El formiguer fluvial septentrional Rev. 10/05/2021 o formiguera d'ales brunes (Sipia laemosticta) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Es troba a Colòmbia, Costa Rica i Panamà.
Descripció El formiguer fluvial septentrional fa de 12,5 a 15,0 cm de llarg i pesa uns 25 g. Els mascles adults tenen el cap, el coll i el mantell superior de color gris fosc a negre pissarra. La resta de les parts superiors són de color marró vermellós fosc, castany o oliva amb una taca blanca normalment amagada entre les escapulars. Les plomes de vol i la cua són de color marró fosc amb les vores de color marró vermellós fosc. Les cobertores de les ales majors són de color marró vermellós fosc amb les puntes canyella o vermelloses; les cobertores mitjanes i menors són negres amb puntes blanques. La gola i la barbeta són negres, els costats, els flancs i les cobertores subcaudals són de color marró vermellós, i la resta de les parts inferiors són de color gris fosc o pissarra. Les femelles adultes són similars als mascles amb zones grises que són una mica menys fosques que les del mascle. La taca interescapular és molt més petita que la del mascle. Les cobertores de les ales mitjanes tenen un to de canyella. La gola és negra amb moltes taques o barres blanques. Tots dos sexes tenen l'iris vermell i les potes i els peus grisos. Segons una descripció de cada sexe, els mascles aparentment tenen el bec negre i les femelles el maxil·lar negre i la mandíbula grisa. Els mascles joves tenen el cap marronós, taques beix a la gola i no tenen les parts inferiors negres.
Distribució i hàbitat El formiguer fluvial septentrional té una distribució disjunta. Es troba a Costa Rica al vessant caribeny des de la Cordillera de Guanacaste cap al sud a altituds d'entre 300 i 900 m. A Panamà es troba tant al vessant caribeny com al del Pacífic, a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas i des de Kuna Yala cap al sud fins a Colòmbia. A Panamà es troba des de prop del nivell del mar fins als 1.000 m. L'espècie habita principalment al sòl i sotabosc del bosc perennifoli humit muntans i també es troba a les terres baixes. Viu a favor de barrancs i vessants al llarg de rierols amb vegetació densa i clarianes resultat de la caiguda d'arbres.
S'ha documentat almenys un albirament a l'extrem nord-oest de Colòmbia.
Ecologia Desplaçaments miniatura|Formiguer fluvial septentrional, Arenal, Costa Rica, fotografiat el 13 de març de 2024. El formiguer fluvial septentrional és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'insectes i altres artròpodes com aranyes. Els individus, les parelles i els grups familiars s'alimenten en vegetació densa principalment a terra i també fins a aproximadament 1 m per sobre. Captura les preses de la vegetació mentre està posat, picant entre la fullaraca o amb un salt o vol curt cap a la vegetació que sobresurt. Rarament remena la fullaraca per buscar preses; més aviat, observa l'entorn, colpejant la cua amb força i aixecant-la lentament de nou, i després colpeja directament alguna cosa que li ha atret l'atenció. Les preses petites són devorades immediatament; els animals més grossos són colpejats vigorosament a les branques per fer-los més fàcils d'empassar. Rarament s'uneix a estols d'alimentació d'espècies mixtes, però ocasionalment segueix eixams de formigues legionàries per capturar preses que fugen de les formigues.
Reproducció La temporada de reproducció del formiguer fluvial septentrional no s'ha definit, però a Costa Rica inclou almenys abril i maig. Els únics nius coneguts es van trobar a Costa Rica. Eren tasses teixides amb diversos tipus de fibres vegetals una mica gruixudes, de vegades amb molsa a l'exterior, i folrades amb fibres més fines. Es trobaven a menys d'1 m del terra en petits arbustos o plançons prop de cursos d'aigua. Dos dels nius contenien dos ous cadascun; en un eren blancs amb marques de canyella i en l'altre eren rosats amb marques de canyella i lavanda.
Vocalització El cant del mascle és "una sèrie comptable (per exemple, vuit notes, durant 1,8 segons) de notes curtes que comença amb tres notes juntes pujant i canvia bruscament a cinc notes juntes avall de ritme uniforme, per exemple, tsii tsii tsii, tiiu-tiiu-tiiu-tiiu". El cant de la femella "té les tres notes inicials més llargues i aspres que les del mascle, seguides de dues a quatre notes terminals brusques, juntes descendents, que baixen de to i intensitat"; sovint canta just després que el mascle canti. Els reclams de l'espècie "inclouen notes curtes (per exemple, 0,1–0,2 segons), profundes i lligades, dzhrw o jiiu, així com notes abruptes, de vegades duplicades".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el formiguer de mantell opac com en risc mínim. La mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú a Costa Rica i a l'est de Panamà, tot i que està distribuït de manera irregular per tota l'àrea de distribució. Es "considera que té una alta sensibilitat a les pertorbacions i, atesa la petita àrea de distribució geogràfica i els estrets límits d'elevació, s'hauria de monitorar aquesta espècie per detectar signes de declivi".
Taxonomia i sistemàtica El formiguer fluvial septentrional va ser descrit pel naturalista anglès Osbert Salvin el 1865 amb el nom binomial Myrmeciza laemosticta. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2013 va trobar que el gènere Myrmeciza, tal com es definia aleshores, era polifilètic. En la reorganització resultant per crear gèneres monofilètics, quatre espècies, inclòs el formiguer fluvial septentrional, es van traslladar al gènere ressuscitat Sipia que havia estat introduït per l'ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr el 1924.
El que ara és el formiguer fluvial del Magdalena (S. palliata) anteriorment es considerava coespecífic amb el formiguer fluvial septentrional, però va ser elevat a l'estatus d'espècie basant-se en una anàlisi de vocalització i seqüències d'ADN mitocondrial publicada el 2010.
El parent més proper del formiguer fluvial septentrional sembla ser el formiguer d'Esmeraldas (S. nigricauda). Els altres dos membres del gènere Sipia, el formiguer fluvial del Magdalena i el formiguer fosc (S. berlepschi), són els següents més estretament relacionats. El formiguer dorsicastany (Poliocrania exsul) i el formiguer capgris (Ampelornis griseiceps) estan relacionats una mica més llunyanament.
El formiguer fluvial septentrional és una espècie monotípica.
El nom genèric Sípia es refereix a la localitat tipus de la descripció original del gènere: Sipí, Chocó, Colòmbia; i el nom de l'espècie laemosticta, prové del grec antic «laimos» que significa “gola” i «stiktos», “pintat” o “puntejat”: “de gola pintada”, en referència a la gola pigallada.
Referències
Bibliografia
fluvial septentrional Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud