La Comunió Tradicionalista (CT) és una agrupació política d'ideari carlista i tradicionalista que propugna la recuperació de la monarquia tradicional com a forma de govern. La Comunió es va organitzar al voltant de la Secretaria Política del príncep Sixt Enric de Borbó, a qui reconeix com a abanderat. Actualment és dirigida exclusivament per Miguel Ayuso.

Història L'organització es declara continuadora de la Comunió Tradicionalista reorganitzada el 1975 i de l'anterior Comunió Tradicionalista històrica. Va ser constituïda per carlistes que es van separar de la Comunió Tradicionalista Carlista (CTC), organització establerta el 1986 a la qual havien concorregut els antics seguidors de Sixt Enric.

El 2001, Sixt Enric va designar cap de la seva Secretaria Política el pensador i històric dirigent carlista Rafael Gambra. Després de la seva mort el 2004, va ser succeït per Miguel Ayuso, al qual substituiria el 2010 José Miguel Gambra, fill del primer. L'octubre del 2021, José Miguel Gambra va renunciar al càrrec, però es va mantenir actiu dins de l'organització.

Els antecedents immediats de l'organització es troben a les Joventuts Tradicionalistes d'Espanya (JTE), associació constituïda a finals de la dècada de 1990 sota l'ègida doctrinal de Rafael Gambra. Aquesta agrupació procedia de les joventuts d'uns cercles escindits de la CTC i s'inspirava en l'anterior Agrupació de Joventuts Tradicionalistes (AJT). Segons paraules de Víctor Javier Ibáñez, un dels seus dirigents, el 2001 Gambra va congregar aquests joves «per reconstruir la Comunió Tradicionalista i per instar els nebots de l'Abanderat a acceptar els principis de la Causa». En un acte carlista al Cerro de los Ángeles el 2002, Rafael Gambra va exposar les raons per les quals els carlistes havien de reconèixer Don Sixto. El seu discurs va ser ovacionat, però també ignorat per altres.

La CTC va continuar sense reconèixer oficialment Don Sixto, de qui Javier Garisoain, dirigent d'aquest partit, va dir el 2008 que «no és el rei d'Espanya ni ningú diu que ho sigui», retraient-li que no s'hagués posat en contacte amb la seva Junta de Govern. Tot i afirmar que «doctrinalment no tenim cap problema amb ells», Garisoain es va mostrar preocupat perquè l'organització es convertís en «una mena de braç polític del lefebvrismo a Espanya». També li va semblar poc seriós que utilitzessin el nom "Comunió Tradicionalista" per denominar-se, afirmant que el nom corresponia a la seva organització i que els nous sixtins ni tan sols el tenien registrat.

La Comunió Tradicionalista sixtina compta amb diferents plataformes de difusió ideològica, com l'Agència Faro, l'Agrupació d'Estudiants Tradicionalistes (AET), l'Associació Universitària Francisco de Vitoria, un total de 31 cercles repartits per Espanya, Hispanoamèrica i les Filipines, el Consell d'Estudis Hispànics Felip II, la Fundació Francisco Elías de Tejada, la Fundació Speiro, La Llibreria Catòlica i diversos portals i blogs d'Internet.

El 2010 va inscriure legalment la Candidatura Tradicionalista (CTRAD), amb seu a El Espinar. El 8 de desembre de 2020, dia de la Immaculada Concepció, va posar en marxa el periòdic digital La Esperanza com a segona època del diari carlista La Esperanza, publicat a Madrid entre 1844 i 1874.

El 2024 es va descobrir que Sixto de Borbó es trobava incapacitat legalment, sota la tutela de l'Estat francès. La seva Secretaria Política va respondre acusant de la inhabilitació a Carlos Javier de Borbó. El cap de la seva Secretaria Política, Miguel Ayuso, ha estat acusat d'ocultar el seu estat de salut i signar documents en nom seu.

Ideari Es declara «fidela seguidora de les ensenyances multiseculars de l'Església Catòlica sobre els fins últims de la societat humana i les normes morals a què s'han d'atenir els seus membres». Es proposa «assolir la unitat catòlica de les Espanyes, la confessionalitat dels seus òrgans de govern i, per això mateix, rebutja explícitament les «doctrines socials del modernisme religiós», com anomenen, entre d'altres, les directrius emanades del Concili Vaticà II.

Afirma defensar «la constitució natural de les Espanyes, tal com ha estat llegat per la tradició» i persegueix «mantenir la unitat i independència de la Pàtria com a societat suficient per assolir el bé comú humà, sense detriment de l'autarquia legítima de les seves regions expressada en els seus furs i amb subordinació expressa als fins últims de tota empresa humana que només en Déu es troba». Per això mateix rebutja tant els separatismes com qualsevol classe de nacionalisme exacerbat que faci de la Pàtria un fi en si mateix.

Es proposa mantenir o restaurar els furs i les llibertats concretes de les societats subordinades, com són els gremis, corporacions, confraries, germandats, municipis, regions, regnes i altres comunitats, els fins i mitjans dels quals es conformin a la llei natural i als ensenyaments de l'Església. Per això s'oposa a «tot tipus d'estatisme i de socialisme que tendeixi a l'homogeneïtzació de la societat i a l'absorció centralista de tot poder social».

Es pot trobar una exposició del corpus doctrinal de la Comunió a l'obra La societat tradicional i els seus enemics (2019) del catedràtic José Miguel Gambra, cap de la Secretaria Política de Sixt Enric de Borbó-Parma durant 11 anys.

Membres destacats de la Comunió Membres històrics Rafael Gambra Ciudad, catedràtic d'institut de filosofia. Va ser cap de la Secretaria Política de Sixt Enric de Borbó-Parma del 2001 al 2004. Alberto Ruiz de Galarreta y Mocoroa (àlies Manuel de Santa Cruz), Coronel mèdic al Cos de Sanitat de l'Armada, escriptor i historiador del Carlisme.

Membres actuals Miguel Ayuso Torres, catedràtic de Ciència Política i Dret Constitucional a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. Va ser cap de la Secretaria Política de S.A.R. Don Sixt Enric de Borbó-Parma del 2004 al 2010. José Miguel Gambra Gutiérrez, catedràtic emèrit de Lògica a la Universitat Complutense de Madrid. Va ser cap de la Secretaria Política de S.A.R. Don Sixt Enric de Borbó-Parma del 2010 al 2021. Va romandre com a president de la Candidatura Tradicionalista després de la seva dimissió. Ricardo Marques Dip, magistrat del Tribunal Suprem de São Paulo, professor a la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo i de la Universitat Paulista de Santana de Parnaíba. Delegat de S.A.R. Don Sixt Enric de Borbó al Brasil i Cavaller de l'Orde de la Legitimitat Proscrita. Luis María de Ruschi, canonista, Notari Major al Tribunal Interdiocesà Bonaerense i consultor del Ministeri de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Culte. Juan Andrés Oria de Rueda Salgueiro, catedràtic de Botànica Forestal, Micologia Aplicada i Conservació de Flora Protegida a la Universitat de Valladolid. Rodrigo Fernández Diez, Mestre en Ciències Jurídiques per la Universitat Panamericana. Professor titular d'Història de la Cultura Jurídica (Història del Dret Medieval i Modern) de la Universitat Panamericana (2019-2023) i professor adjunt de Dret Romà (2016-2023), fins al seu acomiadament pel seu posicionament antifeminista.

Referències

Bibliografia

Categoria:Partits polítics d'Espanya Categoria:Partits carlins