La batalla del pont de Zompe (o Zompos) o batalla del Sangari fou un fet d'armes esdevingut el 1074 entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. i el mercenari normand Roussel de Bailleul, en rebel·lió contra l'imperi des de l'intent del general romà Isaac Comnè de disciplinar els seus soldats. L'exèrcit romà —menat pel cèsar Joan Ducas, el seu fill Andrònic Ducas i el futur emperador Nicèfor Botaniates— i les tropes de Roussel de Bailleul es trobaren a la vora del pont sobre el riu Sangari a Zompe,Probablement l'actual Çandır; entre les altres possibilitats hi ha la riba del llac Sapanca i un indret situat a uns 100 km al sud-oest d'Ankara. una via de comunicació important entre Constantinoble i el centre d'Anatòlia. Els normands i francs infligiren una gravíssima derrota als romans, atribuïble com a mínim en part a la retirada intempestiva de Botaniates amb les reserves asiàtiques. Els dos Ducas foren capturats. Al jove, malferit, se li permeté tornar a Constantinoble, però Roussel de Bailleul erigí Joan Ducas en usurpador del tron imperial al servei dels seus propis interessos i procedí a saquejar Crisòpolis, a la riba asiàtica del Bòsfor, davant mateix de la capital imperial.
En última instància, les maniobres de Roussel de Bailleul es veieren frustrades quan Joan Ducas fou capturat per turcs al servei de l'imperi en una emboscada al mont Sòfon. El mateix normand seria atrapat per Tútuix I el 1075 a canvi d'una recompensa del futur emperador Aleix Comnè. Tanmateix, l'historiador Andónios Vràtimos, de la Universitat de Sakarya, ha suggerit que la destrucció de bona part de l'exèrcit imperial al pont de Zompe li impedí defensar els temes fronterers d'Anatòlia i, per tant, tingué un paper determinant en la caiguda de la península en mans dels turcs. En tot cas, fou l'última batalla a gran escala a l'interior d'Anatòlia fins a l'arribada de la Primera Croada.
Vràtimos veu indicis de perfídia en la retirada inoportuna de Botaniates i sospita que havia arribat a una entesa secreta amb Roussel de Bailleul per derrocar l'emperador Miquel VII Ducas i instal·lar-se en el tron.
Antecedents Quan el soldat-emperador Basili II morí el 1025 després d'un regnat força reeixit, fou succeït per una llarga sèrie de governants febles que dissolgueren els grans exèrcits que fins aleshores havien defensat les províncies orientals. Per compensar-ho, acumularen or a Constantinoble, suposadament per contractar mercenaris en cas de necessitat, però a la pràctica la majoria dels diners es gastaven en obsequis per als favorits de l'emperador, la celebració de banquets fora de tota mesura a la cort i articles de luxe per a la família imperial.
Entre els mercenaris que es contractaven hi havia normands com Roussel de Bailleul, que participà amb els romans en la campanya de Mantziciert. Ara bé, després de la calamitosa desfeta, traí els romans quan Isaac Comnè volgué castigar els seus soldats indisciplinats. El revoltat es feu amo i senyor del tema dels Armeníacs, Galàcia, Licaònia i el Pont amb l'objectiu de fundar-hi un reialme normand seguint l'exemple dels seus compatriotes Guillem el Conqueridor a Anglaterra i Robert Guiscard a la Itàlia meridional.
Els normands, que fins aleshores havien constituït les forces d'elit de l'exèrcit romà d'Orient, bateren una vegada i una altra les tropes romanes despatxades a sufocar la seva insurrecció. Finalment, el 1074, Niceforitzes, ministre en cap de l'emperador Miquel VII Ducas, decidí enviar-hi el cèsar Joan Ducas, oncle del basileu. En un primer moment, Joan intentà espolsar-se les responsabilitats i descarregar-les sobre el seu fill gran, Andrònic, però la insistència de Miquel no li deixà més remei que acceptar el comandament.
Notes
Referències
Bibliografia
Pont De Zompe Categoria:Derrotes romanes Pont De Zompe Categoria:Guerres romano-normandes Categoria:Província d'Eskişehir Pont De Zompe