Wilhelm Wundt (Neckarau, Mannheim, 16 d'agost del 1832 – Großbothen, Leipzig, 31 d'agost del 1920) va ser un fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany conegut per haver desenvolupat el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig el 1879, a través d'aquest pretenia estudiar l'experiència immediata i observable. William James ja tenia un laboratori el 1875, però era només de demostració. Els continguts de la consciència i els processos sensorials els realitzava amb el mètode d'introspecció, que era la percepció interna dels elements de la consciència pròpia. Les variables psíquiques eren quantificades i controlades.
El seu pensament és una reacció contra el positivisme i el naturalisme, que proposa, com a contrapartida, un desenvolupament de la filosofia científica a partir de dades experimentals.
Defensà el paral·lelisme psicofísic i estengué el mètode experimental matemàtic a tot el camp de la psicologia.
La influència de Wundt ha estat decisiva en el terreny de la psicologia i és per això que se'l considera el pare de la psicologia de la personalitat científica.
Les innovacions metodològiques de Wundt en psicologia es caracteritzen principalment per la introducció del mètode experimental, així com per la utilització d'estadístiques, que posteriorment es va convertir en un procés fonamental per a la psicologia científica. La projecció del seu treball en tot el món ha contribuït a establir la psicologia com a ciència empírica.
El seu treball s'ha estès a altres camps de la psicologia, com la psicologia social o cultural, així com a altres camps disciplinaris com la filosofia, l'art, la lingüística o la mitologia.
Viatge intel·lectual A Heidelberg Wundt va estudiar medicina a la Universitat de Heidelberg i a la de Tübingen, abans de traslladar-se a Berlín el 1855 per treballar amb Johannes Müller.Jean-François Richard, «Wundt Wilhelm (1832-1920)», Encyclopædia Universalis. Va ser en aquesta ocasió que va conèixer Emil du Bois-Reymond. Tot i que hi estudia medicina, física i química, és en la fisiologia on centra la major part del seu interès. Amb Johannes Müller, veu la possibilitat d'establir l'autonomia de la psicologia experimental sobre el model de la fisiologia experimental. El 1857 esdevingué ajudant de fisiologia de Hermann von Helmholtz a Heidelberg; després fou nomenat titular de la càtedra d'antropologia i psicologia mèdica de la Facultat de Medicina d'aquesta mateixa ciutat. Imparteix, juntament amb Helmholtz, cursos sobre l'«Aproximació científica a la psicologia» («Psicologia vom naturwissenschaftlichen Standpunkt»). També va publicar cinc tractats sobre teoria de la percepció, que van aparèixer el 1862 amb el títol de Beiträge zur Theorie der Sinneswahrnehmung (Aportacions a la teoria de la percepció sensorial), que preparen la seva teoria del paral·lelisme psicofísic. Va ser durant aquest període que el seu interès per la filosofia es va desenvolupar al mateix temps que el seu treball en el camp d'una psicologia encara molt propera a la fisiologia. La percepció sensorial que tracta en el seu treball de recerca constitueix, des de Helmholtz fins als nostres dies, un tema fronterer entre la fisiologia i la psicologia.
A la dècada de 1860, Wundt va establir un primer programa de psicologia experimental que s'especificaria en Elements of Physiological Psychology,W. Wundt, Grundzüge der physiologischen Psychologie («Principis de psicologia fisiològica»), Leipzig, 1874. la primera edició del qual va aparèixer el 1873. Al mateix temps, va publicar el seu tractat de física cel·lular titulat Über die Physik der Zelle in ihrer Beziehung zu den allgemeinen Prinzipien der Naturforschung (Sobre la física de la cèl·lula en la seva relació amb els principis generals de les ciències naturals). Trenca amb el corrent ingènuament materialista en considerar que la interpretació que cal donar a la noció de matèria no és clara. Aleshores adopta una posició intermèdia entre el materialisme reduccionista i el dualisme: la diferència entre esperit i matèria es reconeix epistemològicament però no ontològicament.
