Presó de Ktzi'ot (; ) és un centre de detenció israelià obert en 2002, situat al desert del Nègueb, al sud-oest de Beerxeba. La presó de Ktzi'ot està actualment gestionada pel Servei de Presons de l'Estat d'Israel. És el centre de detenció més gran d'Israel pel que fa a la superfície terrestre, amb una superfície de 400.000 m² (40 hectàrees; 99 acres). A prop de la presó de Ketziot, es van establir la Presó Saharonim i les instal·lacions de Holot, ambdues per al allotjar infiltrats d'Àfrica a Israel.
Durant la Primera intifada, Ktzi'ot va ser la ubicació del camp de detenció més gran dirigit per l'exèrcit israelià. Hi havia tres quartes parts de tots els palestins detinguts per l'exèrcit i més de la meitat de tots els palestins detinguts a Israel. Segons Human Rights Watch, el 1990 hi havia aproximadament un de cada 50 homes de Cisjordània i Gaza majors de 16 anys. Entre els palestins era conegut com a Ansar III () pel nom d'un camp de presoners similar establert al sud del Líban per Israel durant el conflicte del sud del Líban (1982–2000). El camp de detenció de Ktzi'ot es va obrir el març de 1988 i es va tancar el 1995. Es va tornar a reobrir el 2002 durant la Segona Intifada.
La presó La presó fou reoberta en 2002 durant la Segona intifada.
La frontera entre Egipte i Israel s'ha utilitzat com a punt de pas per a migrants econòmics i sol·licitants d'asil dels quals s'estima que dos terços provenen d'Eritrea i un terç del Sudan,John Gee, Washington Report on Middle East Affairs. August 2012. Vol XXXI, No 5. p. 21. així que el 2010 com a part d'una estratègia a diversos nivells per abordar i dissuadir la migració econòmica la Kenésset va aprovar la proposta d'aixecar un gran centre de detenció per a immigrants il·legals a Ktzi'ot, a prop de la frontera, i que es posar en funcionament en 2012. La lluita contra la immigració il·legal inclou una tanca de seguretat que recorre la frontera amb Egipte, la implementació agressiva de les lleis laborals i la repatriació dels migrants. Els sistemes de seguretat de la presó van ser instal·lats per G4S Israel (Hashmira).
La presó pot acollir fins a 11.000 presos, la gran majoria dels quals són presos de seguretat palestins, detinguts fins al final del procediment i els detinguts administratius. La presó es divideix en tres complexes i disposa d'una ala de presoners criminals que realitzen els treballs de manteniment de la presó. La presó de Ketziot incorpora un tribunal militar de detenció administrativa que forma part de la Unitat de Tribunals Militars de Cisjordània.
Antecedents: del campament de Nahal (1953) a la Guerra dels Sis Dies miniatura|Mapa anterior al 1939 que mostra com la cruïlla d'Al Auja controlava la carretera asfaltada de Palestina a Egipte. El 28 de setembre de 1953, les Forces de Defensa d'Israel van establir un assentament fortificat, Ktzi'ot, amb vista a la cruïlla d'al-Auja. Tot i allotjar soldats de civil i dedicar-se a poca activitat agrícola, els israelians van sostenir que era un assentament agrícola pioner que no infringia els acords d'armistici araboisraelians de 1949 relatiua a la Zona de Desmilitarització de 145 km² (DMZ) al voltant d'al-Auja. Els membres restants de la tribu 'Azazme, que depenien del pou d'al-Auja, van ser atacats i expulsats a través de la frontera cap a Egipte.
El 6 d'octubre de 1954, un membre del quibuts Ktzi'ot va conduir un camió d'aigua a través de la frontera amb Egipte i es va lliurar als egipcis a Abu Aweigila. Quan va ser interrogat en presència d'un observador militar de l'ONU, va dir que tots els habitants del quibuts eren soldats: un capità, quatre suboficials, 65 soldats homes i quinze soldats dones. Estaven armats amb rifles, submetralladores, metralladores lleugeres, morters i armes antitanc.
