miniatura|300x300px| Anton Ažbe, fotografia de 1904
va ser un pintor realista eslovè i professor de pintura. Ažbe, paralitzat des del naixement i orfe als vuit anys, va aprendre pintura com a aprenent de Janez Wolf i a les Acadèmies de Viena i Munic. Als 30 anys, Ažbe va fundar la seva pròpia escola de pintura a Munic que es va convertir en una atracció popular per als estudiants d'Europa de l'Est. Ažbe va formar els quatre grans impressionistes eslovens (Rihard Jakopič, Ivan Grohar, Matej Sternen, Matija Jama), tota una generació de pintors russos (Ivan Bilibin, Mstislav Dobuzhinsky, Igor Grabar, Wassily Kandinsky, Dmitry Kardovsky i Kuzma Petrov-Vodkin, per citar-ne alguns)Baranovsky and Khlebnikova provide 42 biographical entries for the Russian alumni of Ažbe school and 42 entries for their own trainees i els pintors serbis Nadežda Petrović, Beta Vukanović, Ljubomir Ivanović, Borivoje Stevanović, Kosta Miličević i Milan Milovanović.
Els mètodes d'entrenament d'Ažbe van ser adoptats per Beta i Rista Vukanović quan es van fer càrrec de l'atelier i l'escola de Kiril Kutlik i per artistes russos tant a casa (Grabar, Kardovsky) com a l'emigració (Bilibin, Dobuzhinsky).Baranovsky and Khlebnikova, p. 9.
El llegat artístic indiscutible del propi Ažbe es limita a vint-i-sis obres gràfiques, inclosos els estudis presencials, la majoria d'ells a la Galeria Nacional d'Eslovènia.Only three works are on permanent display – Baranovsky and Khlebnikova, p. 36. Les seves obres mestres planejades des de fa temps no es van materialitzar mai i, segons Peter Selz, »mai va arribar a ser un artist».Selz, p. 176 La seva enigmàtica personalitat barrejava l'alcoholisme, el tabaquisme en cadena, la solitud amarga, la vida senzilla minimalista en privat i el comportament excèntric en públic.Baranovsky and Khlebnikova, p. 8. Un espantaocells públic i una socialite bohèmia, Ažbe va protegir els seus secrets personals fins al final, un misteri fins i tot per als seus estudiants i companys professors. El públic va transformar les circumstàncies de la seva prematura mort per càncer en una llegenda urbana.
Biografia esquerra|miniatura|240x240px| Autoretrat, c. 1886 Els bessons Alois i Anton Ažbe van néixer en una família de camperols al poble carniolà de Dolenčice, prop de Škofja Loka, a l'Imperi Austríac (ara a Eslovènia). El seu pare va morir de tuberculosi familiar als quaranta anys quan els nens tenien set anys.Baranovsky and Khlebnikova, p. 11. La seva mare va patir una gran angoixa mental (hi ha proves poc fiables que després es va suïcidar) i els nois van ser acollits. En aquest moment, era evident que, mentre que l'Alois es desenvolupava amb normalitat, Anton patia greus problemes de salut congènita: es va retardar en el creixement físic, les cames estaven febles i la columna vertebral deformada. El seu tutor legal va raonar que Anton no era apte per a les tasques agrícoles; després d'acabar l'escola elemental, va enviar Anton a estudiar comerç a Klagenfurt.
Després de cinc anys de viure i treballar en una botiga de queviures, Ažbe va fugir de Klagenfurt a Ljubljana.Baranovsky and Khlebnikova, p. 11. En algun moment a finals de la dècada de 1870, va conèixer a Janez Wolf, un pintor eslovè associat al moviment natzarè que s'encarregava de nombrosos encàrrecs de murals d'església.Baranovsky and Khlebnikova, p. 12. Poc se sap de l'experiència d'Ažbe amb Wolf, a part dels fets que el 1880, Ažbe va ajudar a Wolf amb els frescos de l'església de Zagorje ob Savi i, el 1882, amb la façana de l'església franciscana de l'Anunciació de Ljubljana.
