El formiguer fluvial del Magdalena Rev. 10/05/2021 (Sipia palliata) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Es troba a Colòmbia i Veneçuela.
Morfologia El formiguer fluvial del Magdalena fa de 13 a 16 cm de llarg; un mascle pesava 24 g. Els mascles adults tenen el cap i el coll de color pissarra. La part superior de l'esquena és marró amb una taca blanca generalment amagada entre les escapulars. Les ales són de color marró; les cobertores són negres amb pigallat beix i blanc. La part inferior de l'esquena, el dors i la cua són de color castany. La gola és negra, els flancs i la part inferior del ventre marrons, i la resta de les parts inferiors és de color gris pissarra. Les femelles adultes són similars als mascles, però amb la gola a quadres blancs i negres i pigallat beix (no blancs) a les cobertores de les ales. Tots dos sexes tenen l'iris vermell fosc.
Distribució i hàbitat El formiguer fluvial del Magdalena té una distribució força tortuosa i possiblement disjunta. A Colòmbia es troba des dels departaments de Córdoba i Cesar, al sud de la vall del Magdalena, fins a Caldas. L'àrea de distribució continua fins als estats nord-occidentals de Estat Zulia, Táchira i Mérida. Habita principalment al sòl i sotabosc dels boscos perennifolis humits muntans i també es troba a les terres baixes més properes a la costa de Colòmbia. Prefereix barrancs i vessants amb vegetació densa i clarianes creades per la caiguda d'arbres. En altitud arriba fins als 1.100 m a Colòmbia i es troba entre 400 i 1.100 m a Veneçuela.
Ecologia Desplaçaments Es creu que el formiguer fluvial del Magdalena és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació La dieta del formiguer fluvial del Magdalena no s'ha detallat, però se suposa que són insectes i altres artròpodes com les aranyes. Els individus, les parelles i els grups familiars s'alimenten en vegetació densa, principalment a terra i també fins a aproximadament 1 m per sobre. Rarament s'uneix a estols d'espècies mixtes, però ocasionalment segueix eixams de formigues legionàries per capturar preses que fugen de les formigues.
Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit, però sembla que inclou de març a maig. Els ous s'han descrit com a blancs amb taques de canyella. No se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.
Vocalització El cant del mascle es descriu com similar al del seu antic "parent" el formiguer fluvial septentrional (S. laemosticta), que és "una sèrie comptable... de notes curtes que comença amb tres notes juntes i canvia bruscament a cinc notes juntes avall de ritme uniforme, per exemple, tsii tsii tsii, tiiiu-tiiiu-tiiiu-tiiiu". El del formiguer fluvial del Magdalena difereix amb una primera secció més lenta amb notes juntes que pugen i baixen de to i l'addició d'una tercera secció amb notes agudes. Les femelles canten "un sol segment de quatre notes". Els reclams coneguts de l'espècie són "una sola nota aplanada i arrodonida amb dos sobretons poc definits, i una nota junta i aguda ben definida sense cap sobreto".
Estat de conservació La UICN ha qualificat el formiguer fluvial del Magdalena com a gairebé amenaçat. Té una distribució irregular i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. "Aquesta espècie ocupa una regió que està subjecta a un important canvi d'ús del sòl. La vall mitjana i baixa del Magdalena ha estat àmpliament desforestada des del segle XIX per a l'agricultura i les plantacions de cafè, i la tala dels contraforts ha estat gairebé total des de la dècada de 1950. L'espècie està cada cop més exposada a la invasió i les pertorbacions humanes, que es preveu que continuïn". "Gran part de la zona anteriorment ocupada al nord-oest de Veneçuela ara està molt desforestada, amb pocs registres recents allà".
Taxonomia i sistemàtica El formiguer fluvial del Magdalena va ser descrit el 1917 per l'ornitòleg estatunidenc W. E. Clyde Todd com una subespècie del formiguer fluvial septentrional (S. laemosticta) i li va donar el nom trinomial Myrmeciza laemosticta palliata. Basant-se en els resultats d'un estudi de les característiques vocals i l'ADN mitocondrial publicat el 2010, el formiguer fluvial del Magdalena va ser ascendit a l'estatus d'espècie. Un estudi filogenètic molecular posterior publicat el 2013 va trobar que el gènere Myrmeciza, tal com es definia aleshores, era polifilètic. En la reorganització resultant per crear gèneres monofilètics, el formiguer fluvial del Magdalena i diverses altres espècies van ser traslladades al gènere ressuscitat Sipia que havia estat introduït per l'ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr el 1924.
A mitjan segle XX es van proposar dues subespècies, a més de la nominal S. p. bolivari (Meyer de Schauensee, 1950) del centre de Colòmbia i S. p. venezuelae (Aveledo i Ginés, 1949) de Veneçuela es consideren només sinònims de la nominal i, per tant, no van ser acceptades.
El formiguer fluvial del Magdalena és monotípic.
El nom genèric Sipia es refereix a la localitat tipus de la descripció original del gènere: Sipí, Chocó, Colòmbia; i el nom de l'espècie palliata, en llatí significa “amb mantell”, derivat del llatí «pallium» que significa “mantell”.
Referències
fluvial del Magdalena Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud