Les eleccions legislatives txeques de 2025 se celebraren els dies 3 i 94 d'octubre de 2025 per elegir els 200 membres de la Cambra de Diputats.
Antecedents Després de les eleccions legislatives txeques de 2021, la coalició Junts (Spolu), composta per KDU-ČSL, TOP 09 i l'ODS va formar un govern de coalició amb l'aliança Pirates i Alcaldes, amb Petr Fiala substituint Andrej Babiš com a primer ministre. ANO 2011 va seguir sent el partit de l'oposició més gran, i Llibertat i Democràcia Directa (SPD) també va ocupar escons a la Cambra de Diputats.
El setembre de 2024, el gabinet va experimentar una greu crisi després d'uns resultats extremadament pobres dels partits de la coalició governamental a les eleccions regionals i al Senat txeques. Fiala finalment va destituir Ivan Bartoš, cap del Partit Pirata de la coalició, que havia estat criticat durant mesos per la mala implementació de la digitalització dels procediments de permisos de construcció. En resposta, els cinc diputats del Partit Pirata van abandonar la coalició de govern, però Fiala es va negar a acceptar la dimissió de Jan Lipavský, que va romandre ministre d'Afers Exteriors com a independent, després d'haver abandonat el Partit Pirata.
Sistema electoral Segons la Constitució de la República Txeca, les eleccions a la Cambra de Diputats, la cambra baixa del Parlament, s'han de celebrar cada quatre anys. El Govern respon davant la Cambra de Diputats i només manté el poder amb la confiança de la majoria dels membres del parlament. L'article 19.1 de la constitució estableix que qualsevol ciutadà de la República Txeca que tingui dret de votar i tingui 21 anys és elegible per a ser diputat.
Els 200 membres de la Cambra de Diputats són elegits en 14 districtes electorals mitjançant una llista oberta amb escrutini proporcional plurinominal amb una barrera electoral del 5%. El llindar s'eleva fins al 10% per a coalicions de dos partits, 15% per a coalicions de tres partits i 20% per a coalicions de quatre o més partits. Les places s'assignen mitjançant el Mètode Sainte-Laguë, sistema que en 2021 va substituir la regla D'Hondt. Els votants poden donar vots preferents a un màxim de quatre candidats en una llista. Els candidats que reben vots preferents de més del 5% dels votants passen a la part superior de la seva llista; en els casos en què més d'un candidat rep més del 5% dels vots preferents, es classifiquen per ordre de vots rebuts.
Enquestes
Resultats +← 300pxEleccions legislatives txeques de 2025Candidatura Vots % Diputats Govern ANO 1.940.507 34,52 8 Junts 1.313.346 23,36 19 Batlles i Independents 631.512 11,23 14 Partit Pirata Txec 504.537 8,97 22 Llibertat i Democràcia Directa 437.611 7,78 5 Els mateixos motoristes 380.601 6,77 nou Vots vàlids98,79%200Vots en blanc i Vots nuls1,21%Participació: 3,56% Votants100% Cens
Conseqüències ANO va obtenir el 34,5% dels vots i la coalició de centredreta Spolu del primer ministre sortint, Petr Fiala, va quedar en segon lloc amb un 23,4%. Andrej Babiš es va reunir amb el president txec, Petr Pavel i va establir mantindrà converses amb altres líders per intentar formar un govern estable després que el seu partit no aconseguís la majoria absoluta. El 15 de desembre de 2025 el president Pavel va investir oficialment el nou govern de coalició de dretes d'ANO amb Llibertat i Democràcia Directa i Els mateixos motoristes liderat per Babiš.
Referències
Txèquia Categoria:Eleccions de Txèquia