va ser un dels favorits de Francesc I i un almirall de França. Va tenir un paper important com a diplomàtic i com a comandant a les Guerres d'Itàlia.

Família Era fill de Guillaume Gouffier, senyor de Boisy. El seu pare era un funcionari de la corona. Un dels seus germans era Arthur Gouffier de Boisy. Després de la mort del seu pare, va heretar el senyoriu de Bonnivet, que li va donar nom. El seu primer matrimoni va ser amb Bonaventura del Puy-du-Fou. El seu fill, Lluís, va morir el 1527 durant la campanya contra Nàpols. El 1516, es va casar amb Lluïsa de Crèvecœur. El matrimoni va tenir tres fills, tots els quals portaven el nom de Francesc. Francesc III va esdevenir bisbe de Béziers i va ser assassinat el 1548 després de la seva dimissió. Francesc I es va fer soldat i va morir solter durant un setge el 1556. Francesc II també va ser soldat, va continuar la línia i va morir el 1594.

Biografia Va ser educat al costat del futur rei Francesc I i va continuar exercint una gran influència sobre ell. Sota Lluís XII, va participar en el setge de Gènova el 1509 i la batalla de Guinegate el 1513. Com el seu germà, també va lluitar a la batalla de Marignano el 1515.

El 1517, Francesc I el va nomenar almirall de França. Aquest va ser un dels grans càrrecs de la corona francesa. Tenia menys importància militar pràctica que un càrrec de la cort políticament significatiu. Després de la mort de Maximilià I el 1519, va participar en una ambaixada encarregada d'assegurar la corona imperial per al rei francès. Malgrat l'ús de considerables recursos financers, aquesta missió va fracassar. En canvi, Carles I d'Espanya va ser elegit emperador com a Carles V.

Bonnivet va ser enviat a Anglaterra per enfortir l'aliança amb Enric VIII. Com a resultat d'aquestes negociacions, Tournay va tornar a França. Va succeir el seu difunt germà com a governador del Delfinat el 1519. Quan Francesc I i Enric VIII es van reunir un any després, va tenir un paper clau en les negociacions.

Tot i que sense una experiència significativa en el comandament militar, va rebre el comandament de les tropes navarreses a la frontera pirinenca el 1521. Va amenaçar temporalment Pamplona, però després es va retirar per les muntanyes i va assetjar amb èxit Hondarribia. Desanimat pels atacs espanyols, Bonnivet es va retirar, deixant enrere una forta guarnició.

Aquell any va ser nomenat estatúder de Guyena. A la cort, va pertànyer al partit liderat per la mare del rei Lluïsa de Savoia i es va convertir en un oponent del conestable Carles III de Borbó-Montpensier. Probablement va contribuir inconscientment al canvi d'aquest últim al bàndol imperial.

Bonnivet va rebre el comandament suprem de l'exèrcit destinat a la reconquesta de Llombardia. L'exèrcit es va reunir prop de Vercelli. El dia que els francesos van atacar, Adrià VI va morir. Això va debilitar el bàndol imperial, però Bonnivet no va aprofitar al màxim la situació. El comandant en cap imperial, Prospero Colona, no estava preparat per a un atac. S'havia vist obligat a acomiadar algunes de les seves tropes, i les fortificacions de Milà encara estaven inacabades. Les seves esperances d'aturar els francesos es van esvair, i Colona es va veure obligat a retirar-se a Milà després d'assegurar Pavia. Van passar diversos dies abans que Bonnivet seguís l'enemic. Mentrestant, les forces imperials havien pogut reforçar les seves tropes a Milà, descartant un atac. L'intent de tallar la ciutat va fracassar, i Bonnivet finalment es va trobar a la defensiva. Els seus propis subministraments estaven amenaçats, i les pèrdues per petites escaramusses van ser significatives. Finalment, els francesos es van veure obligats a retirar-se. L'intent de concloure un alto el foc va fracassar. El març de 1524, les forces imperials van assetjar els francesos en atacs a petita escala. L'intent de Bonnivet d'obligar-los a entrar en batalla va fracassar. Es va veure obligat a retirar-se a Novara, on esperava reforços. Posteriorment, l'enemic va tenir més èxit i els francesos es van veure debilitats per epidèmies i desercions. Al maig, els francesos es van veure obligats a abandonar Novara. Durant les maniobres posteriors, Bonnivet va ser ferit de bala en una escaramussa i va haver de renunciar al comandament. Els francesos es van retirar a la frontera. Novara, Alessandria i Lodi van quedar perdudes.

El juliol de 1524, Carles de Borbó, al capdavant de les tropes imperials, va envair la Provença i va assetjar Marsella sense èxit. Francesc I va reunir tropes fortes i va llançar un altre contraatac a finals de 1524. Bonnivet va ser un dels principals comandants. La campanya va tenir èxit inicialment, i els francesos van capturar Milà. Potser va contribuir al setge de Pavia per part del rei. Bonnivet va morir a la batalla de Pavia, perduda.

Li agradava l'ostentació, era un home atractiu i va tenir nombroses aventures. La germana del rei, Margarida d'Angulema, potser el va descriure al seu Heptameron mentre s'hi acostava amb intencions sexuals.Der Spiegel, Geschichte, 5/2009 També es diu que va ser el rival del rei pel favor de Francesca de Foix A Poitou, va fer construir el desaparegut castell de Bonnivet en estil renaixentista entre 1516 i 1525. Havent-se elevat com a favorit reial, volia crear-se un monument per a si mateix amb la monumentalitat exagerada de l'edifici.Rezension zu: Jean Guillaume, Le château de Bonnivet. Entre Blois et Chambord: le chaînon manquant de la première Renaissance, Paris (Picard) 2006 (Seite nicht mehr abrufbar, festgestellt im April 2018. Suche in Webarchiven) Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. In: Francia-Recensio 2009/1

Referències

Bibliografia Hermann Brockhaus (ed.): Gouffier [de Bonnivet], Wilhelm. A: Johann Samuel Ersch, Johann Gottfried Gruber (ed.): General Encyclopedia of Sciences and Arts. Primera secció, part 76, Godlikeness–Graaf. F. A. Brockhaus, Leipzig 1863, pàg. 272–277 (columna inferior dreta, GDZ). Bonnivet, Guillaume, Gouffier, Seigneur de. A: Encyclopædia Britannica. 11a edició. Volum 4: Bishārīn–Calgary. Londres 1910, pàg. 212–213 (anglès, text complet [Wikisource]).

Categoria:Diplomàtics francesos Categoria:Almiralls de França Categoria:Nascuts al segle XV