A principis de 1956, abans que Israel prengués el control total de la zona de desmilitarització d'al-Auja, Ktzi'ot incloïa dotze tendes d'esquadró i tenia una petita pista amb avions lleugers que la visitaven gairebé diàriament. Més tard aquell mateix any, la DMZ es va utilitzar com a punt d'entrada per a la invasió de la península del Sinaí per part de les FDI. Va tenir la mateixa funció el 1967, durant la Guerra dels Sis Dies.
Primera Intifada (1987-1993) El 18 de març de 1988, uns 700 presoners van ser traslladats de les presons de la Franja de Gaza al camp de presoners recentment preparat. Quatre dies després, el ministre de Defensa, Yitshaq Rabín, va anunciar que 3.000 palestins estaven arrestats i que s'havia obert una nova presó al desert del Nègueb.Journal of Palestine Studies (68). Page 224. Cites New York Times, Washington Post 3/23.
Tres setmanes més tard, el grup palestí de drets humans al-Haq va citar un advocat de Gaza, Raji Surani, que va descriure les condicions al campament com a "dures i inhumanes".Journal of Palestine Studies (68). Page 228. Cites Los Angeles Times 4/6. Dates al-Haq report as April 4.
El juliol de 1989, el diari israelià Davar va informar que 4.275 presoners eren detinguts a Ktzi'ot. La majoria dels 4.215 presoners de detenció administrativa de Cisjordània i la Franja de Gaza hi eren. Tots els presoners vivien en tendes de campanya per a 24 persones. Els presoners i els advocats van denunciar la manca de privacitat durant les reunions i que els diaris eren censurats. Hi havia una llista de 26 llibres permesos. Segons l'exèrcit, el juny de 1989, sis presoners havien estat assassinats per companys de presó acusats de col·laboració o "activitat immoral". https://< PDF of B'Tselem report p. 4,8,9,11
Condicions el 1991 Membres de Human Rights Watch (HRW) van visitar el camp l'agost de 1990. Estava sota el comandament del coronel Ze'ev Shaltiel i allotjava 6.216 presoners.El camp es dividia en seccions, cadascuna amb dues o més tendes, envoltades de crestes de sorra i grava que impedien la visibilitat entre elles. Les tendes, de 50 metres quadrats, albergaven entre 20 i 30 homes cadascuna. Els presoners romanien confinats a les tendes la major part del dia, amb tres recomptes diaris. A més, hi havia una secció envoltada per murs de 3 metres i dividida en subseccions cobertes amb una xarxa d'acer. També hi havia un edifici que contenia quatre cel·les de càstig de 3x3 metres que, en el moment de la visita de HRW, contenien 23 presoners.
L'informe de HRW va concloure que el campament "violava clarament la IV Convenció de Ginebra que prohibeix el trasllat de persones empresonades des dels territoris ocupats al territori de la potència ocupant".
També va constatar que:
L'accés entre els advocats i els seus clients era molt restringit. Les reunions tenien lloc a l'aire lliure a través d'una doble tanca. No es permetia l'intercanvi de documents. Es permetia un màxim de 20 advocats diàriament, i cada advocat es limitava a reunir-se amb entre 15 i 20 presos. Les reunions estaven limitades a 15 minuts. Els presoners en tendes de campanya van ser exposats a condicions meteorològiques extremes. No hi va haver visites familiars. El correu estava endarrerit i fortament censurat. El campament només tenia quatre censors. Es van permetre pocs llibres al campament. Entre els llibres rebutjats hi havia El Senyor dels Anells, Hamlet, La sala del càncer, una biografia de Tolstoi i un llibre sobre dret constitucional en hebreu.list books returned to attorney Tamar Peleg, 11 October 1989, as: The Story of Mankind, Hendrik Willem van Loon. Hamlet, William Shakespeare. Tolstoy, Henri Troyat. Constitutional Law, Amnon Rubinstein (Hebrew). The Cancer Ward, Alexander Solzhenitsyn. August 1914, Alexander Solzhenitsyn. The Lord of the Rings, J. R. R. Tolkien. The Sea Wolf, Jack London. And Quiet Flows the Don, Mikhail Sholokhov. Virgin Soil Upturned, Mikhail Sholokhov. German Tourist Sites. The Young Guardia, Alexander Padive. Collection of Classic Fairy Tales. Els esports en grup estaven prohibits.
