El cuaespinós de Hellmayr Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca hellmayri) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós de Hellmayr fa entre 14 i 15 cm de llargada i pesa entre 14 i 16 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen una cella estreta i blanquinosa i la cara és de color marró fosc i ocre. El pili és de color castany rogenc amb estries negroses; el dors és marró, tornant-se més pàl·lid cap al carpó, i les cobertores supracaudals són de color rogenc terrós. Les ales són majoritàriament de color castany rogenc; les plomes de vol tenen les vores lleugerament més apagades i les puntes de color marró fosc. La cua és de color castany rogenc; és degradada i les plomes acaben en punta. El mentó i la gola són blanquinosos; el pit i el ventre són de color gris marronós pàl·lid o gris olivaci, i els flancs i les cobertores infracaudals són d'un color marró lleugerament més intens. L'iris varia de groc pàl·lid a blanquinós; el maxil·lar és de color negrós a gris; la mandíbula és de color camussa rosaci a rosaci, i les potes i els peus són de color verd groguenc a rosaci.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Hellmayr es troba gairebé exclusivament a la serralada aïllada de la Sierra Nevada de Santa Marta, al nord de Colòmbia. Es va recollir un únic exemplar a la part veneçolana de la Serralada del Perijá. L'espècie habita boscos montans de fulla perenne, tant primaris com secundaris. A Colòmbia es troba a altituds d'entre 1.200 i 3.000 m; l'exemplar veneçolà es va recollir a 700 m.
Comportament Moviment A Colòmbia, el cuaespinós de Hellmayr és resident tot l'any. Es desconeixen els moviments de l'espècie a Veneçuela, si és que en fa cap.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Busca aliment en parelles i, habitualment, formant part d'estols mixtos d'alimentació. Acostuma a alimentar-se des dels nivells mitjans del bosc fins al subdosser, tot i que a vegades ho fa a cotes més baixes. Captura preses de l'escorça de manera acrobàtica, les epífites i la fullaraca mentre es desplaça per les branques petites.
Reproducció L'època de reproducció no s'ha definit del tot, però s'ha observat ous entre el setembre i el novembre. Es creu que és monògam. El niu és una bola d'herba i fulles penjada d'una branca. No se sap res més sobre la biologia reproductiva.
Vocalització Les vocalitzacions no s'han determinat completament. El que es considera el cant o reclam es descriu com "un trinat feble, agut i xisclador: 'ti, ti, t, t-t-t-t'" i com un "trinat estrident i xisclador que s'accelera".
Estat de conservació La UICN ha classificat el cuaespinós de Hellmayr en la categoria de en risc mínim. Té una àrea de distribució limitada i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera comuna a la petita àrea de distribució a Colòmbia; es desconeix la situació a Veneçuela.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Hellmayr va ser descrit per primer cop l'any 1907 pel zoòleg nord-americà Outram Bangs amb el nom binomial Siptornis hellmayri i la localitat tipus "Páramo de Macotama, 11,000 peus, Sierra Nevada de Santa Marta, Colombia".
Les dades filogenètiques indiquen que la present espècie és parent més propera del cuaespinós crestat (C. subcristata) i del cuaespinós capgrís (C. semicinerea), i que totes tres formen un grup agermanat amb el cuaespinós dels tepuis (C. demissa).
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic hellmayri conmemora l'ornitòleg austríac Carl "Charles" Eduard Hellmayr (1878-1944).
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Hellmayr Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud