Els Gegants de les Cabanyes són dues parelles de gegants, els vells i els nous, de les Cabanyes (Alt Penedès).

Gegants vells Els gegants vells de les Cabanyes són l'Arnau i la Guillema. Formen una parella majestuosa, amb uns rostres molt expressius que reforcen la sensació que cobren vida quan entren en moviment. L'Arnau és representat com un cavaller de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan. Porta una cota de malla detallada, una capa vermella ampla i una túnica fosca amb la creu blanca al pit. Sosté l'espasa amb la mà esquerra i un pergamí amb la dreta, reforçant el seu aire de protector i d'emissari. El seu posat és solemne i ferm, com si encara vetllés pels camins i pels habitants del poble.

La Guillema, la seva companya, és una donzella noble que desprèn serenor i distinció. Vesteix una túnica de tons vermellosos amb detalls geomètrics daurats, un mantell verd fosc i un vel que li emmarca el rostre. Porta un ram de flors a la mà esquerra, símbol de bondat i acollida i un mocador a la dreta.

Segons la tradició local de les Cabanyes, aquests gegants són excepcionalment alts: l'Arnau arriba prop dels 4 metres i la Guillema voreja els 3,8 metres. Una de les seves particularitats més singulars és la mecànica interna que els permet moure els ulls, un detall que sorprèn sempre el públic i que alimenta la llegenda que l'Arnau i la Guillema “vigilen” encara avui el poble que els estima. A causa del seu pes, només surten en ocasions molt especials.

Els gegants de les Cabanyes constitueixen una peça fonamental de la seva història i cultura popular. La idea de crear-los va sorgir l'any 1984 i, després de dos anys d'esforços per al seu finançament mitjançant sortejos i excursions, es van poder estrenar, amb la col·laboració de diversos veïns i veïnes del poble en tasques de perruqueria, vestuari i fusteria. El projecte el van executar Raimon Mestres i Joaquim Luna. La presentació oficial va ser el 16 de febrer de 1986, coincidint amb la festa de Sant Valentí. No obstant això, la seva història inclou una polèmica de titularitat, ja que inicialment eren propietat de l'Agrupació, però l'Ajuntament va reclamar que fossin de titularitat municipal, una decisió que va portar l'Agrupació de Balls Populars a crear una nova parella gegantera: la Victòria i en Valentí.

Gegants nous Els Gegants nous de les Cabanyes són una parella de gegants de nom Victòria i Valentí. Representen dues figures emblemàtiques de la cultura popular catalana, carregades de simbolisme a través dels elements que porten i la seva indumentària tradicional. La Victòria apareix vestida amb una faldilla llarga estampada, un davantal de to vermell fosc i un cosset negre sobre una brusa blanca. Una combinació que evoca la vestimenta femenina de treball i festa de les dones d'antany; a la mà porta un ram de flors o espigues, símbol de fertilitat, abundància i connexió amb la terra. En canvi, el Valentí presenta l'aspecte d'un cavaller o pagès de categoria, amb una americana de quadres, una camisa lligada amb un llaç vermell fosc, una faixa tradicional i una llarga capa fosca que reforça el seu rang i solemnitat. El barret de copa que porta indica distinció, mentre que el manat d'espigues de blat que sosté és un emblema directe de la prosperitat agrícola i del paper del poble en el món rural.

En Valentí fa tres metres i mig d'alçada, mentre que la Victòria en fa tres.

L'any 1989, arran de diverses desavinences entre l'Agrupació de Balls Populars i l'Ajuntament, es va decidir crear una nova parella de gegants. La polèmica va sorgir quan els primers gegants, que fins aleshores havien estat gestionats per l'Agrupació, foren reclamats per l'Ajuntament com a gegants de titularitat municipal. Aquesta decisió no va ser ben rebuda per l'entitat, que considerava que la parella formava part del seu patrimoni i del seu projecte cultural. Per evitar la pèrdua del seu paper dins del seguici festiu i mantenir viva la seva aportació a les festes, l'Agrupació de Balls Populars va optar per encarregar una nova parella gegantera. El projecte es va confiar a l'artista Manel Casserras, de Solsona, reconegut mestre escultor de figures festives, que donà vida a uns gegants renovats i plenament vinculats a l'Agrupació, marcant així un nou capítol dins de la història gegantera del poble.

Referències

Categoria:Les Cabanyes Cabanyes