Francesco Mander (Roma (Laci),Alain Pâris (dir.), Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Laffont, coll. « Bouquins », 2015 (1re éd. 2004), 1366 p. (ISBN 978-2-221-14576-0, OCLC 908685632) 26 d'octubre, 1915 - Latisana (Udine), 2 de setembre, 2004), va ser un director d'orquestra i compositor italià.
El seu pare Pietro Mander, amant de la literatura, era productor de cinema i propietari de Mander Film. En canvi, va ser sobretot la seva mare, Lucia Mercadante, emparentada amb Francesco Saverio Mercadante (1795 – 1870), un compositor molt estimat en l'època però avui gairebé completament oblidat, que va reconèixer la forta inclinació musical del seu fill veient les seves reaccions quan escoltava, encara que fos molt jove, els discos que li tocava la seva mare, de manera que uns anys més tard assistiria, juntament amb els seus pares, en els nombrosos concerts que es donaven a la famosa sala Augusteo de Roma.
Després que la família es traslladés a Milà, Francesco Mander va combinar classes de piano amb classes de violoncel amb Enzo Martinenghi, primer violoncel del "Teatro alla Scala". De tornada a Roma va assistir a la universitat i alhora va estudiar composició amb Alfredo Casella i Cesare Dobici. Es va graduar el 1939 al Conservatori de Santa Cecília, en només quatre anys en lloc dels deu que normalment es requereixen. A Siena, on, no gaires anys després, ell mateix va impartir cursos de direcció seguits entre d'altres per Zubin Mehta, va estudiar direcció d'orquestra amb Antonio Guarnieri.
Activitat de concert Francesco Mander va dirigir el seu primer gran concert al Teatro La Fenice de Venècia el 1942, després d'un període d'aprenentatge al mateix teatre. Va ser a partir d'aquí que va començar la seva carrera que el portaria al davant de moltes de les orquestres més importants del món. El 1948 es va convertir en director permanent de l'Orquestra Simfònica de Madrid, amb la qual va recórrer diverses vegades, tocant totes les ciutats més importants d'Espanya i Portugal. El 1955 ja era apreciat en molts països. "Excepcional", va escriure el compositor i crític Richard de Guide a "La nouvelle gazette de Bruxelles".La Nouvelle Gazette de Bruxelles, (3 March 1954, R. de Guide) Aquest mateix adjectiu va ser repetit després per molts altres crítics famosos de la premsa mundial (Londres, París, Milà, Moscou, Budapest, Sydney, Copenhaguen, Amsterdam, Chicago, Johannesburg, Buenos Aires, Sant Petersburg, etc.). El 1957, va ser convidat a una gira de tres mesos amb l'Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino, per les principals ciutats dels Estats Units i Canadà. El mateix any el va veure a Moscou al capdavant de l'Orquestra Estatal de l'URSS. De 1969 a 1976 va ser director principal de l'Orquestra Simfònica Nacional de la South African Broadcasting Corporation a Johannesburg i mentrestant també va tenir una atapeïda agenda de concerts que el van portar per tot el món.
De tornada a Europa, es va instal·lar, juntament amb la seva dona, al Friül, la terra dels seus avantpassats (el nom de Mander es va trobar ja el 1378 en una petita ciutat friulana, Solimbergo). I des de Friül va continuar la seva vida com a director d'orquestra durant molts anys. En aquest període Mander també va començar la seva activitat com a escriptor, havent abandonat la composició durant molts anys i per les mateixes raons que altres dels seus col·legues. Ja a la dècada de 1960 havia col·laborat amb la revista cultural Elsinore, per a la qual va escriure, entre altres coses, un article sobre la importància de la música en la Divina Comèdia. Per a El món de la música trobem La reforma wagneriana presagiada per Giuseppe Mazzini. En l'àmbit purament literari va escriure tres novel·les i una sèrie de contes.
Composicions Elegia per pianoforte (Roma 1936). Cinque pezzi per pianoforte (Roma 1936). Romanza per violino e pianoforte (Roma 1937). Racconto fiabesco – allegoria sinfonica (Roma 1938). Inno per banda (Roma 1939). Preludio, aria e finale per orchestra (Roma 1943). Largo per orchestra (Roma 1944). Quartetto in do maggiore per archi (Roma 1945). Ouverture diastaltica (Roma 1947). Variazioni sinfoniche per orchestra(Roma 1948). Concerto per violoncello (Roma 1948). L'Usignolo, la Rosa e lo Scarabeo - allegoria sinfonica (Roma 1949). Sinfonia n. 1 in fa (Roma 1949). Walzer dell'eco per pianoforte(amb tren entre Milà i Roma 1950). Tre canti d'amore per soprano e orchestra (Roma 1952). Fantasia per orchestra (Roma 1952). Corale profano per coro e orchestra (Roma 1953). Studio per organo (Roma 1953). Giovanna la Pazza – ouverture (Roma 1954). Berceuse per orchestra da camera (Latisana 1994, en un esborrany del 1946).
Film Va escriure i dirigir diverses bandes sonores per a pel·lícules produïdes pel seu pare.
La conquista dell'aria (1939), música d'Antonio Veretti, dirigida per Francesco Mander. Piccolo alpino (1940), música d'Umberto Galassi i Armando Renzi, dirigida per Francesco Mander. Pia de' Tolomei (1941, música composta i dirigida per Francesco Mander. Les cançons Maggiolata, Introduzione, Morte di Pia estan compostes per Francesco Mander. Penne nere (1952), música de Francesco Mander, dirigida per Franco Ferrara. La figlia di Mata Hari (1954), música dirigida per Francesco Mander. Passaporto per l'Oriente (1951), música de Francesco Mander, Joe Hajos, Hans May.
Discografia Va gravar per a RCA. A la sèrie de vídeos Classic Archive: Concert per a violí de Txaikovski. Director Francesco Mander, solista Ivry Gitlis, Orquestra Nacional de França de l'ORTF. EMI: DVD Concert per a violí de Txaikovski. Director Francesco Mander, solista Ivry Gitlis.
Honors El 1965, va ser nomenat membre de l'Accademia Tiberina. Des del 1971, Francesco Mander era acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid. Va ser Comandant de l'Orde del Mèrit de la República Italiana.
Referències
Categoria:Morts el 2004 Categoria:Directors d'orquestra de Roma Categoria:Compositors de Roma Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília Categoria:Morts a Friül-Venècia Júlia Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1915