miniatura|Negatiu de Disc film Kodak (amb càmera i cartutx de pel·lícula al fons) El Disc film (TM) és un format de pel·lícula de fotografia fixa, que es va produir fins al 1999, que estava dirigit al mercat de consum. Va ser introduït per Kodak el 1982.
Detalls tècnics
La pel·lícula té forma de disc pla i està completament allotjada dins d'un cartutx de plàstic. Cada disc conté quinze exposicions de 10 × 8 mm, disposades al voltant d'una peça central de plàstic com els pètals d'una flor, que es posicionen per fer la foto fent girar el disc 24° entre imatges successives.
El sistema era un producte orientat al mercat de consum, i la majoria de càmeres són unitats autònomes sense capacitat d'expansió. El Disc film permet que siguin compactes i considerablement més primes que altres càmeres de l'època. Les càmeres són molt fàcils de carregar i descarregar, i generalment estan completament automatitzades. El casset té una tapa corredissa fosca incorporada per evitar que la llum dispersa arribi a la pel·lícula quan es treu el disc.
Com que la pel·lícula està fixada en un mateix pla, al voltant d'un disc central en comptes d'estar enrollada sobre un carret, el casset és molt prim. La naturalesa plana del format també va comportar l'avantatge potencial d'una major nitidesa respecte als formats de casset basats en bobines corbes (com ara la pel·lícula Minox, la pel·lícula 110 i la pel·lícula 126 ). El Disc film té una base d'acetat molt gruixuda, d'un gruix comparable amb la pel·lícula plana de 4×5", que manté la pel·lícula molt més plana per si sola que els altres formats de l'època.
Kodak va fabricar un disc de demostració especial anomenat '23' perquè els distribuïdors poguessin demostrar les característiques de la càmera sense malgastar una pel·lícula real..
Rendiment i recepció del mercat miniatura|Una càmera de Disc film típica, fabricada per Kodak El Disc film no va tenir èxit, principalment perquè la imatge del negatiu és de 10 x 8 mm, i generava un gra generalment inacceptable amb una mala definició a les impressions finals de sobre paper utilitzat en aquell moment. La pel·lícula estava pensada per ser impresa amb lents especials de sis elements de Kodak, però molts laboratoris simplement feien les còpies de Disc film amb lents estàndard de tres elements utilitzades per a formats negatius més grans.
Kodak també va fabricar un dispositiu que es podia collar a una muntura d'objectiu d'ampliadora estàndard que contenia un porta-negatius i una lent especial que encara l'utilitzen els retocadors fotogràfics als Estats Units.miniatura|Diversos models de càmeres de Disc film
Les còpies en paper resultants solien decebre el consumidor. Pocs laboratoris van fer la inversió necessària per treure el màxim profit d'aquest negatiu de petita mida. Kodak va llicenciar la patent de les càmeres amb format Disc film a altres marques com Halina i Minolta. Aquestes marques van introduir noves característiques a la càmera, per exemple, en lloc de les piles tancades de fàbrica de Kodak van posar piles (AAA/AA) reemplaçables per l'usuari: de fet, aquests són els models que utilitzen els usuaris vintage actuals si aconsegueixen alguna pel·lícula caducada. La Kodak Disc 4000 no permetia el canvi de piles de manera fàcil ni estava dissenyada per aquesta finalitat, calia enviar-la a fàbrica. Alguns aficionats van trobar maneres de modificar la càmera per accedir-hi i substituir-les, però això requereix obrir la carcassa i manipular connexions internes.
Les càmeres Halina van ser rebatejades per molts minoristes populars de l'època (Regne Unit: Boots/Dixons). Mercedes-Benz i altres fabricants d'automòbils subministraven kits de càmeres de disc als vehicles com a "gravador d'accidents". Hi havia diversos fabricants diferents de Disc film. Kodak va produir pel·lícules fins al 1999, però 3M, Konica i Fuji també van produir Disc film. Tot i que la pel·lícula Kodak sempre va tenir el seu nom, 3M i Konica van fabricar càmeres Disc film per a revenedors, amb el logotip del minorista. Com passa amb la majoria de pel·lícules fotogràfiques, per a aquests productes de marca blanca, el país de fabricació proporciona la millor indicació per poder conèixer el fabricant real.
La pel·lícula va ser oficialment deixada de fabricar pel darrer fabricant, Kodak, el 31 de desembre de 1999, i pel que fa a les càmeres, Kodak va cessar la producció el 1988.
Llegat miniatura|200x200px|MINOLTA-7 amb mirall per fer selfies La càmera " Minolta Disc-7" de 1983 va introduir un predecessor del pal de selfie : un mirall convex a la part frontal per permetre la composició d'autoretrats, i el seu embalatge mostrava la càmera muntada en un pal mentre s'utilitzava per a aquest propòsit.
Cronologia Kodak: Kodacolor HR (1981), Kodacolor VR (1982–1991), Kodacolor (o Kodak) Gold (1992–1999) Fuji: Sèrie Fujicolor HR (1982–1995) i pel·lícula de tercers. Fabricada al Japó. 3M: Sèrie de pel·lícules HR (1982–1996) i pel·lícules de tercers. Fabricades a Itàlia fins a la dècada del 1990, i després als EUA. Konica: Konicacolor SR (c. 1983–86), SR-V (c. dècada del 1980), SR-G (c. 1990–93). També pel·lícula de tercers. Fabricada al Japó.
Referències
Bibliografia Georg Bach: Disc-Kameras und Disc-Filme. Kurzes Zwischenspiel mit mäßigem Erfolg. In: Photo Deal 101, II 2018, S. 18–25 Enllaços externs
L'auge i la caiguda de la Disc Camera de Kodak
Categoria:Kodak