El Mitragliere va ser un dels dinou destructors de la classe Soldati construïts per a la Regia Marina a finals dels anys 30 i principis dels 40. Completat a mitjans de 1942, va formar part del segon lot de set vaixells.
Disseny i descripció Els destructors de classe Soldati eren versions lleugerament millorades de la classe Oriani anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres i una longitud total de 106,7 metres. Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres i un calat mitjà de 3,15 metres i 4,3 metres amb càrrega profunda.Whitley, p. 169 El Soldatis desplaçaven 1.830–1.850 tones mètriques (1.800–1.820 tones llargues) amb càrrega normal, i 2.450–2.550 tones mètriques (2.410–2.510 tones llargues) amb càrrega profund.Brescia, p. 128 El seu complement durant la guerra era de 13 oficials, 202 sotsoficials i mariners.Roberts, p. 300
El Mitragliere estava accionat per dues turbines de vapor d'engranatge Belluzzo, cadascuna impulsava un eix d'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Yarrow. Dissenyats per a una potència màxima de 44.000 cavalls de potència (33.000 kW) i una velocitat de 33 nusos (59-61 km/h; 39-40 mph) en servei, els vaixells de la classe Soldati van assolir velocitats de 34-36 nusos (63–67 km/h; 39–41 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel oil per donar-los una autonomia de 2.500 milles nàutiques (4.600 km; 2.900 milles) a una velocitat de 14 nusos (26 km/h; 16 mph) i 885 nmi (1.639 km; 1.018 milles) a una velocitat de 34 nusos (63 km/h; 39 mph).
La bateria principal del Mitragliere constava de cinc canons de 120 mil·límetres de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una a davant i a darrere de la superestructura, i el cinquè canó estava muntat sobre una estructura al mig del vaixell.Fraccaroli, p. 55 La defensa antiaèria (AA) del Soldatis era proporcionada per vuit canons Breda Model 1935 de 20 mil·límetres. Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres en dos muntatges triples al mig del vaixell. Tot i que no tenien un sistema de sonar per a tasques antisubmarines, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrrega de profunditat. Els vaixells podien portar 48 mines.
Història Un cop en servei, va ser assignat al XII Esquadró de Destructors.
Entre el 12 i el 16 de juny de 1942 va participar a la batalla de mitjans de juny.Operazione "mezzo Giugno" - Betasom - XI Gruppo Sommergibili Atlantici
A partir del 2 de juliol d'aquell any va ser desplegada a Navarino juntament amb els bessons Bersagliere, Corazziere i Alpino i els creuers lleugers Garibaldi, Duca d'Aosta i Duca degli Abruzzi que formaven la VIII Divisió de Creuers , romanent-hi durant quatre mesos: aquesta formació havia d'intervenir en cas que els combois que navegaven per la zona centre-oriental del Mediterrani fossin atacats per vaixells que sortien de bases britàniques de l'Orient Mitjà, però mai no hi va haver necessitat.
Va dur a terme diverses missions en rutes de combois.
El 26 de novembre de 1942 va escortar els vaixells a motor Città di Napoli i Città di Tunisi fins a Bizerta.
El 10 de desembre va dur a terme una missió de transport de tropes de Trapani a Bizerta.
El 9 d'agost de 1943 va salpar de La Spezia amb els destructors Gioberti i Carabiniere, escortant la VIII Divisió (creuers lleugers Garibaldi i Duca d'Aosta) amb direcció a Gènova.Le Operazioni Navali nel Mediterraneo A les 18:24 la formació va ser albirada davant de Punta Mesco pel submarí britànic Simoon, que va llançar quatre torpedes contra el Garibaldi; aquest últim va aconseguir evitar-los amb la maniobra, i el mateix va fer el Mitragliere, mentre que el Gioberti va ser impactat i es va enfonsar, trencat en dos.
