EC Publications, Inc. (que opera com a EC Comics) és una editorial de còmics americana. Es va especialitzar en ficció de terror, ficció criminal, sàtira, ficció militar, fantasia fosca i ciència-ficció a mitjan dècada de 1940 fins a mitjans de la dècada de 1950, en particular la sèrie Tales from the Crypt. Inicialment, EC va ser fundada com a Educational Comics per Maxwell Gaines i es va especialitzar en històries educatives i infantils. Després que Max Gaines morís en un accident de vaixell el 1947, el seu fill William Gaines es va fer càrrec de l'empresa i la va rebatejar com a Entertaining Comics. Va editar històries més madures, aprofundint en el terror, la guerra, la fantasia, la ciència-ficció, l'aventura i altres gèneres. Conegudes per la seva alta qualitat i els seus finals impactants, aquestes històries també eren úniques pels seus temes socialment conscients i progressistes (inclosa la igualtat racial, l'advocacia antibel·licista, el desarmament nuclear i l'ecologisme) que van anticipar el Moviment pels Drets Civils i l'alba de la contracultura dels anys seixanta. El 1954–55, les pressions de la censura van impulsar la companyia a concentrar-se en la revista d'humor Mad, cosa que va conduir a l'èxit més gran i durador de la companyia. En conseqüència, el 1956, la companyia va deixar de publicar totes les seves línies de còmics excepte Mad.
Història 1944–1950: Fundació de l'editorial com a Educational Comics miniatura|225 Lafayette Street, seu d'EC Comics L'empresa, coneguda inicialment com a Educational Comics, va ser fundada per Max Gaines, l'anterior editor de la companyia de còmics All-American Publications, i inicialment era una empresa pantalla d'All-American. Quan aquesta empresa es va fusionar amb DC Comics el juny de 1945, Gaines va conservar els drets del còmic Picture Stories from the Bible, i va començar la seva nova empresa utilitzant el nom EC amb un pla per comercialitzar còmics sobre ciència, història i la Bíblia a escoles i esglésies, i aviat es va expandir per produir títols d'humor infantil. Una dècada abans, Max Gaines havia estat un dels pioners del format de còmic, amb el protocòmic Funnies on Parade d'Eastern Color Printing, i amb Famous Funnies: A Carnival of Comics de Dell Publishing, considerat pels historiadors el veritable primer còmic americà.
1950–1955: Rebatejada com a Entertaining Comics, introducció a "New Trend" Quan Max Gaines va morir el 1947 en un accident de vaixell, el seu fill William va heretar la companyia de còmics. Després de quatre anys (1942-1946) al Cos Aeri de l'Exèrcit, Gaines havia tornat a casa per acabar els estudis a la Universitat de Nova York, amb la intenció de treballar com a professor de química. Mai va ensenyar, sinó que es va fer càrrec del negoci familiar. El 1949 i el 1950, Bill Gaines va iniciar una línia de nous títols amb terror, suspens, ciència-ficció, ficció militar i novel·la negra. Els seus editors, Al Feldstein i Harvey Kurtzman, que també dibuixaven portades i pàgines de còmic, van assignar treballs a artistes independents tan destacats i reeixits com Johnny Craig, Reed Crandall, Jack Davis, Will Elder, George Evans, Frank Frazetta, Graham Ingels, Jack Kamen, Bernard Krigstein, Joe Orlando, John Severin, Al Williamson, Basil Wolverton i Wally Wood. Amb la col·laboració de Gaines, Kurtzman, Feldstein i Craig van escriure les històries. Més tard s'hi van afegir altres escriptors, com ara Carl Wessler, Jack Oleck i Otto Binder.
EC va tenir èxit amb el seu enfocament innovador i va ser pionera en la formació de relacions amb els seus lectors a través de les seves cartes a l'editor i a l'organització de fans, el National EC Fan-Addict Club. EC Comics va promocionar el seu equip d'il·lustradors, cosa que permetia que cadascun signés els seus dibuixos i animant-los a desenvolupar estils distintius; l'empresa va publicar biografies d'una pàgina d'ells en còmics. Això contrastava amb la pràctica habitual de la indústria, en què sovint faltaven els crèdits, tot i que alguns artistes d'altres empreses, com ara l'equip de Jack Kirby-Joe Simon, Jack Cole i Bob Kane havien estat promocionats de manera destacada.
