Lorenzo da Firenze

Laurentius de Florentia, també Ser Lorenzo da Firenze, Ser Laurentius Masii, o simplement Masii, (* a la primera meitat del segle XIV; † 1372 o 1373) va ser un compositor, cantant i professor de música italià de l'Edat Mitjana.Gianluca D’Agostino: Laurentius de Florentia, in: Ludwig Finscher (Hrsg.), Die Musik in Geschichte und Gegenwart, zweite Ausgabe, Personenteil, Band 10 (Kem–Ler), Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2003, ISBN 3-7618-1120-9, Spalte 1337–1338Marc Honegger, Günther Massenkeil (Hrsg.): Das große Lexikon der Musik, Band 5, Herder, Freiburg im Breisgau 1981, ISBN 3-451-18055-3, S. 68The New Grove Dictionary of Music and Musicians, hrsg. von Stanley Sadie, 2nd Edition, Band 15, McMillan Publishers, London 2001, ISBN 0-333-60800-3

Vida i obra S'ha conservat poca informació sobre la vida del mestre Laurentius de Florentia, com també se l'anomenava; falten detalls concrets, especialment sobre la data i el lloc del seu naixement, però també sobre els seus primers anys i la seva educació. En la història musical, pertany, juntament amb Gherardello i Donato, a la part de l'Ars nova italiana que va precedir la generació de Francesco Landini. La seva tasca com a canonge des del 1348 fins a la seva mort a la dècada del 1370 a la Basílica de San Lorenzo de Florència és certa. Com que el mateix Landini havia treballat en aquesta església des del 1365 fins al 1397, el contacte entre els dos músics era molt probable. En el seu "Liber de civitatis Florentiae famosis civibus", escrit entre 1381 i 1405, el poeta Filippo Villani va anomenar Laurentius, juntament amb un altre compositor anomenat Bartolo, un "excel·lent cantant".

Importància No hi ha gaires obres de Laurentius de Florentia, i les que existeixen consisteixen en arranjaments de poemes de Franco Sacchetti, Niccolò Soldanieri i Gregorio Calonista, però principalment de Giovanni Boccaccio. El nom del compositor s'indica als còdexs amb el prefix "Ser" o "Magister", i durant la seva vida va ser anomenat "mestre". Laurentius va exercir una marcada influència en altres compositors de Florència, però especialment en Landini. Tenia una inclinació didàctica, com es fa evident en la seva obra monofònica "Diligenter advertant cantores"; aquesta es basa en les regles del solfeig i està composta per hexacords. Un punt àlgid significatiu en les obres de Laurentius són els madrigals. Particularment destacable aquí és "Povero zappator", que, amb el seu isoritme, recorda el madrigal "Sì dolce non sonò con lir'Orfeo" de Francesco Landini. Hi ha dues versions de la composició de Laurentius "Ita se n'era a star", amb les seves nombroses referències a l'antiguitat: una en la notació italiana, una mica més antiga, i una segona en la notació francesa, més recent.

Obres Obres sagrades "Sanctus" per a dues veus Obres profanes que no són madrigals "A poste messe veltri e gran mastini", Caccia per a tres veus, text: Soldanieri "Diligenter advertant cantores", L'Antefana (obra didàctica, monofònica) Obres profanes: Madrigals "Come in sul fonte fu preso Narcisso" per a dues veus, text: Boccaccio "Dà, dà, a chi avaregia pur pe sé" per a dues veus, text: Soldanieri "Di riv’ in riva mi guidav’ Amore" per a dues veus "Dolgomi a voi maestri del mie canto" per a tres veus (Ritornello: dues veus) "I’ credo ch’i’ dormiva, o a me parve« per a dues veus "Ita se n'era a star nel Paradiso" per a dues veus, en dues versions; El text pot estar basat en Dante's »Divina comedia, Purgatorio XXIX« »Nel chiaro fiume dilectoso e bello« per a dues veus »Povero zappator in chiusa valle« a dos vots »Sovra la riva d'un corrente fiume« per a dues veus, text: Sacchetti »Vidi ne l'ombra d'una bella luce« per a dues veus Obres profanes: Ballatas, totes unànimes “Donne, e’fu credenza d'una donna”, text: Soldanieri "Non perch'i' speri, donna" “Non so qual i’ mi voglia”, text: Boccaccio »Non vedi tu, Amor, che me teu servo« »Sento d'amor la fiamma e 'l gran podere", text: 'Knife, Gregorio Calonista di Firenze' “Donna servo mi sento”, text: Sacchetti, perdut “Temer perché po’ ch’esser pur convene?”, text: Sacchetti, perdut.

