El sistema de govern israelià es basa en la democràcia parlamentària. El primer ministre d'Israel és el cap de govern i líder d'un sistema multipartidista. El poder executiu l'exerceix el govern (també conegut com a gabinet). El poder legislatiu resideix en la Knesset. El poder judicial és independent de l'executiu i del legislatiu. El sistema polític de l'Estat d'Israel i els seus principis principals s'estableixen en 11 lleis fonamentals. Israel no té una constitució escrita. miniatura|Sistema polític d'Israel
Presidència El president de l'estat és el cap d'estat de jure d'Israel. El càrrec és en gran part apolític i cerimonial, i no es considera part de cap branca del govern. Les funcions cerimonials del president inclouen la signatura de totes les lleis (excepte les que pertanyen als poders del president) i tractats internacionals o bilaterals, el nomenament cerimonial del primer ministre, la confirmació i l'aprovació de les credencials dels ambaixadors i la recepció de les credencials dels diplomàtics estrangers. El president també té diverses funcions importants al govern. El president és l'únic funcionari del govern amb el poder d'indultar o commutar presos. El president nomena el governador del Banc d'Israel, el president del servei nacional d'ajuda d'emergència Magen David Adom i els membres i líders de diverses institucions. El president també nomena cerimonialment els jutges per als seus càrrecs després de la seva selecció.
Poder executiu miniatura|Knesset israeliana, Jerusalem El Primer Ministre és la figura política més poderosa del país. Segons les seccions 7 a 14 de la Llei Fonamental: El Govern, el Primer Ministre és nomenat pel President després de consultar els líders del partit a la Knesset; el nomenament del Primer Ministre i del gabinet es confirma al seu torn per un vot de confiança majoritari dels membres de la Knesset reunits. Com a cap de govern, el Primer Ministre pren decisions de política exterior i interior que són votades pel gabinet. El gabinet està compost per ministres, la majoria dels quals són els caps dels departaments governamentals, tot i que alguns són viceministres i ministres sense cartera. Els ministres del gabinet són nomenats pel Primer Ministre. La composició del gabinet també ha de ser aprovada per la Knesset. El Primer Ministre pot destituir els membres del gabinet, però qualsevol substitució ha de ser aprovada per la Knesset. La majoria dels ministres són membres de la Knesset, tot i que només el Primer Ministre ha de ser-ne un. El gabinet es reuneix setmanalment els diumenges, i hi pot haver reunions addicionals si les circumstàncies ho requereixen. Cada reunió del gabinet està presidida pel Primer Ministre.
Un grup selecte de ministres encapçalat pel Primer Ministre forma el gabinet de seguretat, responsable de definir i implementar una política exterior i de defensa. Aquest fòrum està dissenyat per coordinar les negociacions diplomàtiques i prendre decisions ràpides i efectives en temps de crisi i guerra.
El govern israelià té 28 ministeris, cadascun responsable d'un sector de l'administració pública. Molts ministeris es troben al complex governamental de Kiryat Ben Gurion, a la zona de Givat Ram, a Jerusalem. Cada ministeri està dirigit per un ministre, que també és membre del gabinet i normalment és membre de la Knesset. L'Oficina del Primer Ministre coordina la tasca de tots els ministeris del govern i ajuda el Primer Ministre en les seves tasques diàries.
El Controlador de l'Estat, que supervisa i revisa les polítiques i les operacions del govern, és elegit per la Knesset en votació secreta. Només pot ser destituït del seu càrrec per un vot de dos terços a la Knesset. A més de la seva funció de supervisió fiscal i operativa, el Controlador de l'Estat també actua com a defensor del poble nacional de l'estat, rebent queixes del públic sobre les accions dels funcionaris i les institucions públiques.
Branca legislativa Knesset miniatura|Ministeri de Finances israelià, Jerusalem La Knesset és el parlament unicameral d'Israel i té la seu a Jerusalem. Els seus 120 membres són elegits per mandats de 4 anys mitjançant representació proporcional de llistes de partits (vegeu el sistema electoral, a continuació), tal com estableix la Llei Fonamental de 1958: la Knesset . Els escons de la Knesset s'assignen entre els partits mitjançant el mètode D'Hondt de representació proporcional de llistes de partits . Els partits seleccionen els candidats mitjançant una llista tancada. Així, els votants seleccionen el partit que trien, en lloc de cap candidat específic. Israel exigeix que un partit assoleixi un llindar electoral del 3,25% per rebre un escó a la Knesset. Tots els ciutadans israelians de 18 anys o més poden participar en les eleccions legislatives, que es duen a terme per votació secreta.
Com a branca legislativa del govern israelià, la Knesset té el poder de promulgar i derogar totes les lleis. Gaudeix de supremacia parlamentària * de iure* i pot aprovar qualsevol llei per majoria simple, fins i tot una que podria entrar en conflicte amb una Llei Fonamental, tret que hi hagi condicions específiques per a la seva modificació. La Knesset pot adoptar i modificar les Lleis Fonamentals actuant a través de la seva qualitat d'Assemblea Constituent . La Knesset també supervisa les activitats governamentals a través dels seus comitès, nomena el Primer Ministre i aprova el gabinet, i elegeix el President de l'Estat i el Controlador de l'Estat. També té el poder de destituir el President i el Controlador de l'Estat, revocar la immunitat dels seus membres i dissoldre's i convocar noves eleccions.
