Maria Teresa Oliwia Hochberg von Pless, també Daisy Hochberg von Pless o breument Daisy von Pless (en , en , sobrenomenada Daisy o Dany; castell de Ruthin, Denbighshire (Gal·les), 28 de juny de 1873 - Wałbrzych, 29 de juny de 1943) duquessa de Pszczyna (Fürstin von Pless) i dama del castell de Pszczyna (), a l'Alta Silèsia, comtessa von Hochberg (Reichsgräfin von Hochberg), baronessa de Książ. Va ser una de les dones més belles de l'època eduardiana i procedia d'una família noble anglesa. Filantropa, pacifista i autora de memòries, va liderar, juntament amb el seu espòs, una gran fortuna composta per nombroses propietats immobiliàries i mines de carbó a Silèsia (actual Polònia).
Considerada per les revistes de societat victoriana com una de les dones més belles d'Europa, va revolucionar la regió amb reformes socials innovadores i fins i tot va intentar evitar la Primera Guerra Mundial. La premsa sovint li va retreure el seu estil de vida extravagant i els seus compromisos polítics, i es va fer ressò dels escàndols familiars que van marcar la seva vida.
Genealogia Maria Teresa Oliwia provenia d'una família aristocràtica anglesa empobrida, els Cornwallis-West. Els seus avantpassats incloïen el baró Thomas West De La Warr, de solter West, governador de la colònia nord-americana de Virgínia entre 1610 i 1611, després del qual va rebre el nom de l'estat de Delaware. Un altre De La Warr, Roger, va treure la corona del cap al derrotat rei Felip VI de França durant la batalla de Crécy el 1346, i el 1356, després de la batalla de Poitiers, va lliurar el capturat rei Joan II el Bo de França a Eduard, príncep de Gal·les, conegut com el Príncep Negre, amb les paraules: "Aquest és el dia més bonic de la meva vida!". A partir de llavors "Jour de ma vie!" va ser a l'escut de les famílies combinades de la Warr i West. A petició del futur marit de Daisy, la seva família va proporcionar una genealogia que es remuntava al rei anglès Enric III Plantagenet.
Maria Teresa Oliwia era la filla gran del segon net del comte de De La Warr, el coronel William Cornwalllis-West (nascut el 20 de març de 1835, mort el 4 de juliol de 1917), propietari del castell de Ruthin a la província de Denbighshire i la finca de Newlands, a Hampshire, anomenat Poppets, i de Mary Adelaide de soltera FitzPatrick (nascuda el 1854 i morta el 21 de juliol de 1920), coneguda com a Patsy, una famosa bellesa de la seva època. El coronel i la seva dona, a més de la filla gran Daisy, també van tenir un fill, George Frederick, anomenat Buzzie (nascut el 14 de novembre de 1874, mort l'1 d'abril de 1951) i una filla, Constance Edwina, anomenada Shelagh o Biddy.
Infància i joventut miniatura|Daisy amb la seva mare i els seus germans Daisy va passar els seus primers anys al castell de Ruthin al nord de Gal·les, a la vall de Clwyd a Denbighshire. La seva infantesa la va passar lluny de la seva mare i del seu pare. Com era costum en aquella època, els nens eren vistos com una atracció de saló per als convidats, ocasionalment. En el dia a dia, depenien exclusivament de les mainaderes. Una d'elles, la sàdica senyora Haig, va provocar en els nens, especialment en George, una situació de neurastènia i depressió.
Quan Daisy tenia tres anys, el seu pare, per problemes econòmics, va llogar el castell familiar Ruthin i va viure sis anys a Londres, a la prestigiosa adreça 49 Eaton Place. Els germans odiaven la seva casa de Londres i estaven contents de tornar a Ruthin i després traslladar-se a la finca de Newlands, heretada el 1887 per la família West. Als jardins de Newlands, Daisy va escriure poesia i va intentar escriure una novel·la anomenada "Don Juan di Bastellano". Als quinze anys, va conèixer el primer amor de la seva vida, George Cooper, a Ruthin. Era pobre i la seva mare els va prohibir que es coneguessin, però aquest sentiment va deixar una empremta duradora a la vida de la Daisy.
