Edward Lee Thorndike (1874-1949) va ésser un psicòleg i pedagog estatunidenc, deixeble de William James a Harvard. Al seu país ha estat un dels precursors de la psicologia educativa i de l'estadística psicològica. Va contribuir a la psicometria amb el desenvolupament d'una prova d'intel·ligència i d'una escala d'escriptura. Va demostrar, en col·laboració amb Robert Woodworth, que les disciplines formatives no aguditzen la capacitat d'aprenentatge dels alumnes.
Biografia Thorndike nasqué a Williamsburg (Massachusetts), fill del ministre metodista de Lowell (Massachusetts). Efectuà els seus estudis a la Roxbury Latin School (1891), de Boston i després a la Universitat Wesleyana (Connecticut) (1895). Després cursà un màster a la Universitat Harvard (1897). Els seus dos germans també van destacar en els estudis, el gran, Ashley fou professor d'anglès i una autoritat en Shakespeare, i el menut, Lynn, s'especialitzà en història medieval i realitzà assaigs sobre el paper de la ciència i la màgia en aquella època.
Estant a Harvard, s'interessà en com aprenen els animals (etologia), treballà amb William James, considerat el pare de la psicologia al seu país, interès que derivaria cap a l'estudi de com aprenen els éssers humans. El 1898 acabà la seva tesi doctoral a la Universitat de Colúmbia, sota la supervisió de James McKeen Cattell, un dels fundadors de la psicometria. La tesi de Thorndike és considerada un document essencial en la psicologia comparativa moderna.
El 1899, després d'un any treballant a la universitat per a dones Case Western Reserve, a Cleveland (Ohio), fou contractat a l'Escola de Mestres de la Universitat de Colúmbia com a professor de psicologia, on romandria durant la resta de la seva carrera. El 1937 Thorndike fou nomenat president de la Societat Psicomètrica, seguint les passes del fundador, Louis Leon Thurstone.
El 29 d'agost del 1900, es casà amb Elizabeth Moulton, amb qui tingué quatre fills.
A començaments de la seva vida professional, adquirí unes terres a la vora del riu Hudson i animà a altres investigadors a establir-se a prop d'ell.
Experiments conductistes i velocitat d'aprenentatge Thorndike no tan sols fou pioner en el conductisme i en l'estudi de l'aprenentatge, sinó en emprar animals per fer experiments clínics. La seva dissertació doctoral "Intel·ligència animal: estudi experimental dels processos d'associacions en animals", fou el primer efectuat en psicologia amb subjectes no humans. Thorndike estava interessat en saber si els animals poden aprendre tasques emprant la imitació i l'observació. Per investigar-ho, creà un joc de caixes, que tenien aproximadament 20 polsades de llarg, 15 d'ample i 12 d'alçada. Cada caixa tenia una porta que es podia obrir cap enfora amb un senzill mecanisme: un pes, lligat a una corda i l'altre cap de la corda lligat al tirador de la porta. La corda del tirador també estava unida a un botó o polsador situat a l'interior de la caixa. Quan l'animal premia el polsador, el pes lligat a la corda es movia i feia que la porta s'obrís. Les caixes estaven col·locades de manera que es podia mesurar el temps que tardava l'animal en donar la resposta: prémer el botó per fer que s'obrís la porta i sortir. Sovint l'al·licient per fer la tasca era que l'animal tenia el menjar fora de la caixa.
Al començament, emprà gats per fer l'experiment. Els gats es mostraven inquiets fins que, casualment, tocaven el botó situat a la part de baix i aconseguien fugir. Repetint l'experiència, finalment van aprendre que saltar damunt el botó era la manera de sortir. Per veure si podien aprendre això mitjançant l'observació, col·locà gats nous en caixes situades al davant de gats experimentats, de manera que els uns podien observar com resolien el problema els altres. Llavors comparà el temps emprat pels gats que havien sortit aprenent dels altres i el temps emprat pels que havien descobert per si mateixos la manera de sortir, i observà que no hi havia diferència. Thorndike obtingué els mateixos resultats amb altres animals. Això el feu desistir en formular una explicació sobre l'aprenentatge per assaig i error. La gràfica del temps de resposta enregistrat per cada animal, al llarg de les diverses experiències amb les caixes, mostrava una corba ascendent, ja que cada vegada eren més ràpids en donar la resposta. Les diverses corbes d'aprenentatge suggerien que els animals d'espècies diferents aprenien de la mateixa manera tot i que a velocitats diferents. Thorndike deia que, en part s'havia vist motivat a fer això perquè els llibres del seu temps elogiaven la facultat d'aprenentatge dels animals, sense haver-la posat a prova, donant per suposat una extraordinària intel·ligència innata i sense citar cap autor que la demostrés.
Thorndike volia saber si els gats tancats a les seves caixes sortien emprant el seu instint. Arribà a la conclusió que si els animals aprenien per imitació, llavors el temps de resposta baixava de cop durant un període, cosa que en la corba d'aprenentatge figurava com una caiguda abrupta, mentre que els animals que empraven un mètode d'assaig i error com a manera habitual de resolució mostraven corbes graduals.
Teoria de l'aprenentatge Thorndike posà la seva experiència al servei de l'exèrcit del seu país durant la primera guerra mundial. Creà les versions Alfa i Beta del que actualment s'anomena prova ASVAB, que és un conjunt de test de personalitat per aplicar als reclutes. Després de passar diverses proves del grup Alfa, Thorndike s'adonà que alguns soldats no sabien llegir prou bé en anglès i que això desfigurava el resultat, per la qual cosa creà el Beta, consistent en imatges i diagrames. Aquestes contribucions van ser molt importants en el desenvolupament posterior de la psicologia de l'aprenentatge efectuat per altres col·legues.
