és un jurista i filòsof del dret espanyol, professor de Ciències Polítiques i Dret Constitucional a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. Pensador tradicionalista destacat i gran polemista, és deixeble d'Eugenio Vegas Latapié, defensor del llegat de Francisco Elías de Tejada i figura prominent de la Comunió Tradicionalista.

És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de Còrdova, de l'Acadèmia Nacional d'Història de l'Equador, de l'Acadèmia Colombiana de Jurisprudència, i de l'Acadèmia del Plata.

Biografia Nascut a Madrid el 1961, Ayuso va obtenir una llicenciatura en Dret el 1984 i un doctorat en Dret el 1993 per la Universitat Pontifícia Comillas. Ha exercit com a auditor de guerra a l'Exèrcit espanyol des del 1984, quan va ingressar al Cos Jurídic Militar per oposició, assolint el rang de coronel el 2013. Entre 1993 i 2000 va ser lletrat al Tribunal Suprem.

Durant la Transició espanyola, va estar vinculat a la Comunió Tradicionalista. Va col·laborar regularment a la revista Fuerza Nueva fins als anys 80 i va participar en nombroses conferències organitzades per Fuerza Nueva i posteriorment pel CESPE, dirigit per Blas Piñar. També va col·laborar al butlletí de la Comunió Catòlico-Monàrquica, fundat per Francisco Elías de Tejada, sota el pseudònim Miguel de Sigüenza. Des de 1999, ha col·laborat amb la Universitat de Guadalajara (Mèxic) i l'organització dels Tecos.

És director científic del Consell d'Estudis Hispànics Felip II i director de la revista Verbo, associada al integrisme catòlic. Des de 1995, edita els Annals de la Fundació Francisco Elías de Tejada. Va ser cap de la Secretaria Política de Sixt Enric de Borbó-Parma, regent de la Comunió Tradicionalista, entre 2004 i 2010.

El novembre de 2009 va ser elegit president de la Unió Internacional de Juristes Catòlics, càrrec que va ocupar fins al 2019. El mateix any (2009), el cardenal estatunidenc Raymond Leo Burke, llavors Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, va ser nomenat conseller eclesiàstic de l'organització.

Ha rebut doctorats honoris causa per la Universitat d'Udine (Itàlia), la Universitat Inca Garcilaso de la Vega (Perú) i la Universitat Politècnica i Artística del Paraguai.«Miguel Ayuso, honoris causa per la Universitat Garcilaso». Universitat Pontifícia Comillas. També és professor honorari de la Universitat Autònoma de Guadalajara (Mèxic), la Universitat Santo Tomás (Xile) i la Universitat de San Martín de Porres (Perú). Revista Verbo, any LXII, núm. 627-628, agost-setembre-octubre 2024, pàg. 774 Ha estat president del Grup Sectorial en Ciències Polítiques de la Federació Internacional d'Universitats Catòliques (París) i vicepresident de l'Institut d'Estudis Europeus «Antonio Rosmini» (Bolzano).

Ayuso va ser l'últim deixeble d'Eugenio Vegas Latapié, fundador de la revista Acción Española, amb qui va mantenir una estreta amistat. Els seus mestres intel·lectuals també inclouen Juan Vallet de Goytisolo, Álvaro d'Ors, Rafael Gambra, Fr. Victorino Rodríguez, O.P., i especialment Francisco Elías de Tejada, la seva obra ha promogut a través de la fundació que porta el seu nom. Altres influències en el seu pensament inclouen Leopoldo Eulogio Palacios, Vicente Marrero, Francisco Canals Vidal, José Pedro Galvão de Sousa, Frederick Wilhelmsen, Fr. Osvaldo Lira, SS.CC., i Rubén Calderón Bouchet, entre d'altres.

Ayuso defensa un dret natural no reduït als drets humans i subratlla la necessitat d'explorar els fonaments del dret públic més enllà del constitucionalisme. Es declara «ferm defensor de la unitat catòlica i del principi legitimista, que ha defensat amb fermesa contra les desviacions del Concili Vaticà II i els desmais dinàstics, contribuint a la preservació del carlisme en la seva forma més pura». Partidari de la litúrgia tradicional de l'Església Catòlica, va participar a les jornades de Fontgombault (2001), presidides pel cardenal Josep Ratzinger.Looking Again at the Question of the Liturgy With Cardinal Ratzinger: Proceedings of the July 2001 Fontgombault Liturgical Conference, Saint Michael's Abbey Press, 2003.

