Els American Five és un nom col·lectiu aplicat per alguns escriptors als compositors modernistes americans Charles Ives (1874–1954), John J. Becker (1886–1961), Wallingford Riegger (1885–1961), Henry Cowell (1897–1965) i Carl Ruggles (1876–1971).Chase, Gilbert. "American Music: From the Pilgrims to the Present." Music & Letters, Vol. 69, No. 4 (Oct., 1988), p. 542-545.Antokoletz, Elliott (2014). A History of Twentieth-Century Music in a Theoretic-Analytical Context, p.166. Routledge. ISBN 9781135037307. "[Riegger and Becker] were grouped with Ives, Ruggles, and Cowell as the 'American Five'." Van ser coneguts per les seves composicions modernistes i sovint dissonants que trencaven amb els estils compositius europeus per crear un estil clarament americà.New York Public Library Guide to the John J. Becker Papers El nom va ser encunyat en imitació del grup de compositors russos anomenats Els Cinc.USD Symphony Program Notes Archived May 9, 2008, at the Wayback Machine
L'origen del terme "Els Cinc Americans" no és clar. Els cinc compositors, tot i que molts d'ells es coneixien entre ells, no van treballar ni es van donar a conèixer com a grup. Segons Don C. Gillespie, «el primer ús de la frase [un 'American Five'] sembla que el va fer el compositor John Downey el 1962, l'any següent a la mort de Becker».Gillespie, Don C. (1977). John Becker: Midwestern Musical Crusader, p.iii. Ph.D. diss., University of North Carolina. Tanmateix, Stuart Feder atribueix el mèrit a Gillespie, dient que «Gillespie els ha anomenat 'els American Five'».Feder, Stuart (1992). Charles Ives, "my Father's Song": A Psychoanalytic Biography, p.346. Yale. ISBN 9780300054811. "During the early 1930s, the five composers most 'conspicuously concerned with innovation' were Ives, Ruggles, Cowell, Becker, and Wallingford Riegger." See also Feder's ISBN 9780521599313. Gilbert Chase diu que Gillespie, «la principal autoritat sobre Becker», atribueix a Becker el mèrit de ser la primera persona a promulgar la teoria del «grup Ives», o «els American Five», com se l'anomena sovint avui dia».Chase, Gilbert (1992). America's Music, from the Pilgrims to the Present, p.462. University of Illinois. ISBN 9780252062759. Stephen Budiansky atribueix el mèrit a Becker, dient que ell «va començar a insistir que era un dels grans compositors moderns dels 'American Five'».Budiansky, Stephen (2014). Mad Music: Charles Ives, the Nostalgic Rebel, p.231. ForeEdge. ISBN 9781611683998. "Placing himself alongside Ives, Ruggles, Cowell, and Riegger." Peter Garland ha escrit que Dennis Russell Davies va organitzar «el Cabrillo Music Festival de 1980 al voltant de la meva tesi [és a dir, la de Garland] dels 'American Five'», i va trobar un partidari en Lou Harrison.Garland, Peter; ed. (1987). A Lou Harrison Reader, p.94. Soundings. "(Ives-Ruggles-Riegger-Cowell-Becker)."
L'historiador musical Richard Taruskin assenyala que un grup de compositors, incloent-hi Becker, Riegger i Ruggles, i també Dane Rudhyar i Ruth Crawford Seeger, es van associar amb Cowell durant el període en què va publicar la revista "The New Music Quarterly" (1927–1936). La revista va ser finançada per Ives. Taruskin (que no utilitza el terme "American Five" a la seva enquesta) comenta que "els membres [d'aquest grup] compartien tant una orientació tècnica com un propòsit expressiu que, com el del propi Ives, es pot resumir conjuntament com a maximalisme transcendental".Richard Taruskin, Music in the Early Twentieth Century, Oxford University Press (2010), ISBN 978-0-19-538484-0, p. 295.
Referències
Vegeu també Atonalitat Contrapunt Polirítmia Cluster tonal
Categoria:Compositors estatunidencs del segle XX