En gramàtica, la conjunció de subordinació o subordinant és una paraula lliure invariable, que s'utilitza per connectar dos elements sintàctics de naturalesa diferent, més precisament, un satèl·lit (una oració subordinada conjuntiva) amb el nucli (és a dir, el verb que governa aquest satèl·lit).
La relació jeràrquica que estableix aquesta paraula de lligam s'anomena subordinació. La conjunció subordinant és, doncs, un subordinant de la mateixa manera que un pronom relatiu o una preposició: cal distingir-la, doncs, acuradament de la conjunció coordinant:
Crec .
La conjunció subordinant "que" introdueix l'oració subordinada conjuntiva (coneguda com a oració subordinada complementària), el complement directe del verb "crec".
, viatjaria pel món.
La conjunció subordinant "si" introdueix l'oració subordinada conjuntiva (coneguda com a oració subordinada adverbial), el complement adverbial condicional del verb "viatjaria".
Quan diverses oracions subordinades conjuntives se succeeixen, depenen del mateix nucli (és a dir, una relació de coordinació) i són introduïdes per la mateixa conjunció subordinant, s'acostuma a substituir la repetició de la conjunció subordinant per la conjunció tipus "que":
T'ajudaré i .
Les conjuncions subordinants "quan" i "que" introdueixen les dues oracions subordinades conjuntives (coordinades per la conjunció coordinant "i"), ambdues funcionant com a complement adverbial temporal del verb "ajudaré".
La conjunció subordinant tipus és "que". Pot introduir una oració subordinada conjuntiva complementària. N'hi ha sis més, que poden introduir oracions conjuntives circumstancials (de temps, causa, manera, conseqüència, finalitat, concessió, condició). També hi ha un nombre molt gran de sintagmes subordinants conjuntius.