El fenomen del 2012 va ser un conjunt de creences, prediccions i teories. Algunes científiques, altres pseudocientífiques i esotèriques, que giraven al voltant de la idea que el món viuria un canvi dràstic el 21 de desembre de 2012. Per a alguns, aquella data marcaria la fi del món; per a altres, seria l'inici d'una nova era espiritual o còsmica. Tot això es basava en el conegut com a "calendari maia". Tot i que finalment no va succeir res extraordinari, el fenomen va deixar una empremta significativa en la cultura popular i en el pensament contemporani.
El calendari maia L'arrel més citada del fenomen del 2012 va ser el calendari de compte llarg de la civilització maia, un sistema utilitzat a Mesoamèrica que dividia el temps en cicles anomenats Baktuns, cadascun equivalent a 144.000 dies (aproximadament 394 anys). Segons les interpretacions modernes, el 13è baktun, iniciat l'any 3114 aC, conclouria el 21 de desembre de 2012. Aquesta data va ser considerada per molts com el final d'un gran cicle.
Tanmateix, els encarregats de l'estudi de la cultura maia han assenyalat que els maies no van profetitzar la fi del món. Per a ells, el final d'un baktun representava el tancament d'un cicle i l'inici d'un altre, un motiu de celebració i renovació, no de desastre.
Teories pseudocientífiques A mesura que s'acostava el 2012, diverses teories van començar a circular, moltes sense base científica. Algunes de les més populars incloïen:
El planeta Nibiru: una suposada col·lisió de la Terra amb un planeta desconegut. Erupcions solars extremes: prediccions de tempestes solars devastadores que destruirien la tecnologia. Inversió dels pols magnètics: la creença que el camp magnètic terrestre es revertiria sobtadament, provocant catàstrofes globals. Alineacions galàctiques: idees sobre alineacions còsmiques que alterarien l'equilibri de la Terra.
Aquestes teories, difoses per llibres, documentals, llocs web i pel·lícules, van alimentar la por del públic mundial.
El 21 de desembre Quan va arribar el dia, no va tenir lloc cap esdeveniment catastròfic. La Terra va continuar el seu curs sense canvis radicals i la majoria de les prediccions es van demostrar falses.
Tanmateix, el fenomen del 2012 va deixar diverses lliçons:
La influència dels mitjans: pel·lícules, llibres i xarxes socials van amplificar la por i la fascinació global. La importància del pensament crític: va mostrar com les interpretacions errònies del coneixement científic i cultural poden derivar en creences massives. El valor simbòlic dels cicles: més enllà del sensacionalisme, el concepte de cicles còsmics i renovacions continua tenint rellevància en moltes cultures.
Referències
National Geographic. (20 de desembre de 2011)https://www.nationalgeographic.com/science/article/111220-end-of-world-2012-maya-calendar-explained-ancient-science?utm_source=chatgpt.com (consulta: 8/10/2025) Sacbel Monsiváis i Gerardo del Castillo. (18 d'octubre de 2011)https://ciencia.unam.mx/leer/43/Una_historia_mal_contada_Profecias_mayas_y_el_fin_del_mundo_para_el_2012?utm_source=chatgpt.com (consulta: 8/10/2025) RTVE. (29 d'octubre de 2024) https://www.rtve.es/television/20221216/decia-profecia-maya-2012-paso-21-diciembre/2391220.shtml?utm_source=chatgpt.com (consulta: 15/10/2025)
Categoria:2012 Categoria:Creences