Les illes Malgrats són un petit arxipèlag situat davant la badia de Santa Ponça, al municipi de Calvià (Mallorca). Estan formades per dos illots principals i constitueixen un espai d'elevat interès paisatgístic i ecològic. Des de 2004 formen part d'una reserva marina, ampliada i redefinida el 2025 amb el nom de Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, El Toro, les Malgrats i el Sec.

Geografia Les illes Malgrats constitueixen un petit arxipèlag format per dos illots rocosos, situats a només uns 180 metres la cala de Santa Ponça. L'illot més extens és conegut com a es Malgrat: té aproximadament 1 km de longitud i una superfície que supera els 84.000 m². L'altre, de dimensions més reduïdes, és l'illa dels Conills, també anomenada illa de les Rates o illa d'Enmig, que mesura uns 10.900 m² i arriba a un màxim de 170 metres d'amplada. Els dos illots resten separats per un canal d'uns 87 metres d'amplada.

Pel que fa al relleu, l'illot gran presenta penya-segats de fins a 60 metres d'altura, amb parets abruptes especialment a la façana nord, mentre que l'illot petit s'eleva fins a una trentena de metres i mostra un perfil costaner molt escarpat. El topònim illa des Conills es vincula amb la presència històrica de conills i rates.

Toponímia El topònim Malgrat ha designat històricament tant l'illot principal com el promontori costaner oposat, actualment conegut com a Mirador del Canó.

Les primeres mencions documentals daten del . El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique ordenà la construcció d'una talaia «enfrente la isla Malgrat», i el 1595 Joan Binimelis esmentà «lo Cap de Malgrat» en la seva Història de Mallorca.

Inicialment s'usava la forma Malgrat (sense article), però amb el temps es consolidà l'ús popular amb article dialectal (es Malgrat), i posteriorment el plural Malgrats per designar tot el conjunt.

Etimologia Segons Joseph Gulsoy, el nom prové del llatí malegratus ('ingrat', 'inhòspit'), en al·lusió al caràcter abrupte i poc fèrtil del cap de Malgrat. La geologia inestable del sector —amb conglomerats, argiles i calcàries erosionades— ha provocat despreniments i fins i tot l'enderrocament d'edificacions al penya-segat.

Joan Coromines recull la suggerència que podria derivar d'un possible malum gradum d'origen mossàrab. Tanmateix, també s'ha proposat una explicació més recent i funcional: un nom creat pels mariners que havien de travessar aquests passos difícils, en al·lusió als corrents marins adversos que s'hi produeixen («mal grat» dels corrents).

Medi natural Les illes Malgrats foren declarades reserva marina el 15 de juny 2004, i des de 2025 estan integrades a la Reserva Marina de les Illes del Ponent de Mallorca, juntament amb l'illa del Toro i el Sec. Formen part de la xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Flora La vegetació dels illots és escassa i adaptada a sòls pobres, salins i amb alta insolació. A l'illa des Conills predomina el salat ver (Suaeda vera), que cobreix prop del 80% de la superfície, acompanyat de plantes nitròfiles com la malva de roca (Malva subovata) i la vauma (Malva arborea).

A l'illa major, a més del salat ver, hi destaca la presència de la bufera arbustiva (Withania frutescens) i d'esparregueres (Asparagus albus i A. horridus). Altres plantes habituals són la morella mauritànica, el Zygophyllum creticum i l'endemisme Diplotaxis ibicensis, molt escàs a Mallorca.

Els fons marins són rics en praderies de Posidonia oceanica i hàbitats rocosos amb elevada biodiversitat. Estudis recents indiquen que entre 2005 i 2022 la biomassa de peixos vulnerables s'ha quadruplicat a la zona gràcies a l'efecte reserva.

Fauna A la part emergida hi viuen colònies de gavina de pota groga (Larus michahellis), així com de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). A les zones rocoses hi nidifiquen el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus). També són lloc de cria per a la baldriga baleàrica (Puffinus mauretanicus), i per al virot gros (Calonectris diomedea).

Entre els rèptils hi destaca una subespècie de la sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi subsp. hartmanni), endèmica i catalogada com a vulnerable. Quant als invertebrats, s'hi troben diversos coleòpters tenebriònids endèmics, així com caragols com Tudorella ferruginea i l'endemisme Xerocrassa frater subsp. frater.

Referències

Vegeu també Torre de Malgrats

Referències externes

Reserva marina illes Malgrat

Enllaç Natura 2000

Categoria:Calvià Categoria:Illots de Calvià