Com la majoria de donzelles aristocràtiques, la futura duquessa no va rebre cap educació significativa i fins i tot escrivia en anglès amb errors. Li encantava cantar. El seu primer professor de música va ser Sir Paolo Tosti, un compositor italià i mestre de cant a la cort reial de Londres. Va somiar a convertir-se en una prima donna. Al voltant dels setze anys, va fer un viatge a Florència amb els seus pares. Allà també es va decidir que la seva veu seria revisada pel director de l'òpera florentina Luigi Vannuccini. Daisy va rebre aleshores els conceptes bàsics del cant, i Vannuccini es va oferir a ensenyar-li gratis, sempre que l'estudiant aprengués italià i francès i triés una carrera de cant. Per estalviar per a les lliçons de cant, va beure aigua de l'aixeta en lloc d'aigua embotellada, cosa que va provocar la febre tifoide. Com a conseqüència, va tornar ràpidament a Anglaterra. Més tard va tornar al cant professional a París, on el seu professor va ser el famós tenor polonès, Jan Reszke (1850–1925), que va actuar durant els anys 1888–1900 a la Royal Opera House de Londres.
Matrimoni miniatura|Hans Heinrich XV Hochberg von Pless (de Polònia) El 8 de desembre de 1891, Daisy es va casar amb el príncep de Pszczyna Hans Heinrich XV Hochberg, un dels aristòcrates més rics de l'Imperi Alemany, que en aquell moment era secretari de l'ambaixada alemanya a Londres. Daisy havia conegut el príncep uns mesos abans. El compromís, que va tenir lloc a la Casa Holandesa (Holland House) de Londres durant un ball de màscares, va ser impulsat amb gran determinació per la seva mare. Anys després, Daisy va escriure: «No em vaig adonar clarament que m'havien comprat».
El casament, que es va convertir en un gran esdeveniment, es va celebrar a l'església de Santa Margarida de Londres amb la benedicció de la reina Victòria. Entre els testimonis destacava el príncep de Gal·les Albert Eduard, futur rei d'Anglaterra Eduard VII. La jove parella va passar la lluna de mel a París, ciutat que Heinrich coneixia per haver-hi servit anteriorment, i a Egipte.
Als ulls de la família Hochberg i de l'aristocràcia alemanya, Daisy no era considerada un bon partit a causa de la situació econòmica relativament modesta de la seva família. El promès fins i tot va haver de proporcionar-li l'aixovar nupcial adequat. Abans de la Primera Guerra Mundial, la família von Pless posseïa una immensa fortuna, que els permetia portar un estil de vida luxós. Els Pless eren propietaris d'un gran nombre de mines, foneries, fàbriques de ciment, maons, molins, terres agrícoles, grans boscos, magatzems comercials, hotels en balnearis, així com dels castells de Pszczyna (Pless) a l'Alta Silèsia i de Książ (Fürstenstein) a la Baixa Silèsia, a més de vil·les a la Riviera i a Berlín, i diversos petits pavellons de caça.
Després del casament, Henry va abandonar la diplomàcia, explicant-ho pel fet que el ministre alemany d'Afers Exteriors va prohibir als joves diplomàtics casar-se. El matrimoni semblava un èxit al principi, però més tard als diaris de Daisy hi ha queixes sobre la duresa i la falta de tendresa del seu marit, les seves traïcions i el fet que la va deixar sola durant llargs períodes sense correspondència. També lamenta que no hi hagi un gran amor a la seva vida, tot i que anomena repetidament al príncep "el millor marit". També es va decebre que Hans no mostrés ambicions polítiques.
