Ferdinand Justus Christian Loder, (Riga (Estonia), 12 de març, 1753 - Moscou (Rússia), 16 d'abril, 1832),Daten nach Gregorianischem Kalender. va ser un metge, anatomista, cirurgià i metge personal alemany-bàltic de l'emperador rus Alexandre I entre 1794. L'obra principal Tabulae anatomicae, escrita l'any 1803, va ser la col·lecció sistemàtica i completa més important del seu temps.
Vida i obra Joventut i estudis Justus Christian Loder va créixer a Riga com a fill del director de l'institut i diaca Johann Loder (nascut el 4 de gener de 1687 a Burgbernheim; † el 5 de setembre de 1775 a Riga) i de la seva dona, la filla de l'advocat del tribunal, Helene Kappel, que es van casar el dia 4 de maig de 1731. També va tenir germans com l'antic teòleg Martin Gottlieb Loder (nascut l'11 de novembre de 1739 a Riga; el 15 de maig de 1806 a Wolmar), que esdevingué pastor i prebost a Wolmar. Justus Christian Loder, del 1769 al 1773 va assistir a l'escola secundària local, on, a més del seu pare, els mestres Johann Benjamin Erdmann (* 1732 Waltershausen/Gotha; † juny 1783 a Riga) i Johann Ferdinand Hollenhagen (* cap al 1711 a Bauske; † març). 11, 1782 a Riga ) va tenir una influència formativa en el jove Loder. Encara a l'escola va fer de traductor de la tercera part de les Lettres à une princesse d'Allemagne (1772) de Leonhard Euler i de la descripció de Kamtxatka de Stepan Petrovich Krascheninnikov (1773).
El setembre de 1773 va anar a la Universitat de Göttingen per estudiar medicina. A Göttingen va ser acollit a la casa d'August Ludwig von Schlözer, on va viure durant els seus estudis. Loder va assistir a les conferències mèdiques d'Ernst Gottfried Baldinger, Johan Andreas Murray, Heinrich August Wrisberg i Ernst Johann Friedrich Stromeyer (1750–1830). També va assistir a actuacions de Johann Beckmann, Johann Christian Polycarp Erxleben, Johann Friedrich Blumenbach, Johann Peter Miller, Christian Gottlob Heyne, Johann Christoph Gatterer, Johann Georg Heinrich Feder i Georg Jacob Friedrich Meister.August Gottlieb Richter: Dekanatsprogramm zur Promotion von Loder. Göttingen 1747. (gdz.sub.uni-goettingen.de) En aquella època va traduir altres escrits científics, inclòs el treball de Louis Vitet (1736–1809) sobre la medicina del bestiar (1776). El 27 d'agost de 1777 va defensar la seva tesi inaugural commodis, quae ex rei mertatoriae studio in medicinam permanare possint i posteriorment va ser doctorat en medicina el 18 de setembre del mateix any.
Anys a Jena El 19 de setembre de 1778, Loder va ser nomenat professor de medicina per a les assignatures d'anatomia, cirurgia i obstetrícia a la Universitat de Jena. Després d'haver adquirit el títol acadèmic de Mestre en Filosofia (Dr. phil.) a Jena el 1779, va fer un viatge als Països Baixos el 1780 i el 1781 a costa del duc Carl August de Sajonia-Weimar-Eisenach, a França i Anglaterra. Als Països Baixos va conèixer Petrus Camper a Groningen, Eduard Sandifort a Leiden, Andreas Bonn (1738-1817) a Amsterdam i l'advocat i naturalista Pieter Lyonet a La Haia.
A París va viure tres mesos a casa de Pierre Joseph Desault, va conèixer a Pierre Charles Alexandre Louis, Félix Vicq d'Azyr, Louis Jean Marie Daubenton i Antoine Portal (1742-1832) i va assistir a cursos d'obstetrícia amb Jean-Louis Baudelocque. A Rouen va treballar durant quatre mesos a l'hospital militar de l'Hotel-Dieu allà sota la direcció del cirurgià Jean Pierre David (1737-1784). Va passar cinc mesos a Londres amb William Hunter, on va conèixer Joseph Banks, John Schelden (1752-1808), William Cumberland Cruikshank, Matthew Baillie, Percivall Pott, John Hunter i William Farquharson (1760-1822). Després d'ampliar els seus coneixements científics d'aquesta manera, va tornar a Jena. Després del seu retorn el 1782, va construir un teatre anatòmic, la maternitat "Accouchierhaus",Stefan Wolter: „… zwinget mich nicht dahin zu gehen, wo ich aller Schamhaftigkeit vergeßen sein soll“ Aus den Anfängen der Jenaer Entbindungsanstalt. In: Christine Loytved (Hrsg.): Von der Wehemutter zur Hebamme. Die Gründung von Hebammenschulen mit Blick auf ihren politischen Stellenwert und ihren praktischen Nutzen. (= Frauengesundheit. Band 1). Osnabrück 2001, ISBN 3-935326-45-9, S. 79–96. un hospital mèdic-quirúrgic i un gabinet d'història natural a Jena. Va ser nomenat metge personal per Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach el 1781, conseller de la cort el 1782 i, basant-se en els seus serveis, conseller secret de la cort el 1799. També va participar com a físic a Jena i al mateix districte.
Com a cap del Gabinet d'Història Natural de Jena, va crear una col·lecció de més de 4.000 objectes anatòmics -per iniciativa del seu sobirà, interessat en les ciències naturals, i el seu conseller privat Johann Wolfgang von Goethe- que va portar amb ell quan va deixar Jena el 1803. Durant els seus 25 anys de treball a Jena, es van crear diversos escrits mèdics, com ara les seves Tabulae anatomicae quas ad illustrandam humani corporis fabricam (Taules anatòmiques alemanyes per a la promoció del coneixement del cos humà, amb text alemany i llatí), que van ser escrites entre 1794 i 1803 la col·lecció sistemàtica i completa d'imatges del cos humà més important de l'època. Entre 1797 i 1801 va editar el Journal for Surgery, Obstetrics and Forensic Medicine, que va aparèixer en quatre volums. A Jena, Loder també va participar en les tasques organitzatives de la Salana. Fou degà de la facultat de medicina i rector de l'alma mater els semestres d'hivern de 1781, 1788, 1797 i el semestre d'estiu de 1799.
Durant el seu temps a Jena, Loder va mantenir estrets contactes amb Christoph Wilhelm Hufeland i Goethe.Juris Salaks: Goethe und sein Anatomie-Lehrer Justus Christian von Loder. In: Gundega Grīnuma (Hrsg.): Gēte un Baltija = Goethe und die baltischen Länder. Nordik, Riga 2002, ISBN 9984-675-93-9, S. 302–303, hier S. 303. Goethe va adquirir els seus coneixements d'anatomia de Loder i va aprendre dissecció d'ell. Aquesta col·laboració també va donar lloc al re descobriment de Goethe de l'os prem axil·lar humà (1784) a l'Anatomia de Jena (Torre d'Anatomia) juntament amb el seu amic Loder. Alexander i Wilhelm von Humboldt, que van participar en el curs de preparació de Loder juntament amb Goethe el 1797,Wolfgang-Hagen Hein: Alexander von Humboldt. Leben und Werk. Boehringer, Ingelheim 1985, ISBN 3-921037-55-7, S. 49. així com Barthel von Siebold, la dissertació del qual Loder va supervisar més tard, també es van convertir en els seus estudiants. En aquesta època, Loder era considerat l'anatomista més important d'Alemanya i, a més de la recerca i la docència en el seu propi camp, també es va fer un nom com a patòleg forense, oftalmòleg, fisiòleg i obstetra.Jutta Herde: Vortragskurzfassung - „Der Anatom und Chirurg Justus Christian Loder – ein Goethefreund“. 2002
Loder va ser membre de la Lògia Francmaçó de Weimar Anna Amalia, en la qual va ser ascendit a oficial el mateix dia que Goethe el 1781 i, juntament amb Goethe i el duc Karl August, va ser ascendit a mestre el 1783.Nicholas Boyle: Goethe. Der Dichter seiner Zeit. Band I: 1749–1790. Aus dem Englischen Übersetzt von Holger Fliessbach. 3. Auflage. C. H. Beck’sche Verlagsanstalt, München 2000, S. 387. Va estar afiliat a la Lògia Zu den drei Degen el 10 de desembre de 1803 a Halle, a la qual va pertànyer fins a 1811.F. A. Eckstein: Geschichte der Freimaurer-Loge im Orient von Halle. Gebauersche Buchdruckerei, Halle 1844, S. 267.Karlheinz Gerlach: Die Freimaurer im Alten Preußen 1738-1806. Die Logen zwischen mittlerer Oder und Niederrhein. Teil 1 (= Quellen und Darstellungen zur europäischen Freimaurerei 8.1). Innsbruck 2007, S. 416 (Nr. 226).
Halle i Königsberg El 1803 es va traslladar a la Universitat de Halle com a conseller privat prussià, on, a més de les seves activitats docents com a professor de medicina, va tornar a destacar per la fundació d'un hospital i una clínica obstètrica. Després que els francesos van entrar a Halle després de la seva victòria a la batalla de Jena i Auerstedt el 1806, va rebutjar l'oferta d'incorporar-se a la funció pública i, en canvi, va seguir la família reial prusiana al seu exili a Königsberg.Vergleich auch: Heinz Müller-Dietz: J. Chr. Loders Beziehungen zu Berlin, Preußen und zu seinem König, Friedrich Wilhelm III. In: Sudhoffs Archiv. Band 71, Nr. 1, 1987, S. 12 ff. Aquí es va convertir en el metge personal reial prussià de Friedrich Wilhelm III de Prússia el 1808. Va rebre el diploma de noblesa prussiana el 27 de novembre de 1809 pels seus serveis i va ser nomenat conseller d'estat real i metge personal.
Metge personal rus imperial a Moscou Després va anar a Sant Petersburg i Moscou i va ser nomenat pel tsar Alexandre I el 1810 com el seu metge personal i conseller d'estat imperial rus. Durant l'ocupació francesa de Moscou com a part de la campanya russa de Napoleó, va atendre els ferits russos en hospitals militars construïts específicament per a aquest propòsit. Entre 1813 i 1817 va dirigir l'hospital militar de Moscou i durant aquest temps el va ampliar per incloure una ala separada per als oficials, que va ser finançada amb una donació de 25.000 rubles dels comerciants de Moscou. El 1818, el tsar Alexandre va comprar la col·lecció anatòmica de Loder per 50.000 rubles de plata i la va donar a la Universitat de Moscou. Al nou edifici d'anatomia construït sota el seu lideratge i finançat pel tsar amb 100.000 rubles, que es va inaugurar el 1819, Loder va ensenyar com a professor honorari de medicina durant els anys següents. Durant aquest temps va publicar un manual llatí d'anatomia (Elementa anatomiae humani corporis, 1823) i va editar una llista dels exemplars de la col·lecció anatòmica de Moscou (Index praeparatorum aliarumque rerum ad anatomen spectantium, 1823). Va publicar el seu darrer escrit després de l'epidèmia de còlera de Moscou de 1830. Després de la seva mort, el 16 d'abril de 1832, es va erigir un bust de marbre en el seu honor a la col·lecció anatòmica de la Universitat de Moscou.
Loder havia estat membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg des de 1794 i membre corresponent des de 1809 i membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Prussia des de 1812.Mitglieder der Vorgängerakademien. Christian von Loder. Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften, abgerufen am 30. April 2015. També va pertànyer a la "Royal Society of Sciences de Göttingen" i a altres societats doctes i clubs de Moscou, Vilna, París, Viena, Pàdua, Zuric, Erlangen, Hanau, Jena i Halle. Va rebre l'Ordre de Santa Anna, de segona classe amb diamants, la Gran Creu de l'Ordre de Sant Vladimir, de 2a classe i va ser cavaller de l'Ordre Reial de l'Àguila Vermella prusiana, de 2a classe. Va ser president del consell eclesiàstic de la comunitat protestant de Moscou a Sant Miquel, membre de la Comissió de Dret Imperial Rus, membre de la Cavalleria de Moscou i de l'Imperial Medical College.Leopold von Zedlitz-Neukirch: Neues Preussisches Adels-Lexicon, Reichenbach, Leipzig 1837, 3. Band S. 281. (books.google.cat) und Conversations-Lexicon. Neue Folge. Friedrich Arnold Brockhaus, Leipzig, 1825, 2. Bd., 1. Abt. oder Band 12, 1. Hälfte, S. 139. (books.google.cat)
La ciutat de Jena va posar el seu nom a un carrer. L'asteroide (55772) Loder va rebre el seu nom el 10 de novembre de 2003.
Família Loder es va casar dues vegades. Va concloure el seu primer matrimoni el 27 de setembre de 1778 a Göttingen amb Wilhelmine Dorothea Victoria Röderer (1756-1791), filla del professor d'obstetrícia de Göttingen Johann Georg Roederer (1726-1768) i la seva dona Elisabeth Clara Wahl (1735-1758). Es va tornar a casar el 26 de desembre de 1792 a Göttingen, amb Charlotte Luise Auguste Richter (1773-1847), filla del professor de medicina August Gottlieb Richter (1742–1812). Els fills provenen dels matrimonis. Aquests són coneguts: