Vittoria Gorizia Daubeuf (de soltera Nenni) va ser una antifeixista italiana, activa a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Filla del polític socialista italià Pietro Nenni, la seva família havia fugit a França el 1928 per escapar de la persecució a la Itàlia feixista. Va ser detinguda a la França ocupada, juntament amb el seu marit, que va ser afusellat i ella deportada al camp d'Auschwitz, on va morir.
Biografia Vittoria Gorizia Nenni va ser la tercera filla de Pietro Nenni (figura cabdal del Partit Socialista Italià) i Carmen Emiliani. Quan va néixer, el seu pare estava lluitant en el front de la Tercera Batalla de l'Isonzo, durant la Primera Guerra mundial. De petita, l'anomenaven Vivà, tenia dues germanes grans, Giuliana i Eva, i una de petita, Luciana. Al començament de la dècada de 1920, Pietro Nenni va ser contractat com a corresponsal del diari Il Secolo i la família es va traslladar a Milà. Vittoria va començar l'escola l'octubre de 1922.
En aquella època, en ple auge del feixisme, la família Nenni va ser assetjada i atacada repetidament pels camises negres. Diverses vegades van amenaçar de destruir casa seva i fer que Pietro Nenni «acabés com Matteotti». Aquells incidents, cada cop més violents i perillosos, van esperonar la família a fugir d'Itàlia. El 1928 es van establir a París.
Vittoria Nenni va créixer a la França d'entreguerres, en un clima relativament progressista, on les dones podien estudiar i treballar amb una creixent llibertat social. Va assistir a l'escola secundària a París i va compartir els valors democràtics i progressistes de la família; a diferència de les seves germanes, però, no es va integrar en el Partit Socialista Italià. El 1937, es va casar amb Henri Leon Daubeuf i va adquirir la ciutadania francesa. Daubeuf dirigia l'editorial Société Française d'Impressions et d'Éditions, i la parella va viure al número 22 de la rue Rémy de Gourmont de París.
Resistència francesa esquerra|miniatura|Fotografies policials de Vittoria (a dalt) i el seu marit Henri (a baix), juny de 1942 El 1942, alguns membres del Partit Comunista Francès es van adreçar a Dabeuf per demanar-li d'imprimir fullets i catàlegs a la seva editorial; ell en va parlar amb Nenni, que el va animar a tirar endavant. El 1942 les autoritats de la França ocupada, van inspeccionar la impremta i hi van descobrir restes incinerades de pamflets del Partit Comunista. Dabeuf va ser arrestat immediatament.
Arrest i mort Després de l'arrest del seu marit, Vittoria Nenni va anar a visitar-lo cada dia per portar-li menjar; el 23 juny la van detenir a ella i tots dos van ser acusats de distribuir propaganda «anti-nazi i gaullista» als cercles universitaris.
El 10 d'agost, tots els implicats en el cas van ser portats al Fort Mont-Valérien, on Dabeuf va ser afusellat l'endemà. Vittoria Nenni va ser traslladada inicialment al Fort de Romainville. El 21 o el 23 de gener de 1943, va ser deportada al camp de concentració d'Auschwitz, juntament amb 230 altres dones de la Resistència francesa. Si Nenni hagués fet prevaldre la seva procedència italiana, possiblement hauria evitat la deportació, ja que li van proposar ser enviada a Itàlia, però ella s'hi va negar, va declarar que «se sentia francesa» i volia seguir el destí dels seus companys de presó.
A Auschwitz, Nenni va ser tatuada amb el número de sèrie 31635 i internada al barracó de les comunistes franceses, tot i no pertànyer a cap partit. Aviat va començar a patir complicacions de salut, problemes renals, nombroses nafres a les cames i va contraure el tifus. Malgrat el seu estat, va intentar sempre ajudar les altres companyes de captiveri malaltes.
Nenni probablement va morir de febre tifoide, el 15 o el 16 de juliol de 1943. Els registres descoberts per les forces soviètiques, després de l' alliberament d'Auschwitz, indiquen que la reclusa número 31635 va morir de «grip». Les seves últimes paraules escrites registrades van ser: «Digueu al meu pare que mai no he perdut el coratge i que no em penedeixo de res.»
Llegat miniatura|Stolperstein de Vittoria Nenni a Ancona La família de Nenni va fer diversos intents desesperats per salvar-la, incloent-hi l'ajuda d'ambaixades i la Creu Roja. Pietro Nenni fins i tot va considerar contactar amb Benito Mussolini, el dictador feixista d'Itàlia. Mussolini havia estat informat de la detenció i deportació de Vittoria, així com de l'execució del seu marit el 1942. Però la família Nenni no va saber que Vittoria havia estat enviada a Auschwitz, ni que havia mort, fins que el primer ministre Alcide De Gasperi els en va informar el maig de 1945.
La seva germana gran, Giuliana Nenni, que havia tornat a Itàlia després de la caiguda de Mussolini, va ser molt activa a la resistència italiana i més tard va entrar en política. Pietro Nenni va visitar el Camp d'Auschwitz el 1947 per honorar la seva filla i conèixer algunes de les dones que havien estar internades amb ella. El 1965, el president italià Giuseppe Saragat va visitar Auschwitz i també la va homenatjar. El 1971, el govern israelià va plantar un arbre al bosc dels Màrtirs en memòria de Vittoria Nenni. Pietro Nenni i Bettino Craxi van visitar el bosc i Nenni hi va col·locar una làpida commemorativa. Pietro Nenni va morir al 1980. El 1988, el carnet de membre del Partit Socialista Italià va ser dedicat a Vittoria Nenni, amb la reproducció d'un seu retrat, pintat per Renato Guttuso. També li van ser dedicats diversos carrer a tota Itàlia. El 24 de gener de 2020, es va instal·lar un stolperstein (placa de metall commemorativa) en record seu a Ancona, prop del lloc del seu naixement.
Referències
Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Morts el 1943 Categoria:Morts per febre tifoide Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Resistència francesa Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Camps d'extermini nazis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a la Petita Polònia Categoria:Persones d'Ancona Categoria:Nascuts el 1915