Daisy al castell de Książ miniatura|Vista general del castell de Książ Després del casament, la jove duquessa va viure al castell de Książ, la residència del seu sogre, que preferia a Pszczyna. Daisy, inicialment encantada amb el seu paper de duquessa, aviat es va sentir turmentada per la presència constant de criats. Fins i tot el camí cap al vàter era custodiat per un majordom amb lliurea. No aguantava l'esplendor dels Hochberg, però el que més trobava a faltar era la calidesa de la seva família. A les seves memòries va escriure que va sentir això especialment durant Nadal:En anys posteriors, la duquessa rebia especialitats nadalenques d'Anglaterra i, després de les recepcions oficials a Pszczyna, feia les seves pròpies al seu despatx amb la criada anglesa i el majordom anglès del seu marit. Era amistosa amb el seu entorn i, des del primer moment, es mostrava descontenta amb l'atmosfera, les condicions higièniques i l'estricta etiqueta de la cort que regnava a l'aleshores Alemanya. Va intentar portar alguns dels costums anglesos al seu palau, però no sempre va poder trencar les regles establertes aquí.Daisy, al castell de Książ, va viure fenòmens paranormals. Un matí, va ser despertada per una figura estranya que intentava encendre el foc a la xemeneia. La figura va deixar de sobte el garbell i va fer un soroll enorme abans de desaparèixer sense encendre el foc. La duquessa, que no coneixia gaire bé l'alemany, només va poder mirar. Més tard ho va comunicar al seu marit, que va preguntar a la servitud, però ningú va admetre-ho i cap persona s'ajustava a la descripció que va donar Daisy. La situació es va repetir dues vegades més, fins que la duquessa es va traslladar a una altra habitació. Uns anys més tard, es va fer una reforma a aquesta habitació i quan es van treure les fustes del terra, es va trobar un esquelet deformat a sota. Després de ser enterrat, la figura estranya va deixar d'aparèixer. miniatura|esquerra|Retrat de Daisy En ser la dama de Książ, des del primer moment de la seva estada a Alemanya, va intentar fer tot el que estava a les seves mans per fomentar l'amistat i l'entesa entre el país on va néixer i el que va viure després del seu matrimoni. Daisy va recordar als alemanys que l'emperadriu alemanya Victòria, esposa de Frederic III de Hohenzollern, era una princesa anglesa i que l'emperador era el net gran de la reina Victòria. Al tombant de 1896 i 1897, va començar a recollir diners entre les dones angleses que vivien a Alemanya per a un regal amb motiu de l'aniversari de diamants del regnat de la reina Victòria. Finalment, la reina va rebre un braçalet amb un diamant i una maragda, i, a més, un àlbum amb les signatures de les persones que van fer el regal.
Durant el seu regnat a Książ, va visitar sovint Breslau. Estava encantada amb la ciutat, els seus edificis i la seva grandària. Va dedicar molta atenció i cor al palau de caça de Promnice, prop de Pszczyna. La seva vila preferida, "Ma Fantaisie", que va dissenyar ella mateixa, va ser construïda després de 1907 prop de Książ. En un intent d'escalfar l'ambient que envoltava el castell de Książ va portar un jardiner de la seva ciutat natal de Newlands per organitzar el jardí a l'estil anglès.
L'ambició de Daisy era convertir Książ en un lloc de trobada per a caps coronats i persones influents de tot Europa. I ho va aconseguir. A la seva residència acudien principalment joves aristòcrates alemanys i anglesos, fascinats per la llibertat que regnava a Książ, i, amb el temps, també membres de cases reials d'Alemanya, Anglaterra, Portugal, Grècia, Romania i Bulgària, representants dels Habsburg, Hohenzollern i Romanov, el virrei de les Índies i fins i tot el maharajà indi de Cooch-Behar. Entre els convidats també hi havia aristòcrates polonesos com els Potocki de Łańcut, els Lanckoroński i els Głuchowski. Daisy tenia simpatia pels polonesos i els acollia amb gust. Van ser anys de gran esplendor a Książ, amb un luxe immens, grans caceres i festes sumptuoses admirades pels convidats. La parella ducal també viatjava per Europa. Visitaven regularment Anglaterra, on solien caçar al comtat de Leicester, a l'Anglaterra central. Daisy va aprendre a muntar a cavall allà i gaudia saltant tanques.
L'any 1897, la duquessa Daisy i el seu marit van viatjar a Irlanda, on van residir a la casa de caça del virrei d'Irlanda, que aleshores era George Cadogan. El 1899, la parella va visitar Newlands i de nou Irlanda, llogant una casa a Bray, prop de Dublín. També passaven sovint la tardor al sud de França, i visitaven amics a Txèquia i Àustria. Daisy va viatjar dues vegades a Egipte i també al Sudan i a les Índies.