El Consolat de Mar de Mallorca fou una institució de la Corona d'Aragó encarregada de tractar les qüestions relacionades amb el món marítim i comercial i exercir de tribunal marítim. Estava molt vinculat al col·legi de Mercaders, i exercia les seves funcions a les seves instal·lacions: principalment, la Llonja, i, més endavant, l'edifici anomenat actualment del Consolat de Mar (originàriament, dependències administratives del Col·legi).
La institució Cadascuna de les ciutats de la Corona disposava d'un Consolat de Mar: la primera ciutat a tenir-ne degué ésser Barcelona, atès que la primera documentació és de 1258, i segurament havia estat creat a imitació dels consolats de les ciutats marítimes italianes, coneguts ja del . El 1326, durant la regència de Felip de Mallorca, es concedí la creació d'un Consolat de Mar per Mallorca, que s'establí a la ciutat i es regí pels costums marítims de Barcelona. El 1343, Pere el Cerimoniós reestructurà el consolat de Mallorca a imatge del de València, que havia estat creat el 1283.
El Consolat de Mar era un tribunal conformat per dos cònsols, la funció dels quals era resoldre les querelles que es donaven entre mercaders i mariners per mitjà de sentències judicials. A més, tenia les funcions de policia marítima i de taxar els béns i els danys, en cas de destrosses per temporal. La seva jurisdicció acabava a l'illa de Mallorca: a Menorca i Eivissa depenia dels batles reials. L'elecció dels cònsols es produïa cada any la vespra de Sant Joan a l'església de Sant Joan de la mateixa ciutat.
El compendi legal sobre el qual es basaven els cònsols per emetre les seves sentències en el tribunal era el Llibre del Consolat, que constitueix la primera temptativa de dret marítim europeu. Era conformat per textos (principalment en català i, en menor mesura, en llatí) procedents dels consolats de Mallorca, València i Barcelona, i tengué una influència tan gran que, a partir del , fou traduït a nombrosos idiomes, i fou emprat com a únic codi marítim a tota l'Europa mediterrània fins a final del . El còdex més antic que se'n conserva procedeix de Mallorca, data de 1385 i actualment es troba a la biblioteca de la Real.
El Consolat de Mar de Mallorca depenia de la Universitat: els cònsols eren elegits pels jurats de la ciutat, i havien de retre comptes de l'administració a la Universitat. No obstant això, a la pràctica funcionava com a institució vinculada al Col·legi de Mercaders: els cònsols havien de pertànyer a l'estament dels mercaders, i no eren elegits pel conjunt de jurats, sinó solament per aquells que també pertanyien a l'estament dels mercaders. És per això que, després d'haver estat en alguns edificis llogats, a partir del les funcions dels cònsols es desenvolupaven a les mateixes instal·lacions del Col·legi, que a partir del volia dir la Llonja.
Efectivament, doncs, els tribunals del Consolat es desenvolupaven dins la mateixa Llonja, i així continuà fins i tot després que, el el Col·legi de Mercaders decidís de construir l'edifici que actualment es diu del Consolat de Mar: llavors, aquest edifici fou destinat a sales per reunions dels membres del consell del Col·legi de Mercaders i pels seus dos defenedors ('presidents'). Durant els segles i , l'edifici fou sempre considerat unes dependències annexes a la Llonja.
El 1715, amb la imposició del Decret de Nova Planta, pervisqueren tant el Col·legi de Mercaders com el Consolat de Mar, però veieren com la subordinació al poder reial augmentava: el Col·legi perdé la capacitat de recaptar imposts, i els cònsols passaren a ser designats per la modificada Reial Audiència. Posteriorment, el 1800, s'establí per reial cèdula la reestructuració del consolat en Consolat de Mar i Terra, a imatge del de Sevilla: aquesta institució, depenent de la Reial Audiència, substituïa el Col·legi de Mercaders i el Consolat de Mar unificant les seves funcions en un sol òrgan, que tenia la seva seu, ara sí, en les dependències annexes de la Llonja, que, a partir d'ara, començarien a ser anomenades Consolat de Mar. El Consolat de Mar i Terra fou suprimit el 1829 per donar pas a altres organismes que, finalment, desaparegueren el 1868 després que un decret suprimís tots els tribunals de comerç de l'estat.
La seu del Consolat
L'edifici actual del Consolat de Mar és el resultat de diversos projectes i intervencions que n'han anat configurant la fesomia al llarg dels segles. La part més antiga és la capella central, dedicada a la Mare de Déu dels Navegants, iniciada a la dècada de 1530 i conclosa l'any 1600. Entorn d'aquesta capella s'articulà la resta de l'edificació, amb un cos principal construït al que inclou la galeria renaixentista orientada a la mar i la sala capitular. Inicialment, l'edifici funcionava com a dependències del Col·legi de Mercaders i disposava d'espais específics per a reunions, una torre amb rellotge i una tribuna que connectava la capella amb la sala de juntes.
Amb la creació del Consolat de Mar i Terra (1800), l'edifici esdevingué seu d'aquesta institució i es plantejaren ampliacions de caràcter neoclàssic, de les quals només es dugué a terme una part. Al , després de la supressió dels tribunals de comerç (1868), l'immoble passà a mans d'organismes diversos, entre ells la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, i posteriorment el Ministeri d'Educació, que l'utilitzà com a escola de magisteri i museu pedagògic. Després de la Guerra Civil, fou restaurat per Gabriel Alomar amb motiu de la instal·lació del Museu Marítim, i a la Transició es cedí al Govern autonòmic perquè hi establís la seu de la Presidència, funció que manté fins avui després de diverses reformes i ampliacions que han integrat les parts antigues i les noves en un conjunt unitari.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Organitzacions de Mallorca desaparegudes