El mateix any, Wolf va ajudar Ažbe amb l'admissió a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, on Anton va estudiar durant dos anys.Baranovsky and Khlebnikova, p. 12. Estava insatisfet amb l'entrenament vienès antic i poc inspirador i amb prou feines aprovava. El 1884, es va traslladar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic, llavors una escola liberal i moderna en contraposició a la conservadora Acadèmia de Viena.Baranovsky and Khlebnikova, p. 14. Allà, va causar una gran impressió als seus professors, Gabriel Hackl i Ludwig von Löfftz, i va guanyar una beca gratuïta. Per guanyar-se la vida, Ažbe es va unir amb Ferdo Vesel, venent obres d'aula i escenes de kitsch habituals a distribuïdors majoristes. La meitat del llegat supervivent d'Ažbe es remunta als anys de l'Acadèmia de Munic; al final d'aquest període, va ser reconegut com a retratista professional i s'exposava regularment al Glaspalast.
Wolf va morir en una amarga pobresa el 1884; més tard, Ažbe va parlar amb freqüència que poc abans de la mort (representada per Ažbe amb un detall esgarrifós), Wolf li va dictar la seva última voluntat: que ell, Ažbe, havia de formar un successor de l'art de Wolf, un eslovè ètnic que superés els seus majors i colpejaria el món amb el seu geni. La formació gratuïta no hauria de durar menys de vuit anys.Baranovsky and Khlebnikova, p. 13. Amb aquest propòsit, va dir Ažbe, Wolf va confiar a Ažbe el secret del seu art. No és clar quant del mite del llop és real; el gran pintor esloven no va sorgir, i Ažbe es va queixar que tots els estudiants eslovens, a part del fidel Matej Sternen, abandonaven l'escola massa aviat, preferint la llibertat absoluta als beneficis de la formació professional.
El 1892, Vesel i Rihard Jakopič van oferir a Ažbe la feina informal d'examinar i corregir les pintures dels estudiants.Baranovsky and Khlebnikova, p. 15. Els set clients van llogar una sala d'estudi i van pagar a Ažbe per arreglar els deures. Dos mesos més tard, una afluència de nous clients va permetre a Ažbe llogar el seu propi local, iniciant així l'escola Ažbe. Després d'una breu estada a Türkenstrasse, l'escola es va traslladar a la seva base permanent al número 16, Georgenstrasse a Schwabing (l'edifici va ser destruït per un atac aeri aliat el juliol de 1944). Més tard, Ažbe va llogar un altre edifici per a les classes de l'escola i es va traslladar al seu taller privat (també a Georgenstrasse).Baranovsky and Khlebnikova, p. 37.
A l'escola no li faltaven mai els alumnes, amb un complement normal que arriba als 80.Baranovsky and Khlebnikova, p. 15. El nombre total d'antics alumnes d'Ažbe és d'uns 150.Baranovsky and Khlebnikova, p. 38. Alguns, sobretot Alexej von Jawlensky, Matej Sternen i Marianne von Werefkin, van assistir a l'escola durant gairebé una dècada. Ažbe va continuar sent l'únic instructor, excepte durant un breu període entre 1899 i 1900, quan va contractar a Igor Grabar com a ajudant.Baranovsky and Khlebnikova, p. 43. Competidors de llarga trajectòria, l'Acadèmia de Munic i l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg, van reconèixer l'escola Ažbe i la van recomanar com a curs preparatori, o de refresc.
El 1904, Ažbe, un fumador de tota la vida, va desenvolupar un càncer de gola i, a la primavera de 1905, gairebé no podia empassar menjar.Baranovsky and Khlebnikova, p. 19. Matej Sternen va assenyalar que la sensació de prop de la mort era evident per a tots els testimonis. Ažbe va acceptar una cirurgia que va passar sense complicacions immediates, però el 5 o 6 d'agost de 1905, Ažbe va morir.
El públic havia transformat un esdeveniment trist però ordinari i esperat en una llegenda urbana melodramàtica. Leonhard Frank, que va estudiar amb Ažbe el 1904,Heisserer, p. 189 va reproduir la llegenda a Links, wo das Herz ist (1952): «Ningú no va veure mai els seus quadres. Ningú sabia si havia pintat mai. Ningú coneixia el seu passat. Un fred. Nit de desembre, embriagat de conyac, es va adormir a la neu. El van trobar mort al matí. Ningú sabia d'on havia sortit».Citing Russian translation in Baranovsky and Khlebnikova, p. 19. Una història similar va ser explicada per Mikhail Shemyakin.Baranovsky and Khlebnikova, p. 19.
