorment, el bisbe de Sogorb, Joaquín Hernández, va tornar a confirmar-les com a parròquies independents. Així, quan a mitjans del segle XIX, Madoz va descriure com es configurava el terme d'Alpont en aquell moment, de l'església parroquial d'Alpont depenien les també parroquials del Collado i Corcolilla, servides per un vicari propi. A més existien ermites als llogarets de Baldovar, Campo de Arriba i La Cuevarruz. En aquestes ermites celebrava missa els festius un sacerdot de la parròquia a què corresponien.
Durant la primera meitat del segle XX es van construir ermites als llogarets del Chopo i La Carrasca, i durant la segona meitat del segle es van edificar a La Almeza, El Hontanar i Campo de Abajo.
A cada parròquia corresponien diversos llogarets, dels quals no tots tenien ermites. La distribució el 1900 -alguns llogarets van deixar posteriorment d'estar habitats- era la següent:
De la Mare de Déu de la Pietat d'Alpont: Arquela, Arquelilla, Baldovar, Benacatázara, Benrandía, Camp de Baix, Camp de Dalt, La Cañadilla, La Carrasca, El Chopo i La Hortichuela. De Sant Miquel Arcàngel del Collado: El Hontanar, Vizcota i La Torre. De Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla: La Almeza, La Canaleja, Cañada Pastores, Cañada Seca, La Cuevarruz i La Masadilla.
Enumeració de les ermites Ermita de la Mare Sagrament sense marc
Localment anomenada en castellà Ermita de la Madre Sacramento. Aquesta ermita està declarada bé de rellevància local (Índex General del Patrimoni Cultural Valencià 46.036-9999-000017). Es troba al llogaret de La Carrasca, al costat de la carretera CV-352, d'accés a Campo de Abajo. El temple, dedicat a santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament, es va acabar de construir abans del començament de la guerra civil. Va ser inaugurat en 1939, després d'acabar la contesa.
Ermita de la Puríssima de Las Eras sense marc
Aquesta ermita està declarada bé de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000014). Es troba a l'extrem meridional del llogaret de Las Eras.
Localment anomenada en castellà Ermita de la Purísima. Construïda amb maçoneria i carreus, té un porxo de sostre pla amb dos buits laterals i pedrís corregut. La nau presenta tres contraforts. L'accés està rematat amb arc de mig punt i tancat per una reixa. Les obertures laterals també són de mig punt. i en una s'aprecia una inscripció alterada, per la qual cosa s'assumeix que en algun moment l'arc va ser desmuntat i es va tornar a muntar. Hi ha restes d'un rellotge de sol i en una rajola s'hi indica: «Hermita de la Purísima». La façana està rematada per un frontó triangular, amb campanar de cadireta de carreus rematada amb ornament de bola de pedra i sense campana. Només té una nau, rectangular, i coberta amb volta de canó de quatre trams recolzada sobre unes pilastres adossades. La volta va estar policromada amb pintures al fresc que representaven greques i fullatges. En un dels arcs es llegeix la data de 1884. Al tester, retaule barroc amb una fornícula buida, ja que la imatge de la Puríssima es va traslladar a l'església parroquial de la Mare de Déu de la Pietat.
Ermita de la Mare de Déu de la Cabeça de La Almeza sense marc
Localment anomenada en castellà Ermita de la Virgen de la Cabeza. Hi ha a La Almeza una verònica (nom local aplicat als edilicis) i una ermita, ambdues dedicades a la Mare de Déu de la Cabeça. Les festes en honor a la Verge se celebren el darrer cap de setmana d'agost.
La campana d'aquesta ermita, d'uns 16 quilos de pes, és una d'estació de ferrocarril reutilitzada.
Ermita de Sant Isidre de Campo de Abajo sense marc
Entre el patrimoni religiós d'aquest llogaret destaca una ermita dedicada a Sant Isidre el Llaurador, localment anomenada en castellà Ermita de San Isidro Labrador. Les festes en honor al sant se celebren el darrer cap de setmana de juliol.
Ermita de Sant Roc de Baldovar sense marc
Aquest temple, localment anomenat en castellà Ermita de San Roque, està catalogat com a bé de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000018) per la Generalitat Valenciana. Aquesta institució l'anomena “Església Parroquial de Sant Roc”, si bé no consta entre les parròquies de la diòcesi, alhora que altres fonts constaten que depèn de la parròquia de la Mare de Déu de la Pietat d'Alpont.
