Richard Albert Eichberg (Berlín, 27 d'octubre, 1888 - Munic, 8 de maig, 1952), va ser un director, actor i productor de cinema alemany.

Vida i obra Eichberg era fill de pare alemany i mare sueca. Després de graduar-se a l'institut, va debutar com a actor teatral el 1906 al Teatre Municipal de Schaffhausen i l'any següent va aparèixer en una sèrie de les anomenades "Tonbilder" (pel·lícules sonores). Les aparicions com a convidat el van portar a Aquisgrà, Posen i Colònia, i del 1907 al 1909 va actuar a Berlín, al Residenz Theater i al Berliner Theater.

De 1909 a 1912, Eichberg va emprendre una important gira teatral per Sud-amèrica, visitant totes les principals ciutats de l'Argentina, el Brasil, Xile i l'Uruguai, així com totes les illes de parla alemanya d'aquests països. En tornar a Alemanya, Eichberg va tornar a la càmera a Berlín.

Poc després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Eichberg va passar a la direcció de cinema. Inicialment, va dirigir principalment les seves pròpies produccions, principalment drames i pel·lícules policíaques sensacionals, sovint ambientades en llocs exòtics. Sota la seva direcció, actrius com Ellen Richter i Leontine Kühnberg van ascendir a la fama, i a partir de 1919, la dona d'Eichberg, Lee Parry, va ser l'estrella de les seves pel·lícules durant un temps. El 1925, ja divorciada de Parry, Eichberg va donar protagonisme a la novell actriu Lilian Harvey i a la seva col·lega Dina Gralla a la pel·lícula "Passion". Harvey ja havia treballat sota la direcció d'Eichberg l'any anterior (1924) com a doble de Lee Parry a "The Motor Bride" d'Eichberg. El 1925, va adquirir una casa del jugador d'escacs Emanuel Lasker a Thyrow, al sud de Berlín, i la va reformar. Ha estat un edifici catalogat, la Casa Eichberg, des del 2002.

El 1926, Richard Eichberg va reunir Harvey i Willy Fritsch per primera vegada a la comèdia Die kausche Susanne, establint així la història d'amor cinematogràfica més popular d'Alemanya fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. A la fase final de l'era del cinema mut, Eichberg es va especialitzar en comèdies lleugeres i frívoles. Del 1928 al 1931, va rodar principalment en estudis britànics. Del 1933 al 1938, Eichberg va treballar inicialment a Àustria, on va negociar una pel·lícula sobre el príncep Eugeni el maig de 1936. Poc abans, també va treballar a França i, més recentment, a l'Índia. Va ser allà, després de la seva sortida de Berlín el gener de 1937, on es van aconseguir els seus principals èxits amb el cinema sonor: els ambiciosos remakes d'una antiga pel·lícula muda de Joe May, El tigre d'Eschnapur i La tomba índia. La pel·lícula en dues parts va ser un èxit sensacional de taquilla el 1938. Uns mesos més tard, fins i tot Hans Albers va retre el seu propi homenatge satíric a l'èxit de taquilla a "Wasser für Canitoga" amb la frase "Sóc el maharajà del whisky pur".Die Russen kommen! Aber wo? in heise.de

Atesa la censura de la Cambra de Cinema del Reich sota el control de Joseph Goebbels, Eichberg va viatjar als EUA per primera vegada a l'abril de 1938. Allà va intentar comercialitzar la seva pel·lícula en dues parts sobre l'Índia, però amb poc èxit. De tornada a Alemanya, la pressió de l'estat es va fer cada cop més massiva. Es diu que a la primavera de 1939, Eichberg va tenir l'opció de vendre les seves vil·les suïsses i portar la moneda estrangera de tornada al Reich, o bé que se li prohibissin dirigir a Alemanya. Eichberg es va traslladar de nou als EUA a l'octubre de 1939, on va treballar en diversos escenaris de Nova York, per exemple, a l'estiu de 1942 a la producció de Broadway de The New Moon. Tanmateix, Eichberg, que s'havia naturalitzat el maig de 1944, no va poder trobar feina en el cinema americà.

El gener de 1949, Richard Eichberg va tornar a Alemanya i es va establir a Munic. A mitjans de 1949, va intentar establir-se amb la companyia, entre d'altres, la "Deutsche Oper Berlin". Va continuar el seu èxit de 1938 amb la pel·lícula índia "The Journey to Marrakesh", una història social i d'aventures rodada al Marroc. La pel·lícula va ser un fracàs rotund i va posar fi a la carrera de director d'Eichberg. Una posterior adaptació planificada d'una història de Don Joan mai es va materialitzar. L'últim projecte cinematogràfic d'Eichberg, "Scandal in the Ambassade", va ser dirigit el 1950 per Erik Ode (sota la direcció artística i la producció d'Eichberg). En el moment de la seva mort, Richard Eichberg estava preparant una nova pel·lícula (The Last Waltz).

La seva tomba es troba al cementiri Waldfriedhof de Munic, a la Part Vella.

Filmografia (selecció) Referències

Categoria:Actors berlinesos Categoria:Morts el 1953 Categoria:Morts a Múnic Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors alemanys morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1888