L'informe va documentar diversos incidents violents. Setmanes abans de la visita, el comandant adjunt, el major Avi Chasa'i, va ordenar l'ús de gas lacrimogen contra una secció després que els presoners es neguessin a deixar de resar fora de la seva tenda. Poc després de l'obertura del camp, el 16 d'agost de 1988, dos reclusos van morir per trets durant un aldarull amb 1.000 presoners. El comandant del camp en aquell moment, el coronel David Tsemach, va disparar els trets que van matar almenys una de les víctimes. Una investigació de l'exèrcit, dirigida pel coronel Mordechai Peled, el va absoldre de qualsevol delicte.Journal of Palestine Studies 70 Winter 1989 Volume XVIII, number 2. Page 229. Gives sources Washington Post 8/17 and al-Fajr, Jerusalem, 8/21.
En el moment de la visita de HRW, 3.802 dels presos havien estat condemnats; 1.442 eren gazians sota judici o pendents de judici. Hi havia 877 detinguts administratius. Els presos gazians es mantenien separats dels seus homòlegs de Cisjordània.
Fins al moment de la visita, 21 presoners havien estat assassinats per companys de presó, acusats de ser col·laboradors.
L'organització israeliana de drets humans B'Tselem va visitar la presó de Kt'zi'ot el 30 de maig de 1991 i el 20 de febrer de 1992. En la seva primera visita hi havia 6.049 presos, dels quals 710 eren detinguts administratius; nou mesos més tard hi havia 5.080 presos, 250 dels quals eren detinguts administratius.
L'informe comentà que la primera reacció dels visitants de la presó és de xoc: la seva gran mida, una de les presons més grans del món, i el seu aspecte improvisat; els altaveus que emetien l'emissora àrab de "Kol Yisrael"; l'olor de fueloil. Les condicions eren molt més dures que en altres presons israelianes. L'informe suggerí que això es devia a la manca d'experiència dels militars i que el camp es considerava temporal. Es va assenyalar que el comandant, Ze'ev Shaltiel, va incomplir les resolucions judicials i utilitzava l'aïllament com a mitjà per castigar els presoners. Alguns presoners estaven aïllats durant més temps de les dues setmanes màximes estipulades.
L'informe descriu el camp dividit en parcel·les de 60 m x 60 m patrullades per soldats armats. Les parcel·les contenien de dues a quatre tendes de campanya, cadascuna amb capacitat per a 20-26 persones. Les tendes no tenien mobles excepte un llit per presoner. No hi havia privacitat per als presoners. A l'estiu la temperatura pujava per sobre dels 40 graus, a l'hivern podia baixar per sota del punt de congelació. Les tendes s'inundaven quan plovia. Cada parcel·la tenia tres o quatre mitges barrils per a les escombraries, que es desbordaven causant problemes d'olor i de salut. Abundaven els mosquits. L'única ajuda mèdica era de metges de reserva que feien un torn d'un mes. Hi va haver molts casos de malalties de la pell. Altres qüestions plantejades van ser: – prohibit als presoners portar rellotges. – no hi havia ràdio ni televisió. – no hi havia accés a metges externs. – no hi havia bugaderia. – prohibit estudiar. – es permetien dues hores de voleibol al dia, però només per a deu presoners alhora.
Fins a la visita de B'Tselem el 1992, 28 presoners havien estat assassinats pels seus companys de presó.
L'informe afirma que "les condicions a les instal·lacions eren il·legals i inhumanes" i va descriure la zona d'aïllament com "galliners humans". B'Tselem va demanar el tancament de tot el camp. La visita de 1992 va ser l'última vegada que es va permetre al grup de drets humans veure l'interior de qualsevol presó israeliana.
Reobertura 2002 Segons la informació recopilada per Defence for Children International (DCI), la presó va reobrir l'abril del 2002. Consistia en quatre seccions compostes per quatre unitats, i una altra mitja secció es va obrir l'octubre del 2002. Cada unitat estava envoltada per un mur de cinc metres i contenia tres tendes de campanya. Les tendes estaven dissenyades per a menys de vint homes, però normalment en tenien més. Cada unitat tenia tres lavabos i rebia un litre de clor cada 20 dies.
Segons DCI, els principals problemes eren: