La Simfonia núm. 3, De fyra levnadsåldrarna (Les quatre edats de l'home), op. 80, va ser composta per Hilding Rosenberg en una primera versió que va acabar el 25 d'octubre de 1939. Es va estrenar el 12 de novembre del mateix, interpretada per l'Orquestra de la Ràdio Sueca sota la direcció del mateix compositor.. En l'estrena es va incloure abans de cada moviment la lectura, a càrrec de Gabriel Alw, de fragments del cicle de novel·les Jean-Christophe escrita per Romain Rolland. Té una durada aproximada de 34 minuts.

L'obra, d'uns trenta-cinc minuts de durada, descriu simbòlicament quatre etapes de la vida humana, des de la infantesa fins a la vellesa.

Origen i context

Rosenberg escrigué la simfonia en un moment de plena maduresa creativa, després de la Sinfonia grave, la seva Segona Simfonia, i en una etapa en què havia anat abandonant els models romàntics tradicionals per aproximar-se a llenguatges més personals, influïts tant pel neoclassicisme com per les experiències de Arnold Schönberg i Paul Hindemith.

El projecte original tenia un caràcter més explícitament programàtic. En la primera versió, les quatre etapes de la vida eren introduïdes o comentades mitjançant recitacions extretes de la novel·la Jean-Christophe de Romain Rolland, la qual Rosenberg havia admirat profundament des de la seva publicació. La inclusió dels fragments literaris es va fer perquè havien inspirat la simfonia, un intent de crear una interacció entre la música i les paraules i perquè Rosenberg volia més reconeixement per a la seva música seriosa. El cicle de novel·les tracta sobre el creixement i desenvolupament d'un músic i compositor.

No obstant això, es van percebre com a massa intrusius en la música. Uns anys més tard, quan es va publicar la partitura, Rosenberg la va anomenar simplement Simfonia núm. 3 i ja no va incloure més el text. Segons Bo Wallner, aquesta versió amb recitació només es va interpretar dues vegades i en la revisió de 1943 ja no s'hi van excloure. Una nova i definitiva revisió de 1950 va tallar la fuga del tercer moviment scherzo. L'any 1949 tornà a revisar la simfonia i substituí el tercer moviment per un de nou.

La simfonia fou escrita en el context de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Tot i que no és una obra programàtica sobre la guerra, el seu caràcter presenta episodis foscos, tensos i violents que contrasten amb passatges de major lirisme i serenitat.

Estructura La simfonia està formada per quatre moviments:

Moderato Andante sostenuto Allegro con fuoco, molto marcato Andante semplice

La durada total és d'uns trenta-cinc minuts.

Els quatre moviments corresponen simbòlicament a diferents fases de la vida humana. El primer parteix d'un Moderato de caràcter contemplatiu, però evoluciona cap a seccions cada vegada més animades. El segon moviment, Andante sostenuto, desenvolupa una atmosfera més introspectiva i lírica i arriba a un ampli clímax expressiu.

El tercer moviment, Allegro con fuoco, molto marcato, és el més enèrgic i violent de la simfonia i fou escrit de nou en la revisió de 1949. El darrer, Andante semplice, recupera un caràcter més serè i reflexiu i condueix l'obra cap a una conclusió centrada en do.

Instrumentació L'obra està escrita per a dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, tuba, timbales, tres percussionistes, arpa i cordes.

Llenguatge musical La Tercera Simfonia ocupa un lloc de transició dins la producció de Rosenberg. El seu llenguatge és lliurement tonal i utilitza sovint centres tonals més que no pas una tonalitat funcional tradicional. El primer moviment, per exemple, gira entorn de do, mentre que el segon i el quart parteixen de la menor.

En comparació amb la severitat de la Sinfonia grave, aquesta simfonia presenta un caràcter més líric. El Svenskt Biografiskt Lexikon n'ha assenyalat fins i tot certes afinitats amb el llenguatge simfònic de Jean Sibelius, especialment en el tractament de les línies melòdiques i en l'evolució orgànica del material.

Al mateix temps, la partitura conserva l'interès de Rosenberg per la construcció contrapuntística, la transformació motívica i una orquestració austera però molt expressiva. Els contrastos entre moments contemplatius i episodis d'una gran tensió contribueixen a donar unitat al recorregut simbòlic de les quatre edats de la vida.

Estrena i versions La primera audició tingué lloc el 12 de novembre de 1939 a Estocolm amb l'Orquestra de la Ràdio Sueca dirigida per Rosenberg. Aquella versió incloïa encara les recitacions basades en Jean-Christophe de Romain Rolland.

El 1943 Rosenberg eliminà definitivament els textos recitats i convertí l'obra en una simfonia purament instrumental. La revisió de 1949, que incorporà un nou tercer moviment, establí essencialment la forma definitiva amb què l'obra ha entrat al repertori.

La partitura fou publicada per Nordiska Musikförlaget a Estocolm el 1957. Una de les primeres gravacions documentades de l'obra fou dirigida per Tor Mann amb l'Orquestra Simfònica d'Estocolm i enregistrada el 1953.

Importància La Simfonia núm. 3 és una de les obres més representatives de la maduresa de Rosenberg i forma part del grup de grans partitures simfòniques amb què es consolidà com una figura central del modernisme musical suec del segle XX. El Svenskt Biografiskt Lexikon la situa, juntament amb la Sinfonia grave i la Simfonia núm. 4, entre les obres simfòniques més importants de la seva etapa creativa dels anys trenta i quaranta.

La combinació d'una estructura tradicional en quatre moviments amb un programa simbòlic sobre el cicle vital, l'ús d'un llenguatge tonal molt lliure i una escriptura orquestral densa però lírica la converteixen en un exemple característic de la recerca d'un llenguatge modern propi per part de Rosenberg.

Referències

Bibliografia

Rosenberg 03 Categoria:Composicions musicals del 1939 Categoria:Simfonies de Hilding Rosenberg