Mieczysław Horszowski (Lviv, Imperi Austrohongarès, avui a Ucraïna, 23 de juny de 1892 - Filadèlfia, Pennsilvània, 22 de maig de 1993) va ser un pianista polonès, naturalitzat estatunidenc el 1948.
Biografia Rep les seves primeres lliçons de piano de la seva mare, una alumna de Charles Mikuli (antic alumne de Chopin). A l'edat de set anys, estudia amb Theodor Leschetizky a Viena; Lecheticky havia tingut de professor al famós pedagog i antic alumne de Beethoven, Carl Czerny. El 1901, fa el seu primer concert públic a Varsòvia on interpreta la Sonata per a piano núm. 1 de Beethoven i després comença una carrera de nen prodigi a Europa i a Amèrica del Sud. El 1905, el jove Horszowski toca per a Fauré i troba a Saint-Saëns a Niça. Té catorze anys, l'any 1906, quan fa el seu debut al Carnegie Hall a Nova York i després a Londres. Les trobades felices es multipliquen: amb el director d'orquestra Arturo Toscanini a Montevideo i sobretot amb el violoncel·lista Pau Casals a Milà on fa un recital; tots dos músics resultaran amics íntims i socis privilegiats. El 1911, Horszowski decideix de retirar-se del circuit pianístic per a bolcar-se en l'estudi de la literatura, de la filosofia i de la història de l'art a París.
Pau Casals l'incita a reprendre les actuacions i al final de la Primera Guerra Mundial, Horszowski s'instal·la a Milà. Durant la Segona Guerra Mundial, abandona Europa per a traslladar-se als Estats Units i viu a Nova York. En finalitzar la guerra, actua en recitals amb socis com Pau Casals, Alexander Schneider, Joseph Szigeti i el Quartet Budapest. Apareix sovint al Festival de Prada de Conflent i en el Festival de Marlboro. El 1957, Horszowski dona a Nova York, en una sèrie de concerts memorables, la integral de les obres per a piano sol de Beethoven i el 1960, la integral de les sonates per a piano de Mozart. També és un ardent defensor de la música del seu temps que tocant o estrenant obres de Honegger, d'Indy, Martinů, Stravinski, Szymanowski o Villa-Lobos.
Paral·lelament a la seva carrera de concertista, ensenya, a partir de 1952, en el Curtis Institute a Filadèlfia, comptant entre els seus alumnes amb Richard Goode, Anton Kuerti, Murray Perahia, Peter Serkin, Julius Eastman, Dina Koston, Steven De Groote, Kathryn Selby, Cecile Licad i Leslie Spotz.
Horszowski continua tocant fins a l'edat de noranta-nou anys, amb una carrera que haurà durat noranta anys, segurament la més llarga als anals del piano. Després d'un últim concert a Filadèlfia, el 31 d'octubre de 1991, mor a aquesta ciutat, el 22 de maig de 1993, a l'edat de cent anys.
Discografia Schubert recital (Impromptus, Moments musicals, sonata D.960), Bach (concert 1052), & Mozart (concert per a piano núm. 24), 2 CD Arbiter, 2005
Referències
Categoria:Centenaris estatunidencs Categoria:Alumnes del Conservatori de Lviv Categoria:Pianistes estatunidencs Categoria:Pianistes polonesos Categoria:Professors del Curtis Institute of Music Categoria:Morts el 1993 Categoria:Morts a Filadèlfia Categoria:Pianistes ucraïnesos Categoria:Músics de Lviv Categoria:Músics austrohongaresos Categoria:Centenaris europeus Categoria:Nascuts el 1892