Una prova científica és l'evidència que recolza o refuta una teoria o hipòtesi en ciència. L'evidència ha de ser empírica i la seva interpretació ha de seguir el mètode científic. Els criteris per acceptar l'evidència varien segons el camp científic, però la força de l'evidència científica generalment es basa en els resultats de l'anàlisi estadística i la qualitat dels controls.
Es reserva la paraula " proves » per a les ciències exactes fonamentals (matemàtiques, física teòrica, química teòrica, etc.). En les ciències experimentals, els professionals utilitzen més aviat l'expressió evidència científica i, si aquesta última és concloent, es parla d'evidència més enllà de tot dubte raonable (EADDTDR).
Principi d'inferència Les suposicions o creences d'una persona sobre la possible connexió entre les observacions i una hipòtesi influeixen en la seva decisió d'acceptar les observacions com a prova. Aquestes suposicions o creences també influeixen en com una persona utilitza les observacions com a prova. Per exemple, l'aparent manca de moviment de la Terra es veu com a prova d'una cosmologia geocèntrica. Tanmateix, després que es presentin prou proves a favor de l'heliocentrisme i s'expliqui la raó de l'aparent manca de moviment, la teoria geocèntrica queda fortament exclosa com a prova.
Quan els éssers racionals tenen creences diferents, poden arribar a conclusions incompatibles a partir de la mateixa evidència científica. Per exemple, Joseph Priestley, treballant amb la teoria del flogist, va explicar les seves observacions de la descomposició de l'òxid de mercuri utilitzant una substància anomenada " flogiston ". D'altra banda, Antoine Lavoisier afavoreix la hipòtesi de la calor latent i interpreta les mateixes observacions per la combustió de l'oxigen. Per tant, no hi ha cap relació causal entre les observacions i la hipòtesi perquè l'observació es consideri com a prova. La relació causal prové de la persona que busca establir les observacions com a prova.
Un mètode més formal per caracteritzar l'efecte de les creences de fons és la inferència bayesiana. En la inferència bayesiana, les creences s'expressen com a percentatges del nivell de confiança. S'estableix la probabilitat prèvia i, a continuació, aquesta probabilitat s'actualitza mitjançant la fórmula del teorema de Bayes després de l'observació de l'evidència. En conseqüència, dos científics independents del mateix esdeveniment arribaran racionalment a conclusions incompatibles si les seves observacions prèvies rellevants difereixen. Tanmateix, si se'ls permet comunicar-se entre ells, poden posar-se d'acord, establint un cos de coneixement comú segons el théorème de Robert Aumann. El 2016, l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa dels Estats Units (DARPA) va iniciar un assaig controlat intens i plurianual de reproductibilitat que confirma aquest efecte.
La importància de les creences bàsiques en la interpretació de les observacions com a evidència es pot il·lustrar mitjançant el raonament deductiu, com ara els sil·logismes. Si alguna de les proposicions és falsa, no es pot concloure.
Utilitat de l'evidència científica Filòsofs, com Karl Popper, han ideat metodologies científiques influents en què l'evidència científica juga un paper central. En resum, segons Popper, un científic desenvolupa creativament una teoria falsificable provant-la amb proves, observacions o fets coneguts. La teoria de Popper té una asimetria; no importa quantes observacions vàlides hi hagi, no es pot demostrar una teoria perquè una observació, encara no feta, podria refutar-la.
Diferències entre «prova» i «evidència» miniatura|498x498px|Estimacions de la concentració atmosfèrica de CO2 amb el transcurs dels temps, que demostren una de les causes de l'escalfament global ( Font: NASA. Equip de comunicació de Ciències de la Terra) Sovint es fa servir l'expressió " prova científica » en els mitjans de comunicació populars.,Voir par exemple : tot i que molts científics argumenten que no existeix. Per exemple, Karl Popper va escriure :
«En les ciències empíriques, que són les úniques que poden proporcionar informació sobre el món en què vivim, no existeix res semblant a la prova, si per "prova" entenem un fet que estableix d'una vegada per totes la veritat d'una teoria».