EC va publicar diferents línies de títols sota el seu paraigua Entertaining Comics. Els més notoris van ser els seus còmics de terror, Tales from the Crypt, The Vault of Horror i The Haunt of Fear. Aquests títols es delectaven amb una macabra alegria de viure, amb destins macabrement irònics per a molts dels protagonistes de les històries. Els còmics de guerra de la companyia, Frontline Combat i Two-Fisted Tales, sovint presentaven històries cansades i poc heroiques que no estaven al dia amb els temps xovinistes. Shock SuspenStories abordava temes polítics i socials importants com el racisme, el sexe, el consum de drogues i l'estil de vida americà. EC sempre va afirmar estar "el més orgullós dels nostres títols de ciència-ficció", amb Weird Science i Weird Fantasy publicant històries a diferència de l'òpera espacial que es troba en títols com Planet Comics de Fiction House. Crime SuspenStories tenia molts paral·lelismes amb el cinema negre. Com va assenyalar Max Allan Collins a les seves anotacions per a la reimpressió de tapa dura de Crime SuspenStories de Russ Cochran de 1983, Johnny Craig havia desenvolupat un "conjunt d'efectes d'estil cinema negre" en l'aspecte visual. Mentre que els personatges i temes que es troben a les històries de crim sovint mostraven la forta influència d'escriptors associats amb el cinema negre, en particular James M. Cain. Craig va destacar dibuixant històries d'intrigues i conflictes domèstics, cosa que va portar David Hajdu a observar:Les il·lustracions superiors d'històries amb final sorpresa es van convertir en la marca registrada d'EC. Gaines generalment es quedava despert fins tard i llegia grans quantitats de material mentre buscava "trampolins" per a conceptes d'història. L'endemà presentava cada premissa fins que Feldstein en trobava una que creia que podia convertir en una història. En el punt àlgid d'EC, Feldstein va editar set títols mentre que Kurtzman se'n va encarregar de tres. Als artistes se'ls van assignar històries específiques per als seus estils; per exemple, Davis i Ingels sovint dibuixaven històries macabres i de temàtica sobrenatural, mentre que Kamen i Evans feien material més suau.
Amb centenars d'històries escrites, van sorgir temes comuns. Alguns dels temes més coneguts d'EC inclouen:
Una situació ordinària amb un gir irònic i macabre, sovint com a justícia poètica pels crims d'un personatge. A "Collection Completed", un home es dedica a la taxidèrmia per molestar la seva dona. Quan mata i disseca el seu estimat gat, la dona esclata i el mata, dissecant el seu cos i farcin-lo. A "Revulsion", un pilot de nau espacial està molestat per insectes a causa d'una experiència quan en va trobar un al seu menjar. Després de la història, un insecte alienígena gegant crida d'horror en trobar el pilot mort a la seva amanida. La dissecció, la cocció de llagostes, mongetes saltadores mexicanes, abrics de pell i la pesca són només una petita mostra del tipus de situacions i objectes utilitzats d'aquesta manera. El "Conte de fades sinistre", amb interpretacions macabres de contes de fades com ara "Hänsel i Gretel", "La Bella Dorment" i "La Caputxeta Vermella". Els bessons siamesos van ser un tema popular, principalment als tres còmics de terror d'EC. No menys de nou històries de bessons siamesos van aparèixer als còmics de terror i crim d'EC del 1950 al 1954. En una entrevista, Feldstein va especular que ell i Gaines van escriure tantes històries de bessons siamesos a causa de la interdependència que tenien l'un de l'altre. Les adaptacions d'històries de ciència-ficció de Ray Bradbury van aparèixer en dues dotzenes de còmics d'EC a partir del 1952. Tot va començar de manera desfavorable, amb un incident en què Feldstein i Gaines van plagiar dues de les històries de Bradbury i les van combinar en una sola. En assabentar-se de la història, Bradbury va enviar una nota lloant-les, alhora que comentava que "inadvertidament" encara no havia rebut el pagament pel seu ús. EC va enviar un xec i va negociar una sèrie productiva d'adaptacions de Bradbury. Històries amb un missatge polític, que es van convertir en habituals en els còmics de ciència-ficció i suspens d'EC. Entre els molts temes hi havia els linxaments, l'antisemitisme i la corrupció policial.