Armistici i internament a les Balears En proclamar-se l'armistici el 8 de setembre, el vaixell es trobava a la base de La Spezia, des d'on, sota el comandament del capità de navili Giuseppe Marini, va salpar a les 03:00 del matí del 9 de setembrePetacco 1996, p. 176-177Enzo Biagi, La seconda guerra mondiale – parlano i protagonisti, fasc. 9 – L'Italia si arrende amb la resta d'unitats presents a la base, per complir amb les clàusules relatives a la flota, que preveien el trasllat immediat dels vaixells italians a llocs que serien designats pel comandant en cap aliat, on els vaixells italians romandrien esperant per conèixer el seu destí.
La formació naval va salpar cap a l'illa de La Maddalena, on tot estava a punt per a l'amarratge dels vaixells i on hi serien el rei Vittorio Emanuele III i el govern, amb els cuirassats Roma amb la bandera de l'almirall Bergamini, Vittorio Veneto i Italia que constituïen la IX Divisió , amb els creuers Montecuccoli, Eugenio di Savoia i Attilio Regolo, que en aquell moment constituïen la VII Divisió, els destructors Fuciliere, Carabiniere i Velite que amb el Mitragliere constituïen la XII Esquadró , els destructors Legionario, Oriani, Artigliere i Grecale de la XIV Esquadró i un esquadró de torpedineres format per la Pegaso, l'Orsa, l'Orione, l'Ardimentoso i la Impetuoso, vaixell insígnia de l'esquadró. El creuer Attilio Regolo també va servir com a vaixell comandament del grup de destructors, amb la bandera del capità de navili Franco Garofalo, qui però, a causa d'un retard en la preparació del Regolio, va ser autoritzat per Bergamini a embarcar-se a l'Italia.
Unes tres hores després de sortir, la formació es va reincorporar al grup naval de Gènova, format per les unitats de la VIII Divisió , que comprenia el Garibaldi, Duca d'Aosta i Duca degli Abruzzi, el vaixell insígnia de l'almirall Luigi Biancheri, precedit per la torpedinera Libra, comandat pel capità de corbeta Nicola Riccardi. Després de la reunificació de les dues formacions navals, per aconseguir l'homogeneïtat en les característiques dels creuers, el Duca d'Aosta va passar de la VIII a la VII Divisió, substituint l'Attilio Regolo , que va ser transferit a la VIII Divisió.
La formació naval, passant entre Imperia i el cap Cors, es va dirigir cap al sud, mantenint-se a uns vint quilòmetres de la costa occidental de Còrsega, després les unitats es van dirigir cap a l'est, en direcció a l'estret de Bonifacio. Durant la navegació, hi va haver tres avisos d'atac aeri, moment en què els vaixells van començar a fer zigzagueig. A la desembocadura de l'estret de Bonifacio, prop del Cap Testa, la flota va formar una línia, amb els sis torpediners al capdavant, després els sis creuers, seguits pels tres cuirassats, i finalment els vuit destructors.
Tot i que l'almirall Bergamini havia sol·licitat una escorta aèria, gairebé tots els esquadrons de caça de Sardenya i Còrsega anaven de camí a Roma, i només quatre Macchi M.C.202 van enlairar-se de Vena Fiorita, un aeròdrom militar ara en desús prop d'Òlbia, Sardenya, , un centre aeronàutic a l'aeroport d'Olbia-Vena Fiorita. per a l'escorta, però com que no s'indicava que la flota navegava cap a l'oest i no cap a l'est de Còrsega, la van buscar sense èxit durant més d'una hora.Tiberi 2007 , Vaixell Reial Roma - Les últimes hores - 2a part Entre les 14:30 i les 14:45, quan la flota estava a punt d'arribar al punt més estret de l'estret de Bonifacio, l'almirall Bergamini va rebre un missatge de Supermarina que indicava que La Maddalena havia estat ocupada pels alemanys i se li va ordenar que canviés de rumb i es dirigís cap a Bona, a Algèria.Petacco, 1996 - p. 177 Bergamini va ordenar un gir immediat de 180° i, després que la maniobra es fes a gran velocitat, es va descobrir que la línia d'ordre de batalla era exactament la contrària a l'anterior, amb els destructors al capdavant i les torpedineres a la cua.
