miniatura|323x323px|Mapa dels principals guetos, camps de concentració i d'extermini a la Polònia ocupada. El gueto de Lvov va ser un dels majors guetos establerts pels nazis en Lviv, Galítsia (Polònia, avui Ucraïna) entre el 8 de novembre de 1941 i l'1 de juny de 1943. Al districte van perir 120.000 jueus, sobrevivint 823.
Història Cap al 1939, la ciutat albergava a 120.000 jueus (la població més nombrosa després de Varsòvia i Łódź) però quan va ser ocupada pels nazis, el 30 de juny de 1941, el número ascendia a més de 220.000 que havien arribat fugint des de l'oest de Polònia.Mały Rocznik Statystyczny 1939 (Polish statistical yearbook of 1939), GUS, Warsaw, 1939 Al mes de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la ciutat i el territori de Galítsia va ser annexat pels soviètics com a part del Pacte Ribbentrop-MólotovStefan Szende, The Promise Hitler Kept, London 1945, p. 124
Es va establir el Jüdisches Wohnbezirk a un barri al nord de Lviv (Lwow), on degué mudar-se la població jueva. Les condicions eren paupèrrimes i abans d'arribar van ser afusellats 5.000 ancians i malalts mentre creuaven el pont del carrer Pełtewna.Filip Friedman, Zagłada Żydów lwowskich (Extermination of the Jews of Lwów)
Va ser un dels primers guetos on es va dur a terme l'Operació Reinhard, entre març i abril de 1942, 15.000 jueus van ser enviats al camp d'extermini de Belzec. El juny de 1942, 2.000 van ser deportats a Janowska per a treball forçat, on només 120 van fer treballs forçats i la resta van ser afusellats. L'agost de 1942, 50.000 persones van ser deportades a Belzec.
L'1 de juny de 1943, els nazis van incendiar molts edificis amb la finalitat d'acabar de desocupar i liquidar el gueto. Molts jueus van aconseguir escapar, resistint en els embornals de la ciutat. El gueto va ser liquidat i els supervivents enviats als camps de concentració de Janowska i Belzec
Quan els soviètics van entrar a la ciutat el 26 de juliol de 1944, entre 200 i 900 jueus quedaven a la ciutat (823 d'acord amb el Comitè Provisional Jueu).
Un dels més famosos residents va ser Simon Wiesenthal, la seva esposa i mare, van ser deportades primer a Janowska i després a Buchenwald i Mauthausen.
Vegeu també In Darkness, pel·lícula de Agnieszka Holland de 2011, nominada per al premi Oscar basada en la novel·la de Robert Marshall "En els embornals de Lvov". http://www.bookdepository.com/Sewers-Lvov-Robert-Marshall/9780006375128 Robert Marshall, In the Sewers of Lvov: A Heroic Story of Survival from the Holocaust. Nova York: Macmillan Publishing Company. Leopold Socha
Referències
Enllaços externs US Holocaust Museum Database - Lviv Gueto Fotografies i història del gueto Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Segle XX a Polònia Categoria:Segle XX a Ucraïna Categoria:Dècada del 1940