Referències

Fonts W. Th. Marrocco (ed.): XIV Century Italian Cacce, Cambridge / Massachusetts 1942 J. Wolf (Ed.): The Squarcialupi Codex Pal. 87 de la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, Lippstadt 1955 Nino Pirrotta (ed.): La música de la Itàlia del segle XIV, 1962 (= Corpus mensurabilis musicae núm. 8.3) G. Corsi (ed.): Poetry musicali del Trecento, Bolonya 1970, XI, 61 (només textos) W. Th. Marrocco (ed.): Italian Secular Music, Munich 1971 (= Música polifònica del segle XIV núm. 7) Kurt von Fischer / F. Alberto Gallo (ed.): Música sacra italiana, Munic 1976 (= Música polifònica del segle XIV núm. 12) Francesco Sacchetti: Il libro delle rime, ed. per F. Brambilla Ageno, Florència / Perth 1990.

Bibliografia (selecció) G. C. Galletti: Philippi Villani liber de civitatis Florentiae famosis civibus, Florència 1847 E. Li Gotti / Nino Pirrotta: Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano, Florència 1935 W. Th. Marrocco: Dispositius integradors en la música del Trecento italià, dins: L'Ars nova italiana del Trecento núm. 3, ed. de F. Alberto Gallo, Certaldo 1970, pàg. 411–429 F. Alberto Gallo: Lorenzo Masini e Francesco degli Organi in S. Lorenzo, a: Studi musicali núm. 4, 1975, pàg. 57–63 Dorothea Baumann: Die dreistimmige Italienische Lied-Satztechnik im Trecento, Baden-Baden 1979 F. Alberto Gallo: The Musical and Literary Tradition of 14th Century Poetry Set to Music, in: Musik und Text in der Polyphonie des 14. und 15. Jahrhunderts, ed. per Ursula Günther / Ludwig Finscher, Kassel 1984, pàg. 55–76 Ursula Günther: «Relacions significatives entre text i música a Ars Nova i Ars Subtilor», a: Música i text a la polifonia dels segles  i , ed. per Ursula Günther / Ludwig Finscher, Kassel 1984, pàg. 229–268 V. Neves: «La relació del text amb la tècnica imitativa a la polifonia del segle XIV», a: Música i text a la polifonia dels segles  i , ed. per Ursula Günther / Ludwig Finscher, Kassel 1984, pàg. 121–154 V. Newes: Chace, caccia, fuga: The Convergence of French and Italian Traditions, dins: Musica disciplina núm. 41, 1987, p. 28 M. P. Long: ›Ita se n'era a star nel Paradiso‹: The Metamorphoses of an Ovidian Madrigal in Trecento Italy, in: L’Ars nova italiana del Trecento No. 6, ed. de G. Cattin / P. Dalla Vecchia, Certaldo 1992, pàg. 257–267 Kurt von Fischer: Le biografie, a: Il codice Squarcialupi, ed. de F. Alberto Gallo, 2 volums, Florència / Lucca 1993, p. 134 Nino Pirrotta: On Landini and Ser Lorenzo, a: Musica disciplina núm. 48, 1994, pàg. 5–13 M. Gozzi: La cosiddetta Longanotation: nuovo prospettive sulla notazione italiana del Trecento, a: Musica disciplina núm. 49, 1995, pàg. 121–149 M. Flisi: Notazione frenchese e italiana: Lorenzo da Firenze e la notazionale experimentation, dins: Problemi e metodi della filologia musicale: tre tavole rotonde, ed. de S. Campagnolo, Lucca 2002. Alessandra Fiori: Lorenzo da Firenze. A: Mario Caravale (Hrsg.): Diccionari biogràfic dels italians (DBI). Secció 66: Lorenzetto–Macchetti. Institut de l'Enciclopèdia Italiana, Roma 2006.

Categoria:Música medieval Categoria:Compositors medievals Categoria:Compositors italians Categoria:Morts a Itàlia