A Leipzig Entre 1874 i 1875, Wundt va ser professor de filosofia inductiva a Zúric, després el 1875 va ser nomenat catedràtic de filosofia de la Universitat de Leipzig, on va ensenyar fins a la seva jubilació, el 1917. Va fundar l'Institut de Psicologia Experimental el 1879, que incloïa el primer laboratori de psicologia experimental d'Europa. Molts estudiants hi van seguir la seva docència i en van marxar per fundar organitzacions de recerca i docència dedicades a la psicologia experimental, en particular estudiants nord-americans entre 1880 i 1890 i un francès, Benjamin Bourdon, que posteriorment va iniciar la seva pròpia investigació en laboratori sobre la percepció visual de l'espai. Benjamin Bourdon va fundar el 1896, a Rennes, el primer laboratori universitari de psicologia i lingüística experimental sobre el model del laboratori de Wundt.
Juntament amb el seu enfocament experimental i fisiològic de la psicologia, Wundt adopta un enfocament filosòfic dels problemes psicològics, que marca el seu treball i dirigeix la seva recerca. El 1881, va fer-ne una revisió, Philosophische Studien, amb treballs científics i filosòfics. La major part de la seva recerca estrictament científica es refereix a les sensacions, les percepcions, en particular les visuals, auditives, tàctils, gustatives, així com a la percepció del temps. També estudia l'atenció, l'afectivitat, i desenvolupa el mètode de les ciències de la reacció. Paral·lelament a aquestes obres, va escriure obres de caràcter obertament filosòfic, com la seva Logik (1883),W. Wundt, Logik. Eine Untersuchung der Principien der Erkenntniss und der Methoden, Stuttgart, Enke, 1880 à 1883, 3 Volumes. Ethik (1886),W. Wundt, Ethik. Eine Untersuchung der Thatsachen und Gesetze des sittlichen Lebens, Stuttgart, Enke, 1886. i System der Philosophie (1889).W. Wundt, System der Philosophie, Leipzig, Engelmann, 1889. Una de les seves principals fonts filosòfiques es troba a Leibniz, en la doctrina de l'apercepció, que va inspirar la seva tesi fonamental, la «síntesi creativa» de l'esperit.
Wundt va mantenir constants intercanvis amb intel·lectuals de Leipzig, com l'historiador Karl Lamprecht. També va estar en contacte amb els principals representants del "monisme alemany", en particular Ernst Haeckel i Wilhelm Ostwald. Entre les persones que el van assistir a Leipzig o van col·laborar amb ell, trobem especialment Vladímir Békhterev, Franz Boas, Émile Durkheim, Bronisław Malinowski, G. H. Mead o Edward Sapir.
Va ser nomenat ciutadà honorari de la ciutat de Leipzig el 1902 i de la ciutat de Mannheim el 1907. El 1914, va ser un dels intel·lectuals i estudiosos que van signar el Manifest dels 93, un text que donava suport a les posicions d'Alemanya en el context de la Primera Guerra Mundial.
Psicologia experimental Psicologia i fisiologia miniatura|Wilhelm Wundt (assegut), amb els seus col·legues al seu laboratori cap al 1880 Wundt concep i desenvolupa una nova ciència, la psicologia fisiològica, que també anomena psicologia experimental, per tal de fer possible l'estudi fisiològic dels òrgans dels sentits, ja que és impossible tractar el mecanisme de la percepció sensible (o conscient) sense entrar en el camp de la psicologia. En Physiological Optics Helmholtz ja s'havia enfrontat als problemes de la psicologia, però amb Wundt, la psicologia s'allunya de la fisiologia, tot manllevant els seus mètodes. També pren la seva independència de l'ontologia materialista, que fins aleshores donava suport a la recerca d'una explicació purament fisiològica dels processos psíquics.
