Les Larmes de couteau, H. 169 (en francès i tal com la va escriure; en català Les llàgrimes del ganivet; en txec: Slzy nože), és una òpera en un acte composta per Bohuslav Martinů el 1928, sobre un llibret en francès de Georges Ribemont-Dessaignes. Es va estrenar el 22 de maig de 1969 al Teatre Nacional de Brno dirigida per Václav Nosek.
Origen i context Martinů, al llarg de la seva trajectòria, va mantenir un desenvolupament artístic constant mitjançant el contacte amb noves idees i corrents musicals. Les composicions realitzades durant els anys vint a París, on es va establir el 1923, en són un clar exemple. Durant aquesta etapa, va incorporar influències de l’escola neoclàssica parisenca, destacant compositors com Ígor Stravinski i els membres del grup conegut com Les Six, elements que es poden rastrejar en gairebé tots els compassos de les seves obres posteriors. Malgrat això, Martinů va romandre sempre aliè a l’avantguarda dodecafònica.
Als anys vint, Martinů subratllava que l'experimentació era essencial per al desenvolupament creatiu del compositor, considerant-la una fase evolutiva que conduïa a una síntesi final del coneixement adquirit. Les seves obres d’aquesta època es caracteritzen per la densitat del so, instrumentació abundant, ús freqüent de dissonàncies amb ritmes complexos, una aproximació lliure a la tonalitat combinada amb melodies diatòniques i una forta influència del jazz. Un exemple típic és l’òpera Les llàgrimes del ganivet.
L'obra de Martinů reflecteix la vitalitat cultural de París durant els anomenats "feliços anys 20", un període clau en l'escena artística i d'entreteniment mundial. Resident a la rue Delambre, al cor de Montparnasse, el compositor va canalitzar una intensa energia creativa en la seva orquestració i en l'estructura harmònica de la peça. La llibertat formal i l'experimentació que caracteritzaven el moviment dadaista troben paral·lelismes en la selecció del llibret, basat en l'obra teatral Larmes de couteau (1926) de Georges Ribemont-Dessaignes, qui també era editor de la influent revista surrealista Bifur. La col·laboració amb Ribemont-Dessaignes, un artista amb formació musical, es va consolidar posteriorment amb l'òpera Els tres desitjos, on el llibretista destacava la capacitat de Martinů per aportar idees originals i flexibles, mostrant-se més receptiu a la llibertat dramàtica que la majoria dels seus col·legues. Segons Ribemont-Dessaignes, «Martinů estava ple d'idees sobre el llibret […] Personalment, crec que Martinů és un dels millors músics del nostre temps. És un artista que fa meravelles amb nous mons, obligant-los a entrar en la teva ment a través dels teus ulls».
Les llàgrimes del ganivet és una òpera francesa de caràcter dadaista que satiritza l'"estètica sentimental" i la psicologia romàntica. La trama presenta Eleonore, una jove que s'enamora d'un home penjat («Sempre he somiat amb un home penjat») i que només arriba a percebre la profunditat del seu amor davant el suïcidi d'aquest. L'obra exemplifica l'interès temporal de Martinů pel moviment Dada i incorpora elements recurrents en la seva producció operística: la fragmentació de la personalitat, la dicotomia de Bertolt Brecht entre "dit" i "fet", la manipulació del psicologisme, la combinació de text cantat i parlat, l'ús de l'acordió i la mescla de gèneres musicals segons les necessitats dramàtiques de l'escena.
Representacions L'estrena de Les llàgrimes del ganivet al festival de música contemporània de Baden-Baden de 1928 no va tenir lloc, principalment per objeccions al text, fet que va sorprendre els membres del jurat inclinats cap a l'avantguarda, com Burkhard, Haas i Hindemith. Aquest últim, malgrat tot, no tenia cap reserva envers la música i li va encarregar a Martinů una obra orquestral independent de l'òpera. Martinů va respondre amb rapidesa amb la suite Jazz-suite, de la qual es van interpretar les dues parts al festival aquell mateix any. L'òpera va ser també rebutjada pels editors de Viena, Universal-Edition, per motius similars. Finalment, Les llàgrimes del ganivet es va estrenar el 1969 a Brno, dins d'una sèrie de produccions de les òperes "franceses" de Martinů, cap de les quals s'havia vist en vida del compositor.
Després de no ser presentat a Baden-Baden, Martinů ni tan sols va aconseguir cap producció a París. Des de principis dels anys 30, va reconduir la seva activitat cap a Txecoslovàquia, i el 1934 va oferir Les Larmes de couteau a Jindřich Honzl, director de l'Osvobozené divadlo i simpatitzant de l'avantguarda francesa i txeca, però sense èxit. No obstant això, quan l'any 1945 l'amic de Martinů, editor musical i organitzador Karel Šebánek va defensar la posada en escena, Martinů ho va rebutjar amb gratitud: "Les Larmes de couteau està molt enrere avui, va ser una cosa ocasional, més aviat em perjudicarà aquí". El compositor ja no va intentar presentar-la en vida.
Per tant, l'estrena d'aquesta òpera -en la traducció txeca d'Eva Bezděková- va ser preparada només a finals dels anys 60 per l'escenari experimental de la Miniopera del Teatre Estatal de Brno, que es va presentar teatre Reduta. Celebrada el 22 d'octubre de 1969, la producció de Les Larmes de couteau es va combinar amb The Soldier's Tale de Stravinski, una obra "llegida, actuada i ballada" del 1918 i de poètica similar.