Thorndike creia que "la instrucció hauria de perseguir objectius específics, socialment útils". Pensava que la capacitat d'aprenentatge no declinava fins als 35 anys, i que només llavors minvava a la velocitat d'1 per cent a l'any, idea que anava en contra del pensament de la seva època reflectit en la dita popular "no pots ensenyar trucs nous a gossos vells". Thorndike comprovà que és la velocitat d'aprenentatge el que declina amb l'edat i no la capacitat.
Thorndike identificà tres grans àrees del desenvolupament intel·lectual. La primera, la intel·ligència abstracta, és l'habilitat de processar i entendre els diversos conceptes. La segona, la intel·ligència mecànica, és l'habilitat per manipular objectes físics. La tercera, la intel·ligència social, la habilitat per reeixir en les interaccions humanes.
Una altra aportació a la psicologia de l'aprenentatge que el feu famós, va ser la seva llei de l'efecte, però en total formulà dotze lleis de l'aprenentatge: L'aprenentatge és incremental. L'aprenentatge es produeix automàticament. Tots els animals aprenen de la mateixa manera. La llei de l'efecte, que afirma que la conducta que va seguida de bones conseqüències és més probable que es repeteixi en el futur i la que va seguida de fets desagradables tendirà a disminuir. La llei de l'exercici, que se subdivideix en dos Llei de l'ús. Com més sovint es fa servir una associació, més forta es fa. Llei del desús. Com més llarg és el temps que es fa servir per una associació, menys força té. llei de la darrera resposta, la solució més recent a un problema és la més probable que perduri. Llei de la resposta múltiple o del problema resolt per assaig i error. Un animal provarà diferents maneres de resoldre un problema si la primera que prova no el condueix a un estat específicament buscat. Llei de l'actitud, els animals tenen predisposició a actuar d'una manera determinada. Llei de la prepotència dels elements. Un subjecte pot filtrar els aspectes irrellevants d'un problema i centrar-se en buscar resposta als elements importants. Llei de la resposta per analogia. Les solucions emprades en una situació semblant o relacionada, es podran fer servir en un context nou. llei de la transferència o teoria dels elements idèntics. Aquesta teoria estableix que l'extensió d'una informació apresa en una situació determinada a una altra situació dependrà de la similitud entre les dues situacions. Com més similars, major serà la quantitat d'informació que es transferirà, i si les situacions no tenen res en comú, la informació apresa no tindrà valor per ser aplicada en la situació nova. Llei del canvi associatiu, que afirma que és possible modificar qualsevol resposta donada a un estímul si canvia la presentació de l'estímul que la causa. La resposta que es dona a una situació A, si es presenta assocada a un estímul B (situació AB), i finalment també davant l'estímul B a soles, la resposta canviarà d'una condició a l'altra per associació. Llei de la predisposició. Thorndike reconeix que les respostes poden diferir en la predisposició, per exemple hi ha una major predisposició a menjar que a vomitar; també va observar que el cansament resta predisposició envers el joc i que augmenta la predisposició a dormir. A l'estat baix o negatiu respecte a la predisposició l'anomenà indisposició. La conducta i l'aprenentatge estan influïts per la predisposició o la indisposició i per la força amb què apareixen. La qualitat de les respostes i associacions d'aprenentatge depenen de la predisposició a actuar. Llei de la identificació. Segons Thorndike, la identificació o situació contextual és una resposta primerenca del sistema nerviós. Quan el cervell reconeix una resposta, les connexions apreses es poden aplicar a una altra situació, i aquestes connexions dependran de la manera com es va enregistrar originalment en la ment. Per tant, una gran quantitat d'aprenentatge és el resultat de canvis en la identificació de situacions. Thorndike creia també que l'anàlisi podia canviar el registre de situacions segons grups de característiques, com ara el nombre de costats d'una figura, i que això ajuda la ment a copsar i memoritzar la situació i augmentar-ne la identificació. Llei de la disponibilitat, que fa referència a la facilitat d'obtenir una resposta específica, per exemple, és mes fàcil per a una persona aprendre a tocar-se la boca o el nas que a dibuixar una línia de 5 cms amb els ulls tancats.
El 1929, Thorndike revisà la seva teoria sobre l'aprenentatge i s'adonà que estava equivocat. Després de moltes investigacions es veié forçat a reformular-la ja que comprovà que la pràctica per si mateixa no reforça una associació i que el temps, per si sol no afebleix una associació. També rebutjà la llei de l'efecte, en trobar que un estat de satisfacció reforça una associació, però que el càstig no sempre resulta efectiu per modificar conductes. Posa una gran èmfasi en les conseqüències de la conducta com a fonament d'allò que s'aprèn o no s'aprèn. La seva obra representa la transició entre l'escola funcionalista vers la conductista. Fou una gran influència en B.F. Skinner i Clark Hull. Skinner, com Thorndike, experimetà amb animals per observar què eren capaços d'aprendre. les teories de Thorndike i Ivan Pàvlov foren sintetitzades per Clark Hull. La seva obra sobre motivació i actitud estan formades directament en els estudis sobre la natura humana i l'ordre social. La recerca de Thorndike menà cap a la psicologia comparativa durant cinquanta anys i influí en nombrosos psicòlegs.
Eugenèsia Thorndike fou un defensor de l'eugenèsia. Argumentava que "la criança selectiva podia alterar la capacitat d'aprenentatge dels homes, millorar la salut, el desig per la justícia i la felicitat. Ni hi ha manera més segura i econòmica de millorar l'entorn d'un home que millorant la seva natura."
Idees sobre les dones