L'escola d'Anton Ažbe va sobreviure al seu fundador i va existir fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.Baranovsky and Khlebnikova, p. 91.
Personalitat miniatura|240x240px| L'Harem, l'última obra coneguda d'Ažbe. El seu opus magnum Odalisque s'ha perdut (la seva existència n'acredita una única fotografia feta l'any 1902).Baranovsky and Khlebnikova, p. 23. La comprensió moderna de la personalitat d'Ažbe es basa en la interpretació de les declaracions esbiaixades i contradictòries fetes pels seus antics alumnes.Baranovsky and Khlebnikova, p. 19. Ažbe mai va escriure per al públic i mai va intentar formular els seus propis mètodes d'ensenyament en paper. Les seves cartes a Alois van ser destruïdes segons la voluntat de la família; la resta del seu arxiu contenia només papers comercials. L'única prova de la pròpia escriptura d'Ažbe es limita a tres postals i una carta a Sternen.
No se sap si Ažbe va tenir alguna vegada una vida personal; ell mateix va esmentar que estava promès dues vegades, i ambdós intents de matrimoni van fracassar.Baranovsky and Khlebnikova, p. 18. Hi havia algun vincle entre ell i Kathi Kobus, propietària del pub Simpli, però tots dos es van portar el secret d'aquesta relació a la seva tomba.Baranovsky and Khlebnikova, p. 39. Segons Sternen, va ser consumit per una misteriosa divisió de personalitat que el va portar a beure excessivament i a una aparença descuidada. De la mateixa manera, Kandinsky va escriure que la vida aparentment insignificant d'Ažbe era en si mateixa un misteri.Baranovsky and Khlebnikova, p. 19.
Físicament, Ažbe no era un nan, sinó que encara era un home d'una estatura molt baixa i irregular.Baranovsky and Khlebnikova, p. 15. Niko Zupanič el va descriure amb unes cames inusualment curtes i febles, amb una columna vertebral torçada. El seu cap combinava un crani gran amb una cara desproporcionadament estreta. L'Igor Grabar va observar que el seu front ample estava cobert d'una xarxa de venes palpitants vermelles; la resta de la cara era uniformement vermella, com si tingués febre; als 33 anys Ažbe semblava tenir almenys quaranta anys.Grabar, chapter 6. Va arreglar el seu llarg bigoti castanyer a l'estil de Guillem II. Sempre anava de negre, i de la millor marca; a l'hivern, la seva vestimenta estava completa amb un alt barret de karakul oriental.Baranovsky and Khlebnikova, p. 16.
El mestre d'escola de forma estranya i cara (si no de mal gust) que caminava lentament amb un bastó i sempre fumava, es va convertir en l'objectiu dels tabloides i els dibuixants.Baranovsky and Khlebnikova, p. 16. Els nois es burlaven d'ell als carrers, cridant Atzpe! Atzpe! (pronunciant incorrectament l'eslovè Ažbe en alemany).Grabar, chapter 6. El propi alemany d'Ažbe tampoc era perfecte; ell, particularment, va abusar de la paraula nähmlich ('és a dir', 'és a dir...')Baranovsky and Khlebnikova, p. 18. i va ser anomenat professor Nähmlic.Leonhard Frank used the alias Professor Nähmlich in his autobiographic fiction Links, wo das Herz ist. Normalment parlava alemany a Munic, però utilitzava l'eslovè en una companyia eslava.Baranovsky and Khlebnikova, p. 19.
Ažbe mai va tenir una casa adequada, dormint en un sofà desordenat en un taller ple de quadres dels seus alumnes.Baranovsky and Khlebnikova, p. 18. Sempre va pintar al seu estudi i mai es va aventurar a la pintura a l'aire lliure.Baranovsky and Khlebnikova, p. 23. Ažbe va parlar sovint de les seves futures obres mestres previstes, cap de les quals va passar de l'etapa d'esbós. Va sortir de Munic només una vegada, visitant Venècia el 1897; en cas contrari, la seva vida girava entre l'escola i els pubs locals. Els seus propietaris permetien regularment que un Ažbe borratxo dormia a les seves instal·lacions. Amb l'edat es va tornar cada cop més sedentari i va substituir les seves sortides diàries per un recorregut circular en tramvia.