Després va ser introduït a les terres txeques en aquestes dates:
el 1982 el Teatre Nacional, a l'edifici del Teatre dels Estats en una combinació original amb La serva padrona de GB Pergolesi i Eufrid davant les portes de Tymén de Josef Berg, l'any 1988 l'Opera Studio de l'Acadèmia de les Arts Escèniques de Praga al teatre DISK en combinació amb Le mariage aux lanternes de Jacques Offenbach, el 1996, l'Acadèmia Janáček d'Arts Escèniques de Brno al Teatre Lliure de Barreres de Barka en combinació amb l'òpera Pimpinone de GP Telemann, el 1996 el Teatre Nacional de Brno, al Teatre Reduta, va combinar i els ballets Martinů La Revue de cuisine i Le raid merveilleux, el 2015 , l'Acadèmia Janáček d'Arts Escèniques de Brno al Teatre Orlí en combinació amb l'òpera Zhasnuti de Jiří Najvar.
Les produccions estrangeres inclouen:
el 2002 a l'Atelier du Rhin - Théâtre de la Manufacture de Colmar i posteriorment a l'Athénée Théâtre Louis-Jouvet de París, en combinació amb el maletí de Martinů Alexander dues vegades, el 2010 al Centre Txec de París, el 2012 interpretada per Long Beach Opera, en combinació amb l'òpera Les Mamelles de Tirésias de Francis Poulenc, el 2015 a Frankfurt del Main, escena Bockenheimer Depot, juntament amb els maletins Martinů Alexander dues vegades i Comèdia en el pont.
Personatges i primer repartiment Rol Tipus de veu Estrena (22 d'octubre de 1969) Eleonora soprano Jaroslava Janská Mare mezzosoprano (alt) Libuše Lesmanová Satan baríton René Tucek Veïns, miratges d'un somni (rols silenciosos - ballarins) Director: Václav Nosek Dirigit per: Luboš Ogoun Escenari: Vojtěch Štolf Vestuari: Alois Vobejda
Argument Un penjat al mig de l'escena: el veí Saturn. La mare i l'Elionor debaten sobre la música amb els sons d'un vals trivial: a totes dues els encanta, però l'Elionor protesta que li encanta una música diferent de la de la seva mare. Abans que pugui esclatar una discussió, l'Eleonora veu el penjat i de seguida se n'enamora apassionadament. La seva mare la renya, però no en fa cas, tot i que l'anima a parar atenció als aspectes físics de l'amor i li recorda que avui el guapo senyor Satan, pel qual totes les dones estan boges, ha de venir a confessar el seu amor a Eleonora (escena 1 - diàleg J'aime la musique, cançó de la mare Songe aux nuits d'amour). Satan ve amb un ram recollit a les tombes dels amors immortals i professa el seu amor tant per la mare com per la filla, perquè estima totes les dones. No obstant això, l'Eleonora insisteix en el seu penjat. Així que Satan regala les flors a l'Elionor i se'n va amb la mare (Escena 2: Satan canta Madame! Prenez ces fleurs i la cerimònia del casament Le mariage est une opération).
L'Eleonora està sola amb el seu nou amor durant la seva lluna de mel, però no aconsegueix convèncer-lo perquè correspongui la seva passió (escena 3 - ària Oh, miel de lune). Apareix Satan, que mostra a Eleonora els batecs del seu cor i la convenç que en calen almenys tres per estimar, però Eleonora l'acomiada nerviosament (escena 4 – Un, deux, trois…). Quan Satan reapareix en forma d'un corredor de bicicletes negre, l'Eleonora es posa a coquetejar amb ell per fer gelosia el seu amor. A la seva mare també li agrada el ciclista. Però aleshores el cap del ciclista es trenca i es veu la cara del diable; Eleonora cau horroritzada, mentre que la seva mare no es desequilibra (escena 5 - diàleg Quel est ce machiniste?).
Eleanora es queixa que no ha aconseguit despertar passió en el seu amor penjat i s'apunyala. El penjat comença a somiar amb els peus de les dones donant cops de peu al cap d'Eleonora (escena 6 - Eleonora cantant En vain j'ai voulu faire battre i l'escena de la pantomima onírica). La mare torna per trobar l'Elionora morta; acusa el penjat d'assassinat. Se li trenca la corda, el penjat cau, cobra vida i s'inclina sobre Eleonora, amb la qual cosa ella també cobra vida. L'Eleonora confessa el seu amor al penjat i tots dos descansen en una abraçada amorosa. La mare observa la seva filla amb afecte. Aquí el cap del penjat també es trenca i apareix Satan. L'Eleonora està horroritzada. Fins i tot la mare està horroritzada pel diable, però ha d'admetre que segueix sent atractiu. Divertit, Satan fa petons a totes dues i fuig. La mare renya l'infidel mentre l'Eleonora plora: "Sóc una pobre dona incompresa!" (escena final 7 amb la mare cantant Une mère est sans repos, Satan cantant Oh! Amour! Ouais!, el duet amorós Oh, mon pendu i el tercet final Ah mon Dieu / Quel horreur ).
Instrumentació Clarinet, oboè, saxo alt, fagot, dues trompetes, dos trombons, tam-tam, banjo, piano, dos violins, violoncel, i acordió darrere de l'escenari.
Referències
Bibliografia ŠAFRÁNEK, Miloš. Divadlo Bohuslava Martinů. Praha: Supraphon, 1979. 437 s. ŠÍP, Ladislav. Česká opera a její tvůrci. Praha: Supraphon, n. p., 1983. 400 s. Kapitola Bohuslav Martinů, s. 240–241.
Categoria:Òperes de Bohuslav Martinů Categoria:Òperes del 1928 Categoria:Òperes estrenades a Brno Categoria:Òperes en francès