Flavi Plinta va ser un polític got i general de l'Imperi Romà d'Orient. Va ostentar el títol de comes, i després va esdevenir cònsol i magister militum praesentialis.
Biografia El 418, com a comes, va reprimir una revolta a Palestina, i potser va ser a la vista d'aquest èxit que l'any següent, el 419, va ser ascendit a cònsol posterior, simultàniament amb Monaxi, i a Magister militum praesentialis.Priscus, fragment 14. Segons Sozomen, va ser una de les figures més poderoses de la cort de Teodosi II.Sozomen, Ecclesiastical History VII, 17.14
Plinta era un got. Estava relacionat amb Àspar (), probablement com el seu sogre i va ser el pare d'Armatius. El 450, Teodosi II va casar la seva filla amb Constanci, el secretari d'Àtila. Plinta era un arià de la secta dels psatirians (els seguidors de Marí de Tràcia), que, a Constantinoble el 419, es van tornar a unir als altres arrians, gràcies a la mediació de Plinta.
El 431 va intentar, sense èxit, col·locar Saturní al tron episcopal de Marcianàpolis en lloc del nestorià Doroteu. El 432 va aconsellar al bisbe d'Antioquia, Joan, que acceptés la mediació de Teodosi II i que es reconciliés amb el patriarca d'Alexandria, Ciril. Entre el 435 i el 440 va demanar a l'emperador que l'enviés com a ambaixador, juntament amb Flavi Dionís, a Rues, el rei dels huns. Després de la mort de Rues, Plinta i Epígenes van ser enviats al seu successor, Àtila, amb qui van negociar i concloure el Tractat de Màrgum.Jones, AHM and Martindale, John, The Prosopography of the Later Roman Empire, "Fl. Plinta", volume 2, Cambridge University Press, 1992, , p. 892-893.
Referències
Bibliografia Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, "Fl. Plinta", volume 2, Cambridge University Press, 1992, , p. 892–893. Given, John (2014). The Fragmentary History of Priscus. Merchantville, New Jersey: Evolution Publishing. . Blockley, Roger C. (2009). The Fragmentary Classicising Historians of the Later Roman Empire. Vol. II. Cambridge, United Kingdom: Francis Cairns. . Sozomen, Hermias (2018). The Ecclesiastical History of Sozomen. Merchantville, New Jersey: Evolution Publishing. . Sozomen (1890). "Ecclesiastical History". In Schaff, Philip; Wace, Henry (eds.). Nicene and Post-Nicene Fathers, Second Series. Vol. 2. Translated by Chester D. Hartranft. Buffalo, NY: Christian Literature Publishing Co. Retrieved 13 March 2016 – via New Advent.
Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Gots Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle V