El tracte d'Alger, també titulada Els tractes d'Alger, és una comèdia de captius de Miguel de Cervantes, datada generalment en 1582 i refosa més tard amb el títol de Els banys d'Alger.

Característiques esquerra|miniatura|Primera pàgina del manuscrit a la BIblioteca Nacional d'Espanya (c.1582-1650). Pertany al primer període del teatre de Cervantes, el classicista que segueix les unitats aristotèliques, i conté elements autobiogràfics (apareix a l'obra amb el nom de soldat Saavedra) relatius al seu captiveri a Alger que emparenten aquesta peça amb altres de captius com La gran sultana, El gallardo espanyol i Los baños de Argel. La seva estructura és una mica deshilvanada, per la qual cosa de vegades s'ha dividit en quatre o cinc jornades, però compleix les unitats d'acció, lloc i temps. La crítica ha assenyalat entre els seus defectes l'escassa acció escènica: és més aviat una comèdia psicològica en què els protagonistes cristians intenten mantenir la puresa de les ànimes i els cossos davant les agressions d'una cultura estranya. Hi ha certes al·lusions a l'Infern i el Purgatori de Dante Alighieri i escenes de gran crueltat. A més, resulta molt moderna la seva condemna de l'esperit cavalleresc, que no té res a veure amb la veritable honestedat i l'honor. Entre els subtemes apareixen el de la llibertat, la venjança i el suïcidi. Els personatges són molt abundants, i corresponen a una àmplia galeria d'avars, renegats, traficants, lladres i altres calanyes, que fan actes totalment immorals, grotescos o brutals de certa teatralitat. http://www.spanisharts.com/books/literature/tcerv.htm Es condemna a l'obra tota forma de traïció a la família, a l'amistat i a la pàtria. El sentit crític i realista de Cervantes es mostra al final de la història quan els captius han de patir l'oblit o la indiferència dels seus compatriotes ben situats econòmicament. Exhorta el rei perquè remeiï la situació, cosa que ofereix un toc propagandístic a l'obra. L'obra va ser imitada per Lope de Vega en Els captius d'Alger. https://www.h-net.org/~cervantes/csa/artics00/fernande.pdf.

Argument Presenta el sofert captiveri dels cristians Aureli i Sílvia i els amors de la mora Zara per Aureli i del moro Izuf per Sílvia. Són moments de gran emotivitat els laments pel captiveri i els sentiments patriòtics i religiosos en conflicte amb la dissortada situació. Així, exclama Aureli:

Trist i miserable estat! / Trista esclavitud amarga / on és la pena tan llarga / com curt el bé i abreujat...! / Xifra de quant dolor / es reparteix en dolors, / mal que entre tots els colors / s'ha de tenir com major

Al final Silvia i Aureli obtenen el perdó del rei musulmà per ser lliures i allunyar-se dels seus amos Zahara i Yzuf.

Edicions Va ser publicada per primera vegada el 1784 per Antonio de Sancha i en forma crítica el 1932 per Rudolph Schevill i Adolfo Bonilla i San Martín des d'un manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid amb les variants de Sancha. L'última edició ha estat la de Florencio Sevilla Arroyo.

Referències

Enllaços externs

Text complet d'El tracte d'Alger

Categoria:Obres de teatre en castellà Categoria:Obres de Miguel de Cervantes