La Mesquita de Tzistarakis (en , Tzistaráki, 'Mesquita de Disdar') s'avère être la forme hellénisée de dizdar en turc, le titre porté par le gouverneur militaire d'une place forte dans l'Empire ottoman (). és un edifici otomà de mitjan segle XVIII, situat a l'actual plaça de Monastiraki, a Atenes, Grècia. Desmantellada per al culte el 1821, la mesquita ha estat un dels espais d'exposició del Museu de la Cultura Grega Moderna del 1918 ençà.
Història Un edifici maleït Construïda el 1759,Ahmed Ameen date lui l'édifice aux années 1763-1764 (). L'ouvrage collectif sur les monuments ottomans en Grèce en fait même une construction de 1799 (). la mesquita l'encarregà el governador (voivoda) d'Atenes, Moustafa Agà Tzistarakis, la residència del qual es trobava a la continuació sud, sobre les ruïnes de la Biblioteca d'Hadrià.
Per la seua ubicació al bell mig del basar i la font que n'hi ha al davant, el monument adoptà els noms populars de "Mesquita del Mercat de Baix" () i "Mesquita de la Font de Baix" ().
Segons la tradició, Tzistarakis feu servir una de les columnes de l'Olympieion (Temple de Zeus) o de la Biblioteca d'Hadrià per fer la calç necessària per a la construcció de la mesquita, cosa que causà un gran malestar entre els habitants. Pel firman (edicte imperial) que castigava el saqueig i la destrucció de monuments antics, Tzistarakis fou destituït del càrrec. L'epidèmia de pesta que assolà Atenes l'any següent fou interpretada per la població com una conseqüència de l'acte irracional de Tzistarakis.
Dels usos successius a l'ús permanent com a museu La mesquita es va desmantellar per al culte el 1821, a l'inici de la Revolució Grega. Entre els 1822 i 1826, l'edifici acollia els aplecs de la comunitat grega d'Atenes. Després de la independència, l'edifici es feia servir com a sala per a músics de l'exèrcit el 1834 i s'hi organitzà un ball en honor del rei Otó I el març del mateix any. Més tard, l'edifici feu de presó i magatzem.
El 1915, se'n feren extensos treballs de restauració sota la direcció d'Anastasios Orlandos. L'edifici es va reobrir al públic tres anys més tard com a Museu d'Artesania Grega. Va romandre en aquesta capacitat fins al 1958, tret del tancament i el trasllat de les col·leccions al Museu Arqueològic Nacional durant la Segona Guerra Mundial. Després de menys d'un any d'obres, tornà a la seua funció de Museu d'Art Popular Grec fins al 1973. El 1966, se'n feren modificacions temporals per a proporcionar un lloc de pregària al rei deposat de l'Aràbia Saudita, Saüd ibn Abd-al-Aziz, que feu estades a Atenes algunes vegades fins a la seua mort el 1969.
A partir del 1973, una part important de les obres es traslladaren al carrer Kydathineon; la mesquita n'esdevingué un annex que allotjava sobretot les col·leccions de ceràmica. Després del terratrèmol del 1981, les intenses obres de restauració deixaren tancat el museu del 1982 al 1991.
L'edifici ha estat tancat de nou des de l'abril del 2015 per tal de reorganitzar-ne el museu. La reobertura al públic de la mesquita, integrada al nou Museu de la Cultura Grega Moderna, seria a partir del maig de 2021.
Arquitectura La Mesquita de Tzistarakis té dos nivells, i la part de baix conté botigues. A dalt, la sala de pregària quadrada la corona una gran cúpula que recolza sobre un tambor octogonal damunt trompes perforades per vuit finestres. La volta té un vuit nervis radials que convergeixen en una rosassa d'estuc octogonal. A dins està quasi tot arrebossat, tret d'unes poques zones del tambor que mostren una decoració policroma amb flors. A l'est, el mihrab dels mocàrabs s'inscriu en un plafó rectangular de colors intensos, amb inscripcions i motius decoratius típics de l'art islàmic a la part de dalt.
A l'exterior, un porxo amb quatre columnes i tres cúpules alberga la porta d'entrada, emmarcada en marbre, que conté la inscripció dedicatòria del monument. Els arcs, una mica apuntats, presenten estranyament unes dimensions irregulars., p. 241. En cada costat de l'entrada, una fornícula de mocàrabs separa les dues finestres del porxo. L'accés a aquest i a la sala de pregària es fa per una escala al sud-oest, que estava situada no masa lluny del minaret enderrocat entre els anys 1839 i 1843. Si la cúpula estava coberta de plom, la teulada actual és de teules.
Galeria
Referències
Categoria:Grècia otomana Categoria:Mesquites de Grècia Categoria:Edificis d'Atenes