Lydie Wilson (París, 9 d'abril de 1850 - 10è districte de París, 17 de setembre de 1880, és una felibressa, traductora i poeta d'expressió francesa i occitana. Utilitzà els pseudònims de Na Dulciorella o Lydia Colona.
Està enterrada al cementiri de Saint-Lazare de Montpeller. miniatura|Lydie Wilson representada en aquarel·la per la seva germana petita Jeanne (detall).
Biografia Lydie Wilson va néixer d'una mare d'origen flamenc, interessada en la literatura i la música, i pare d'origen escocès, comerciant i apassionat per l'art pictòric. Els dos van fomentar el desenvolupament del seu talent per a la música, la pintura i la poesia.
Lydie Wilson era la més gran de tres fills, Jeanne i George, nascuts a París com ella i batejats catòlics a Saint-Germain-l'Auxerrois. Freqüentava el saló de La Générale de Ricard i hi coneixia els poetes parnassians, inclòs el seu futur marit, un amic de la infància. Va passar dos anys en un internat a Anglaterra per completar la seva educació. Es va casar a Autouillet el 16 d'agost de 1873 prop de Montfort l'Amaury amb Louis-Xavier de Ricard, que havia tornat 18 mesos abans de l'exili a Suïssa després de la seva participació en la Comuna de París. Es van establir uns mesos més tard a la regió de Montpeller; primer al Mas du Diable de Castelnau-le-Lez, després al Mas de la Lauseta –l'alosa–, al Plan des Quatre Seigneurs de Montpeller. La Lauseta és el nom que els Félibres del Llenguadoc i la República van donar al seu almanac, que va aparèixer el 1877, 1878 i 1879.
Ja reconeguda com a poeta, Lydie de Ricard s'interessava per la llengua occitana (en el dialecte de Montpeller), a la qual va ser introduïda per Auguste Fourès i Alphonse Roque-Ferrier, i també a la literatura del Llenguadoc. Ella mateixa va escriure en llengua occitana (però també en francès); convertint-se en felibressa amb el nom de Na Dulciorella (Na és un diminutiu de Dona), nom que li va donar el seu padrí en félibrige, el poeta de l'Aude, Auguste Fourès. També signava Lydia Colonia (Colonnia). El félibrige republicà, més tard anomenat Félibrige rouge, va ser una part integral del Félibrige fundat per Frédéric Mistral, d'acord amb els estatuts de 1876, any en què els tres fundadors van participar a La Sainte Estelle d'Avignon. El seu republicanisme federalista es va expressar a La Lauseta, una revista fundada amb el seu marit (que n'era el director) i Auguste Fourès. Allà van reunir els félibres republicans i, més enllà, els federalistes dels països llatins.
La seva germana Jeanne, pintora, fou "l'Albeto» de Fourès, la «petita alba» de qui es va enamorar a Montpeller. Les dues germanes patien la mateixa malaltia, la tuberculosi, de la qual van morir: Jeanne anovembre 1877 a Montpeller, Lydie aseptembre 1880 a París. Segons els seus desitjos fou enterrada en una cerimònia civil amb la seva germana. Descansen al cementiri de Saint-Lazare a Montpeller. Les seves restes van ser traslladades el 1995 prop del cenotafi erigit per retre homenatge a Louis-Xavier de Ricard el 1931.
Obres A la vora del Lez, col·lecció pòstuma (Lemerre, 1891); reeditat per C. Lacour el 1995); poemes recollits i publicats per Xavier de Ricard (BNF 31208768) Traducció dels trobadors (Guilhem Figueira, Marcabru) A la mar latina Llegiu en línia a Gallica, sonet guanyador del premi dels Festivals Llatins de Montpeller el 1878.
Referències
Vegeu també Felibritge
Enllaços externs
Préface de Louis-Xavier de Ricard.
Categoria:Felibres Categoria:Poetes parisencs Categoria:Poetes en occità Categoria:Morts a París Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Escriptors francesos en occità Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1850