Les eleccions del febrer del 2009 van produir cinc partits polítics destacats: Kadima, Likud, Israel Beytenu, Labor i Shas, cadascun amb més de deu escons a la Knesset. Tres d'aquests partits van ser partits governants en el passat. Tanmateix, només una vegada un sol partit ha ocupat els 61 escons necessaris per a un govern majoritari (l'Alineació des del 1968 fins a les eleccions de 1969). Per tant, tret d'aquesta excepció, des del 1948 els governs israelians sempre han estat formats per coalicions. A partir del 2009, hi ha 12 partits polítics representats a la Knesset, que abasten tant l'espectre polític com el religiós.
Sistema electoral miniatura|Soldat de les FDI a la cabina electoral El sistema electoral d'Israel funciona dins dels paràmetres d'una Llei Fonamental ( la Knesset) i de la Llei Electoral de la Knesset de 1969.
Els 120 membres de la Knesset són elegits per votació secreta per a mandats de 4 anys, tot i que la Knesset pot decidir convocar noves eleccions abans que acabi el mandat de 4 anys, i un govern pot canviar sense eleccions generals; des de les eleccions de 1988, cap Knesset ha acabat el seu mandat de 4 anys. A més, es pot convocar una moció de censura. La votació a les eleccions generals es duu a terme mitjançant el mètode de les mitjanes més altes de la representació proporcional de llistes de partits, utilitzant la fórmula d'Hondt.
Les eleccions generals utilitzen llistes tancades: els votants només voten per les llistes de partits i no poden afectar l'ordre dels candidats dins de les llistes. Des de la Llei de Partits de 1992, només els partits registrats es poden presentar. No hi ha districtes electorals separats; tots els votants voten per les mateixes llistes de partits. El sufragi és universal entre els ciutadans israelians de 18 anys o més. El vot és opcional. Els col·legis electorals estan oberts a tot Israel; les votacions per correu estan limitades al personal diplomàtic i a la marina mercant. Tot i que cada partit aconsegueix un escó per 1 de cada 120 vots, hi ha un llindar mínim del 3,25% perquè els partits aconsegueixin el seu primer escó en unes eleccions. Aquest requisit tenia com a objectiu impedir que els partits més petits accedeixin al parlament, però va esperonar alguns partits a unir-se simplement per superar el llindar. El baix llindar de vot per entrar al parlament, així com la necessitat que els partits amb un nombre reduït d'escons formin governs de coalició, resulta en un espectre polític molt fragmentat, amb els partits petits exercint un ampli poder (en relació amb el seu suport electoral) dins de les coalicions.
El president selecciona el primer ministre com el líder del partit més capaç de formar govern, basant-se en el nombre d'escons parlamentaris que la seva coalició ha guanyat. Després de la selecció del president, el primer ministre té quaranta-cinc dies per formar govern. La Knesset ha d'aprovar col·lectivament els membres del gabinet. Aquest sistema electoral, heretat del Yishuv (organització d'assentaments jueus durant el Mandat Britànic), fa que sigui molt difícil que qualsevol partit obtingui una majoria activa a la Knesset i, per tant, els governs generalment es formen sobre la base de coalicions. A causa de les dificultats per mantenir les coalicions unides, les eleccions sovint es produeixen abans del previst. La vida mitjana d'un govern israelià és d'uns dos anys. Al llarg dels anys, el procés de pau, el paper de la religió a l'estat i els escàndols polítics han provocat que les coalicions es trenquin o que hagin produït eleccions anticipades.
Sistema judicial miniatura|Tribunal Suprem israelià i Tribunal Superior de Justícia, Jerusalem El poder judicial és una branca independent del govern, que inclou tribunals seculars i religiosos per a les diverses religions presents a Israel. El sistema judicial implica tres etapes de justícia.
Els jutges de tots els tribunals són nomenats pel Comitè de Selecció Judicial. El comitè està compost per nou membres: dos membres del gabinet (un dels quals és el ministre de Justícia), dos membres de la Knesset, dos membres de l'Associació d'Advocats d'Israel i tres jutges del Tribunal Suprem (un dels quals és el president del Tribunal Suprem). El comitè està presidit pel ministre de Justícia.
El novembre de 1985, el govern israelià va informar a la Secretaria de les Nacions Unides que ja no acceptaria la jurisdicció obligatòria de la Cort Internacional de Justícia.
Tribunals judicials Els tribunals judicials israelians consten d'un sistema de tres nivells:
Els jutjats de pau actuen com a tribunals de primera instància Els tribunals de districte serveixen com a tribunals d'apel·lació i tribunal de primera instància per a alguns casos; El Tribunal Suprem actua com a tribunal de primera instància en assumptes relacionats amb la legalitat de les decisions de les autoritats estatals, i com a tribunal suprem d'apel·lació.
Tribunals religiosos miniatura|Gran Sinagoga de Jerusalem, seu del Gran Rabinat Algunes qüestions de dret de família (el matrimoni i el divorci en particular) recauen sota la jurisdicció dels tribunals religiosos o sota la jurisdicció paral·lela d'aquests i dels tribunals de família de l'estat. L'estat manté i finança tribunals rabínics, xaria i diversos tribunals canònics per a les necessitats de les diverses comunitats religioses. Tots els jutges són funcionaris i també estan obligats a fer complir la llei general als seus tribunals. El Tribunal Suprem serveix com a instància final d'apel·lació per a tots els tribunals religiosos.
Els tribunals religiosos jueus estan sota el control de l'Oficina del Primer Ministre i del Gran Rabinat d'Israel . Aquests tribunals només tenen jurisdicció en cinc àrees: el Kashrut, el Sàbat, l'enterrament jueu, els assumptes matrimonials (especialment el divorci) i l'estatus jueu dels immigrants. Tanmateix, excepte per determinar l'estat civil d'una persona, tots els altres assumptes matrimonials també es poden portar als Tribunals de Família seculars.