Lluís de Bellviure (Mallorca, — Barcelona, 27 gener 1392) fou un convers i mercader mallorquí de la segona meitat del que exercí com a batle reial de Mallorca i castlà de Bellver sota el regnat de Joan I d'Aragó. És conegut pel seu paper en els avalots antijueus de 1391 a Mallorca i per la seva execució pública a Barcelona el 1392.

Biografia Orígens i carrera De família convers, Lluís de Bellviure es documenta com a mercader actiu a Mallorca a finals del . Fou nomenat batle reial de Mallorca i el 1387 ocupà el càrrec de castlà de Bellver durant quatre mesos per decisió de Joan I, en substitució de Nunó Unís. La seva tasca el situà al centre de la governança insular durant anys de forta tensió fiscal i política.

S'ha apuntat de vegades un possible parentiu amb el poeta Pau de Bellviure, però no n'hi ha prova concloent. La seva muller fou Joaneta de Requesens, també conversa, documentada posteriorment a través de protocols notarials mallorquins.

Els avalots de 1391 a Mallorca La infrarepresentació política de la Part Forana al Consell General, generà un desequilibri estructural a favor de la ciutat. Aquest biaix institucional permeté que decisions fiscals i de govern —com noves imposicions, venda de censals o repartiments de càrregues— s'adoptessin sense el concurs efectiu de pagesos i menestrals, alimentant la percepció d'abusos i greuges comparatius. La frustració acumulada davant la manca de representació i la resistència a reformes reals erosionà la legitimitat municipal i polaritzà el conflicte camp–ciutat, creant un ambient propici per a la mobilització posterior.

En el marc de la onada de pogroms de 1391 a les corones de Castella i d'Aragó, el 2 d'agost de 1391 esclatà a Mallorca una revolta encapçalada per la Part Forana que posà setge a Ciutat. Un cop dins, i amb el suport dels menestrals, els forans haurien estat encoratjats per Lluís de Bellviure a dirigir l'atac contra la comunitat jueva, potser per salvaguardar la seva posició. Mentre diversos ciutadans buscaven refugi al castell de Bellver, les colles de forans, conduïdes per Antoni Sitjar, dit «Brou de Pella», i Romeu Cifre es dirigiren contra el call de Palma.

Les fonts medievals i la historiografia moderna coincideixen a assenyalar la implicació de Bellviure en els fets. Algunes versions afirmen que hauria redirigit el cap dels forans cap al Call, on foren assassinats centenars de jueus (sovint s'esmenta la xifra d'uns 300). Altres lectures proposen que, després d'un primer assalt, a 17 d'agost hauria intentat reclutar nous homes per a un segon atac. La seqüència exacta i el grau d'instigació de Bellviure són objecte de debat entre els estudiosos, atesa la naturalesa tardana o interessada d'algunes cròniques i la necessitat de contrastar-les amb cartes reials i protocols notarials.

Corrents dins la revolta i proscripció L'historiador Guillem Morro ha subratllat la paradoxa que representa Lluís de Bellviure: tot i exercir un alt càrrec de confiança reial, que l'hauria d'haver situat en la defensa de l'statu quo, esdevingué el rostre més visible del corrent més radical de la revolta.

Part dels estudiosos descriuen un cabdillatge bifurcat de la insurrecció: d'una banda, la «línia dura» encapçalada per Lluís de Bellviure, que ben aviat fou posat fora de la llei; de l'altra, un corrent que, malgrat recórrer a procediments il·legals (com la coacció armada), actuava d'interlocutor davant la Cúria Reial i la Governació de Mallorca, amb figures com Ramon Mosqueroles de Sóller i el seu fill fent de veu dels revoltats davant els jurats i el governador.

Persecució, fugida i execució (1391–1392) Era evident que les oligarquies ciutadanes participaven en pràctiques de malversació de fons públics i en l'espoli dels recursos de menestrals i forans, en un context d'alta pressió fiscal derivada de l'endeutament del regne de Mallorca al llarg del . En aquest escenari, els dirigents de la ciutat tenien interès a desviar l'atenció del monarca respecte de les reformes administratives profundes que reclamaven els sectors forans i menestrals per fer front al deute públic. Segons la historiografia, haurien promogut o aprofitat els avalots contra la comunitat jueva —aleshores sota protecció directa de la Corona— com a episodi de menor transcendència política, amb la finalitat d'orientar la resposta repressiva reial contra les classes populars revoltades en lloc de contra ells mateixos.

Arran de l'impacte dels avalots i de la reacció de la cort, el governador ordenà la detenció de Bellviure; en aquest marc, apareix ja el 17 d'agost de 1391 formalment bandejat. Abans del 9 de setembre fou detingut, però per causes desconegudes Bellviure fou deslliurat o fugí cap a Sóller i, des d'allà, a Menorca (setembre de 1391). Fou capturat el 8 de desembre per ordres del governador de l'illa i remès per mar a Barcelona per a ser jutjat pel rei: un fet il·legal, ja que la Carta de Franquesa de Jaume I establia que cap mallorquí podia ser jutjat fora de Mallorca.

El 27 de gener de 1392 fou executat a la Llotja del Mar, en el marc d'un cicle repressiu especialment dur d'execucions de revolucionaris mallorquins iniciat, com a mínim, a mitjan desembre de 1391, en què moriren 23 persones més a Barcelona.

Vegeu també Jueus mallorquins Xuetes

Referències

Categoria:Balears medievals Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Mallorquins històrics Categoria:Nascuts al segle XIV