Els tres títols de terror presentaven històries presentades per un trio de presentadors de terror: The Crypt Keeper va presentar Tales from the Crypt; The Vault-Keeper va donar la benvinguda als lectors a The Vault of Horror; i la Vella Bruixa va riure amb rialles sobre The Haunt of Fear. A més de relatar alegrement els detalls desagradables de les històries, els personatges es van barallar entre ells, van desencadenar un arsenal de jocs de paraules i fins i tot van insultar i burlar-se dels lectors: "Salutacions, furóncols i fantasmes..." Aquesta burla irreverent del públic també es va convertir en l'actitud característica de Mad, i aquest intercanvi fluid va ser imitat més tard per molts, inclòs Stan Lee de Marvel Comics.
El llegat més perdurable d'EC va arribar amb Mad, que va començar com un projecte paral·lel per a Kurtzman abans d'impulsar la fortuna de l'empresa i convertir-se en una de les publicacions d'humor més destacades i de més llarga durada del país. Quan la sàtira es va convertir en un furor a la indústria el 1954, i altres editors van crear imitacions de Mad, EC va introduir un títol germà, Panic, editat per Al Feldstein i utilitzant els artistes habituals de Mad més Joe Orlando.
1955–1956: "Nova direcció" i "Pictoficció" EC va canviar el seu enfocament a una línia de títols de còmics més realistes, incloent -hi MD i Psychoanalysis (coneguda com la línia New Direction). També va canviar el nom del seu còmic de ciència-ficció restant. Com que els números inicials no portaven el segell Comics Code, els majoristes es van negar a vendre'ls. Després de consultar amb el seu personal, Gaines va començar a enviar els seus còmics al Comics Code de mala gana; tots els títols de New Direction van portar el segell a partir del segon número. Aquest intent de renovació va fracassar comercialment i, després del cinquè número, tots els títols de New Direction van ser cancel·lats. Incredible Science Fiction #33 va ser l'últim còmic publicat per EC.
Gaines va canviar el seu enfocament cap als títols Picto-Fiction d'EC, una línia de revistes en blanc i negre amb històries molt il·lustrades. La ficció es va formatar per alternar il·lustracions amb blocs de text compost, i alguns dels continguts eren reescriptures d'històries publicades anteriorment als còmics d'EC. Aquesta línia experimental va perdre diners des del principi i només va durar dos números per títol. Quan el distribuïdor nacional d'EC va fer fallida, Gaines va deixar de publicar tots els seus títols excepte Mad.
1960–1989: Adquisició de Kinney National Company, centrada en MAD i altres llicències Mad es va vendre bé durant els problemes de l'empresa, i Gaines es va centrar exclusivament a publicar-la en format de revista. Aquest canvi va ser per reconciliar el seu editor Harvey Kurtzman, que havia rebut una oferta per unir-se a la revista Pageant, però preferia seguir al capdavant de la seva revista. El canvi també va treure Mad dels auspicis del Comics Code. Kurtzman, independentment de tot, va deixar Mad poc després quan Gaines no li va donar el 51% del control de la revista, i Gaines va tornar a incorporar Al Feldstein com a successor de Kurtzman. La revista va gaudir d'un gran èxit durant les dècades posteriors.
Gaines va vendre l'empresa a la dècada del 1960 com a EC Publications, Inc., i finalment va ser absorbida per la mateixa corporació que més tard va comprar National Periodical Publications (més tard coneguda com a DC Comics).