L'altar major de l'ermita està presidit per una imatge de Sant Roc que va ser salvada durant la guerra civil del 1936. L'estàtua va ser daurada i vestida per Villarroya. Al tester, hi ha un retaule neoclàssic en escaiola, obra de Francesc Sambonet Ferrer, inaugurat el 16 d'agost de 1966. Sant Roc és el patró del llogaret, on és celebrat el 15 i 16 d'agost.
Ermita de Santa Bàrbara d'Alpont sense marc
Aquest edifici es va aixecar el 1376, reconstruint-se el 1703, presentant una singularitat arquitectònica deguda a la forma de la seva construcció, ja que presenta els contraforts a la façana principal i voltes a l'interior de l'edifici.
Es tracta d'un petit temple, que després de deixar d'estar sacralitzat va acabar en mans privades, però comptava amb una alçada que permetia construir una planta superior, als laterals, la qual és utilitzada, després de la restauració duta a terme per a la seva adequació com a museu pelontològic, per a l'exhibició de panells explicatius, presentant fins i tot zona expositiva al subsòl.
Aquest temple està catalogat com a bé de rellevància local per la Generalitat Valenciana (IGPCV 46.036-9999-000013) per les característiques constructives abans esmentades. Alberga el Museu Paleontològic d'Alpont.
Ermita de Santa Bàrbara de Campo de Arriba sense marc
Aquesta ermita, situada al llogaret de Campo de Arriba, és un annex de la parròquia d'Alpont, però és atesa per la de Titaigües. Les festes en honor a Santa Bàrbara se celebren en aquest llogaret el segon cap de setmana d'agost. L'advocació va donar nom al celler vinícola local.
Ermita de San Josep de La Cuevarruz sense marc
Aquest temple, localment anomenada en castellà Ermita de San José, està catalogat per la Generalitat Valenciana com a bé de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000020). Aquesta institució l'anomena "Església Parroquial de Sant Josep", tot i que no consta entre les parròquies de l'arxidiòcesi, alhora que altres fonts constaten que depèn de la parròquia de Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla.
L'ermita forma un conjunt amb la font-abeurador i el trinquet que té adossats. El trinquet es va construir el 1866, mentre que la portada de les aigües a la font-abeurador es va fer el 1966. La façana de l'ermita és alegre i fabricada en gruixuda maçoneria. Està coronada per un campanar de cadereta doble, amb buits de diferent mida per a sengles campanes, les quals es van salvar de la guerra civil espanyola. Alberga una talla barroca obra d'Ignasi Vergara.
Ermita de Sant Cristòfol de El Hontanar sense marc
Aquest temple, localment anomenada en castellà Ermita de San Cristóbal, ocupa l´antiga casa de la mestra, degudament modificada i rehabilitada. El llogaret celebra la festivitat de Sant Cristòfol el penúltim cap de setmana de juliol.
Ermita de Sant Cristòfol del mirador de la Veleta Situada sobre la muntanya del mateix nom, a 1060 metres sobre el nivell del mar, no hi ha cap signe que faci notar-ne l'ús com a edifici religiós; té l'aparença d'un refugi de muntanya o edificació semblant, construïda enterament en maçoneria. Presenta grans obertures a cadascun dels seus murs, de les quals en constitueix l'accés, sense que tingui porta de tancament. Està coberta per una teulada a dues aigües amb poc pendent, que se suporta en un entramat de bigues de fusta que queda a la vista. L'envolta una esplanada limitada per un muret de pedra. Al seu interior, gairebé buit i sense ornamentació, hi ha un senzill altar de pedra. L'ús religiós de l'edifici es limita a la missa de la festivitat de Sant Cristòfol, el 14 d'agost.
Ermita del Beat Francisco Pinazo de El Chopo sense marc
Aquesta ermita, que està declarada bé de rellevància local (IGPCV 46.036-9999-000019), es troba al llogaret de El Chopo. Està dedicada a Francisco Pinazo Peñalver, un religiós franciscà nascut en 1802 en aquest llogaret i que va ser beatificat el 10 d'octubre de 1926 pel papa Pius XI i canonitzat el 20 d'octubre de 2024 per Francesc I, juntament amb set màrtirs assassinats més a Damasc el 1860.
Referències
Categoria:Alpont Categoria:Control de B25es Alpuente 2025 Categoria:Ermites del País Valencià