La psicologia experimental no es converteix per a Wundt en una província de la fisiologia. Reconeix que les funcions mentals tenen el seu concomitant en l'activitat del sistema nerviós, però també considera que els actes psicològics tenen un interès en si mateixos des del punt de vista científic. De fet, no és perquè els fenòmens psicològics esdevenen accessibles per a l'experimentació i la mesura que es transformen en problemes fisiològics. Per tant, es manté una clara demarcació entre les dues disciplines.
Psicologia i introspecció Segons Wundt, l'especificitat de la psicologia amb relació a altres ciències com la fisiologia es deu al fet que els seus objectes són les experiències immediates de l'individu, accessibles només per introspecció, mètode que consisteix a demanar al mateix individu un informe sobre què pensa, sent, percep, és a dir, sobre els seus estats subjectius. Wundt fins i tot va escriure el 1858 que «tota psicologia comença amb la introspecció», que indueix, per als seus oponents, una negació del mètode objectiu propi de la ciència. Tanmateix, Wundt també desconfia de l'observació interna i compara aquells que creuen que descobreixen veritats psicològiques mirant dins d'ells mateixos al baró de Münchhausen, que intenta treure's de l'aigua estirant-se els cabells.C. Lecadet, M. Mehanna, Histoire de la psychologie, Paris, Belin, 2006, cap. IV, 3 : « Wilhelm Maximilian Wundt (1832-1920)», Incorpora la introspecció a l'estudi científic, però reconeix el seu benefici només quan pot ser sotmès a un control sever. Adopta així una posició intermèdia entre un positivisme que exclou definitivament la introspecció del camp de la investigació científica i una forma d'idealisme que hi veu un accés directe i impecable a la realitat.
Autonomia de la ment Wundt rebutja un enfocament massa ingènuament materialista i reduccionista de la relació entre la psicologia experimental i la fisiologia i s'esforça, en canvi, per reintroduir-hi certs pressupòsits antireduccionistes com el de l'autonomia de la psique: si la ment es regeix efectivament per lleis, aquestes són molt diferents de les que regeixen la naturalesa material, i més aviat prenen la forma de processos associatius o aperceptius. El seu principi de paral·lelisme psicofísic s'ha de contrastar en aquest sentit amb els plantejaments reduccionistes de la vida mental, corrent que pretén reduir la psique a un conjunt de processos materials nerviosos i cerebrals.
Mètodes en psicologia Mètode psicofísic El mètode psicofísic inclou tots els mètodes d'experimentació que es poden aplicar als fenòmens de la consciència, i que condueixen a l'avaluació quantitativa de la intensitat d'una reacció psíquica. Es basa en la idea de la llei psicofísica, la mateixa definida per Wundt com una llei d'associació entre representacions o sensacions. Completa la classificació de les lleis associatives de Herbart i redueix totes les combinacions associatives de sensacions i representacions a quatre tipus: síntesi associativa; assimilació o associació simultània; complicació; associació successiva de representacions.
Aquestes lleis expliquen tots els fenòmens intel·lectuals passius. Són l'expressió de lleis fisiològiques i han estat determinats pel mètode experimental. El pensament actiu pot intervenir per crear nous tipus d'associacions.
Especificitat de funcions actives Encara que va proposar la possibilitat de mesurar en psicologia i la seva necessitat per a la constitució d'una psicologia científica, Wundt no considera que els mètodes de la psicologia experimental siguin els únics mètodes vàlids per a la psicologia.
Mentre que la psicologia cobreix tots els fenòmens conscients, els fenòmens de la consciència no es presten tots als mètodes d'anàlisi i mesura de les reaccions psíquiques en què es basa la psicologia experimental. De fet, l'eficàcia d'aquests processos rau en l'existència de lleis d'associació que regeixen el funcionament de la ment. Tanmateix, si és associacionista pel que fa a les funcions passives del pensament, Wundt també reconeix l'existència d'una activitat intel·lectual les lleis de la qual són diferents de les lleis d'associació. D'altra banda, reconeix també l'existència d'una activitat lliure de funcions superiors que s'escapa de les lleis naturals.