El Centre Penitenciari Ocaña I, conegut històricament com a presó d'Ocaña, estava considerada la més antiga d'Espanya. Actualment depèn de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries d'Espanya i està situada al terme municipal d'Ocaña (Toledo). L'any 2001, al costat de l'antiga presó, s'hi va construir el Centre Penitenciari Ocaña II, amb 350 cel·les i 71 de complementaries. Té capacitat per a 439 interns.
Història Les primeres instal·lacions van ser inaugurades el 1883, per a presos comuns. El 1914 es va reconvertir en un reformatori per a adults. Durant la Guerra civil, el govern de la Segona República va transformar l'espai en hospital militar. Amb la derrota de l'Exèrcit Popular de la República, va tornar a ser una presó. Durant els anys de la Dictadura franquista es va convertir en una de les presons més grans d'Espanya, amb 15.000 persones, dones incloses.
La presó d'Ocaña en la cultura popular La presó d'Ocaña, coneguda popularment com El penal de Ocaña, està situada l'antiga carretera nacional IV, coneguda com la carretera d'Andalusia. Durant el franquisme més de 1.300 presoners van ser condemnats a mort i afusellats. Allí va complir condemna Miguel Hernández durant els anys 1940-41, coincidint amb Fernando Macarro Castillo àlias Marcos Ana i l'artista Eutimio Carretero Benito. També nombroses dones republicanes de la província de Toledo, com Cecilia Cerdeño Cifuentes, Justa Cervantes, esposa de l'alcalde afusellat de Mora de Toledo, Tomasa Velazquez Sánchez, etc. El 1948 es va produïr una espectacular fuga de 12 membres de la CNT. Entre els milers de presos comuns de Ocaña II va destacar Juan José Moreno Cuenca, àlias El Vaquilla.
Referències
Bibliografia
Categoria:Ocaña Categoria:Presons d'Espanya Categoria:Repressió franquista