A la mitologia maia, Hunahpú (del quiché jun, 'un'; aj-, 'el que fa o fa servir'; pub, 'sarbatana') és el germà bessó d'Ixbalanqué, fill del déu Hun-Hunahpú i la jove Ixquic. És un dels déus bessons descrits principalment en les esteles d'Izapa, Mèxic i en el Popol Vuh que recopila la tradició oral del poble k'iche' de Guatemala. En les seves aparicions, Hunahpú és representat com un caçador que fa servir d'arma la sarbatana. Segons el relat llegendari va derrotar, al costat del seu germà Ixbalanqué, als falsos déus de la terra com Vucub Caquix i posteriorment travessen diverses proves al Xibalbà i s'enfronten als senyors de Xibalbà en una partida del joc de la pilota en què van resultar victoriosos. Després de les seves proeses es va transformar en el sol mentre que Ixbalanqué, el seu germà, es va transformar en la lluna. Un fet que va donar principi a una nova era a la terra on va ser creada la humanitat. El mite llegendari dels Herois Bessons era conegut des del període preclàssic de Mesoamèrica tal com evidencien les esteles 2 i 25 d'Izapa a Mèxic datades entre el 300 al 250 aC que contenen una de les primeres aparicions de Hunahpú iniciant-ne la difusió al llarg de la regió maia en l'època prehispànica i sent-ne l'antecedent de la narrativa escrita al Popol Vuh segles després durant l'època colonial. A San Bartolo (Guatemala) es troba el mural narratiu més antic del món maia i els herois bessons apareixen com a part d'una narrativa mitològica que celebra el cicle de la creació, els sacrificis, i el renaixement del món. A El Mirador, Guatemala, hi ha l'anomenat Fris dels Herois Bessons que es creu que va formar part de la decoració de les places enfonsades dins de l'Acròpolis Central. Els bessons apareixen representats en escenes mitològiques que glorifiquen la reialesa i la legitimitat del poder diví, vinculant els governants amb les gestes d'aquests herois mitològics.

Al calendari Tzolkin és el déu representant del dia 20 conegut pels k'iche' com a Ajpu en referència a Hunahpú.

Biografia Quan els senyors de Xibalbà van assassinar Hun-Hunahpú i Vucub-Hunahpú, van enterrar el cap del primer, del qual va brotar un arbre de carabassa blanca d'on en van florir caps. Temps després, curiosa per les històries que escoltà sobre dos valents jugadors de pilota que van ser assassinats a Xibalbá, Ixquic, una jove verge, visitarà l'arbre Hun-Hunahpú, on quedarà embarassada per una escopinada d'un dels caps d'aquest arbre.

Hunbatz i Hunchouén, eren els germans grans d'Hunahpú per part del pare. En arribar Ixquic amb Ixbalanqué i Hunahpú, Hunbatz i Hunochouén moguts per l'enveja desitgen la mort dels seus dos germans menors i els maltracten en cada oportunitat que se'ls presenta. Com a càstig, Hunahpú i Ixbalanqué els converteixen en micos.

Després d'això, es va aventurar juntament amb el seu germà Ixbalanqué a enfrontar-se als Senyors de Xibalbá tan sols equipats amb les seves sarbatanes. Hunahpú va ser assassinat per un Camazotz a la Casa dels Ratpenats i posteriorment va ser reviscut pel seu germà. Després els senyors de Xibalba els van matar en el joc de pilota com ho havien fet anteriorment amb els seus pares, però aquests joves van aconseguir reviure i finalment els van derrotar.

Representacions dels herois bessons En l'art prehispànic relacionat amb la mitologia maia hi ha algunes representacions dels herois bessons. Hunahpú igual que Ixbalanqué són representats amb taques de jaguar al cos com un tret diví. En el cas d'Hunahpú la seva representació més recurrent en les obres maies sol ser el mite de l'enfrontament amb Vucub Caquix, la representació més antiga de les quals es troba a les esteles de l'antiga ciutat d'Izapa a Mèxic que daten entre el 300 i 250 aC. També destaca el Plat Blom trobat a Quintana Roo per la seva gran qualitat iconogràfica i pel fet de contenir una pintura amb una representació visual de Hunahpú i Ixbalanqué en el seu enfrontament amb Vucub Caquix. Algunes de les seves representacions més significatives són les següents:

Vegeu també Adrián Recinos Charles Étienne Brasseur de Bourbourg Francisco Ximénez Popol Vuh

Referències

Bibliografia

Categoria:Cultura de Guatemala Categoria:Mitologia maia