Albert Einstein afegeix :
«El teòric científic no és envejable. Perquè la natura, o més precisament l'experimentació, jutja el seu treball d'una manera implacable i poc amistosa. Mai diu "sí" a una teoria. En els casos més favorables, respon "Potser" i generalment simplement "No". Si un experiment coincideix amb una teoria, significa, per a aquesta última, "Potser", i, si la contradiu, es converteix en un "No". Probablement totes les teories algun dia coneixeran el seu "no", i, sovint, poc després de la seva concepció».
La prova científica no és una evidència. En anglès la paraula corresponent a «prova» és evidence, cosa que ha portat molts hispanoparlants a utilitzar la paraula «evidència» en el sentit de «prova». Aquest error tan habitual és un fals amic. La paraula anglesa evidence es tradueix en català per «prova» i la paraula catalana «evidència» es tradueix en anglès per obviousness (allò que és obvious, és a dir, «evident»).
L' evidència és un coneixement que per ser validat no necessita ni de cap observació empírica ni de cap demostració racional. És aquell coneixement que es legitima a si mateix perquè ell mateix constitueix per a tot ésser racional, i de manera immediata, el seu propi criteri de veritat. La prova científica, en canvi, no és de cap manera evident sinó que es recolza en l' observació d'una o més dades empíriques. Per exemple, el descobriment d'un fòssil de dinosaure cobert de plomes no és una «evidència» que hi va haver dinosaures amb plomes sinó que és una «prova» que aquests animals van existir.
Perspectives científiques i filosòfiques La comunitat filosòfica ha estudiat els requisits que ha de satisfer una demostració examinant la seva relació amb la hipòtesi científica. Això difereix dels enfocaments de tipus científic que se centren en fets candidats i els seus contextos. Per exemple, en el seu enfocament científic, Bechtel (en) utilitza factors com la claredat de les dades, la reproductibilitat per altres, la coherència amb els resultats obtinguts per mètodes alternatius i amb possibles teories. Aquests factors ajuden a avaluar la validesa de les observacions.
Els filòsofs utilitzen diversos enfocaments per ajudar a decidir si una observació es qualifica com a prova. Molts se centren en la relació entre la prova i la hipòtesi. Carnap recomana separar aquests enfocaments en tres categories: :
Classificatòries: si les proves confirmen la hipòtesi; Comparatives: si les proves secunden donen més suport a una primera hipòtesi que a una hipòtesi alternativa ; Quantitatives: segons el grau de suport d'una hipòtesi.
Achinstein ofereix una visió general concisa de les principals categories d'evidència determinades pels filòsofs, com ara Carl Hempel (confirmació), Nelson Goodman (reputació), R. B. Braithwaite, Norwood Russell Hanson, Wesley C. Salmon, Clark Glymour i Rudolf Carnap.
Basant-se en la suposició filosòfica de la tesi de Church, es conjectura un criteri matemàtic per avaluar les demostracions. El criteri, similar al de la navalla d'Ockham, afavoreix la interpretació completa i més simple de les demostracions com la millor.
El programa del curs Understanding Science 101 que s'imparteix a la Universitat de Califòrnia a Berkeley estableix que " Provar hipòtesis i teories és el cor del procés científic "Els científics i els filòsofs generalment veuen aquesta creença filosòfica de la" prova d'hipòtesis "com l'essència de la ciència. Però aquesta suposició no té en compte tots els objectius o activitats dels científics. Quan Geiger i Marsden van estudiar la dispersió de partícules alfa que passen a través d'una fina làmina d'or, per exemple, les dades obtingudes van permetre al seu assessor científic, Ernest Rutherford, calcular amb molta precisió la massa i la mida d'un nucli atòmic per primera vegada. No es van requerir suposicions. Una visió més general de la ciència, transmesa pel físic Lawrence M. Krauss, afirma que el científic estudia els processos, les interaccions i mesura les propietats físiques.
Referències
Bibliografia . . .
Enllaços externs Evidence-Based Medicine – An Oral History, JAMA and the BMJ, 2014. Centre for Evidence-based Medicine at the University of Oxford. Categoria:Terminologia científica Categoria:Mètode científic Categoria:Evidència