Entre 2010 i 2013, va participar al programa de televisió Lágrimas en la lluvia, presentat per l'escriptor Juan Manuel de Prada a Intereconomía. Després del seu ascens a coronel el 2013, el diari El País i el canal de televisió La Sexta van publicar reportatges —descrits per Gabriel Ariza com una «campanya d'assetjament»— que qualificaven Ayuso d'«ultra» pels seus posicionaments polítics. Per declaracions en què va descriure la Constitució de 1978 com una «pseudoconstitució sense principis» i la Llei per a la Reforma Política de 1976 com una «trampa», se li va obrir un expedient disciplinari a l'Exèrcit, que, segons El País, va ser arxivat en considerar-se que les seves paraules estaven protegides per la llibertat d'expressió. Després d'aquests esdeveniments, va passar a la reserva.

Obres Ayuso és autor de més de trenta llibres, seixanta capítols en obres col·lectives i tres-cents articles en revistes especialitzades. També ha col·laborat esporàdicament en periodisme, principalment a Iglesia-Mundo —on va formar part del consell de redacció—, El Pensamiento Navarro de Pamplona, i ABC de Madrid, així com a El Mercurio de Santiago de Xile, La Nación de Buenos Aires i La Razón de Lima.

Llibres L'obra de Vicente Marrero vista per la crítica (Las Palmas, 1989). Breu, succinta i directa relació del primer dels viatges que van donar fama al Llicenciat Ayuso i el Batxiller Cayón (Tolosa, 1990). La filosofia jurídica i política de Francisco Elías de Tejada (Madrid, 1994). Després del Leviatan? Sobre l'Estat i el seu signe (Madrid, 1998). Koinos. El pensament polític de Rafael Gambra (Madrid, 1998). Chesterton, cavaller errant (Buenos Aires, 2001). El dret natural hispànic: passat i present (Còrdova, 2001). El cap de la Gorgona. De l'hubris del poder al totalitarisme modern (Buenos Aires, 2001). Les muralles de la Ciutat. Temes del pensament tradicionalista hispànic (Buenos Aires, 2001). Del dret al dret. Cinc lliçons sobre legalitat i legitimitat (Madrid, 2001). Traduït al francès (París, 2008). L'Àgora i la piràmide. Una "lectura" problemàtica de la constitució espanyola (2004). Declivi o eclipsi de l'Estat? Les transformacions del dret públic en l'era de la globalització (2005). Què és el carlisme: una introducció al tradicionalisme hispànic (Buenos Aires, 2005). De la geometria legal estatal al redescobriment del dret i la política. Estudis en honor de Francesco Gentile (2006). La política, l'ofici de l'ànima (Buenos Aires, 2007). Carlisme per a hispanoamericans. Fonaments de la unitat política dels pobles hispànics (Buenos Aires, 2007). Estat en crisi i globalització (París, 2007). La constitució cristiana dels Estats (2008). L'Estat en el seu laberint (2011). Constitució. El problema i els seus problemes (2016). La Hispanitat com a problema: Història, cultura i política (Madrid, 2018). Tradició política i hispanitat (2020). De la crisi a l'excepció (i tornada). Perfils político-jurídics (2021). El dret públic cristià a Espanya (1961-2021). Seixanta anys de la Ciutat Catòlica i la revista Verbo (Madrid, 2022). Moral, ètica i política (2023). La dissolució de la política en l'era del posthumanisme (2023). Dret natural. Defensors i impostors (2024). Limitacions i defectes de l'"antimodernitat" conservadora (2025).

També va escriure el pròleg del llibre Natura Tradicional. Història, principis i aplicacions per a la conservació de Juan Andrés Oria de Rueda, doctor en enginyeria forestal per la Universitat Politècnica de Madrid i professor de Botànica Forestal, Micologia Aplicada i Conservació de Flora Protegida a la Universitat de Valladolid.

Referències

Bibliografia

Categoria:Assagistes espanyols del segle XX Categoria:Carlins Categoria:Assagistes espanyols del segle XXI Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat Pontifícia de Comillas Categoria:Assagistes madrilenys Categoria:Filòsofs madrilenys Categoria:Escriptors catòlics Categoria:Doctors honoris causa Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1961