Durant el dia, avions alemanys havien dut a terme un atac sense èxit contra la formació italiana, amb un atac de bombardeig en picat, i un avió de reconeixement Ju-88 ja havia albirat la flota cap a les 10:50 i havia informat que es dirigia cap a l'Asinara.
A les 15:15 del 9 de setembre, però, la formació va ser atacada per bombarders alemanys Dornier Do 217: primer el cuirassat Italia va ser lleugerament danyat per una bomba que va caure prop del buc, després, a les 15:42, el cuirassat Roma va ser impactat per una bomba coet que, havent perforat totes les cobertes, va explotar sota la quilla causant greus danys, com ara un forat al buc, danys als canons antiaeris i una sala de màquines fora de servei (amb una reducció de velocitat a 16 nusos); deu minuts més tard, el mateix vaixell va ser impactat per una segona bomba en correspondència amb un dipòsit de municions: devastat per una explosió colossal, el Roma va bolcar i es va enfonsar, trencant-se en dos, en 19 minuts, emportant-se amb ell 1393 homes. Sense esperar ordres, el Mitragliere i el Carabiniere van invertir immediatament el rumb per recuperar els supervivents, seguits del Regolo i el Fuciliere. Aquestes unitats van ser seguides per aquestes unitats. S'hi van afegir les torpedineres Pegaso , Orsa i Impetuoso. Per al rescat. Dels nàufrags, totes les ordres es van emetre pocs minuts abans de l'enfonsament del cuirassat Roma i a les 16:07 es van destacar dos grups navals per al rescat: un format pel creuer Attilio Regolo i tres unitats del XII Esquadró de Destructors: Mitragliere,) Carabiniere i Fuciliere; l'altre incloïa tres torpedineres: Pegaso, Impetuoso i Orsa. El primer grup va ser posat sota el comandament del capità de vaixell Giuseppe Marini, mentre que l'esquadró de torpedineres estava comandat pel capità de fragata Riccardo Imperiali di Francavilla, comandant de la Pegaso. Fins a 1352 mariners del Roma van perdre la vida.Petacco, 1996 - p. 178 I Els nàufrags, recuperats per les unitats navals enviades al seu rescat, van ser 622, dels quals 503 van ser salvats pels tres destructors, 17 per l'Attilio Regolo i 102 per les tres torpedineres Orsa, Pegaso i Impetuoso.
L'almirall Oliva, el més veterà dels almiralls de la formació i comandant de la VII Divisió amb la bandera a l'Eugenio di Savoia , va prendre el comandament de la flota després de l'enfonsament del cuirassat Roma.Rocca, 1987 - p. 309}}. Mentre els set vaixells s'havien aturat per recuperar els morts i ferits del vaixell insígnia, la resta de l'esquadró va continuar navegant cap a Bona, on esperaven mar endins vaixells anglesos, que van escortar les unitats italianes cap a Malta, la destinació escollida pels aliats, on la formació s'hauria unit al grup procedent de Tàrent liderat per l'almirall Da Zara.
El rescat dels nàufrags va acabar poc abans de les 18:00.Il mistero della Corazzata Roma Giuseppe Marini, comandant del Mitragliere, cap d'esquadró del XII esquadró , tenint en compte els nombrosos ferits greus a bord, havent perdut el contacte amb la formació sota el comandament de l'almirall Oliva, que no va respondre als seus missatges, va demanar al Regolo , vaixell comandament del grup de destructors, autorització per dirigir-se a gran velocitat cap a Livorno, però va ser informat pel comandant del Regolo, el capità de fragata Marco Notarbartolo di Sciara, que el comandant del grup de destructors, el capità de vaixell Franco Garofalo, no era a bord, ja que havia estat autoritzat per Bergamini a embarcar-se al cuirassat Italia, a causa d'un petit retard en la preparació del Regolo però la seva bandera havia romàs al Regolo i en aquell moment el comandant superior al mar del grup de set vaixells, com a oficial de més alt rang, era el mateix Marini, que de sobte es va trobar havent de prendre algunes decisions, mancant de la informació necessària per a aquest propòsit.