El cuaespinós cellagrís Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca curtata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós cellagrís fa entre 14 i 15 cm de llargada i pesa entre 14 i 21 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal presenten una cella que varia d'un blanc evident a un gris apagat i fosc. La resta de la cara és d'un marró apagat amb algunes estries pàl·lides a les cobertores auriculars. El front és marró amb tons castany-rogencs, el pili és castany-rogenc i el dors és d'un marró intens que esdevé progressivament més rogenc cap a les cobertores supracaudals. Les ales són castany-rogenques; les plomes de vol són lleugerament més pàl·lides i tenen les puntes d'un marró fosc intens. La cua és d'un color castany-rogenc fosc; és degradada i, de vegades, les plomes no tenen barbes a les puntes. La barbeta és d'un gris marronós molt pàl·lid, la gola és més marronosa amb estries clares i les parts inferiors són d'un marró apagat, amb els flancs d'un marró lleugerament més intens. L'iris varia de castany a marró, el maxil·lar és de marró fosc a negrós, la mandíbula és rosada (generalment amb l'extrem fosc) i les potes i els peus són de color verd oliva a groc mostassa. Els exemplars juvenils tenen una cella marcada, el pili majoritàriament marró amb tons castanys i les parts inferiors d'un color ocre-rogenc. La subespècie C. c. cisandina té el pili, les ales i la cua més foscos i més castanys que la nominal, a més del dors d'un marró més fosc i tons grisencs més foscos a les parts inferiors. La C. c. debilis és semblant a la cisandina, però en general és més pàl·lida i té el front castany.
Distribució i hàbitat El cuaespinós cellagrís es distribueix al llarg de la serralada dels Andes des del centre nord de Colòmbia, cap al sud, per l'est d'Equador, est del Perú, fins al centre de Bolívia.
Habita boscos humits de peu de muntanya, boscos subtropicals baixos i boscos montans de fulla perenne. Pel que fa a l'altitud, es troba entre els 800 i els 2.300 m a Colòmbia i, majoritàriament, entre els 900 i els 1.700 m a l'Equador, el Perú i Bolívia. Localment, pot aparèixer des dels 650 m fins als 2.500 m d'altitud.
Comportament Moviment El cuaespinós cellagrís és una espècie resident durant tot l'any a tota l''àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Busca aliment en solitari o en parelles, i sovint forma part d'estols d'espècies mixtes. Acostuma a alimentar-se des dels estrats mitjans del bosc fins al subdosser. Cerca i captura preses de manera acrobàtica a l'escorça, la molsa, les epífites, les fulles mortes i la brosta, mentre es desplaça per branques petites i, de vegades, penja cap per avall.
Reproducció Pràcticament no se sap res sobre la biologia reproductiva del cuaespinós cellagrís. Es va observar un pollet volant al març, al nord de l'Equador.
Vocalització El cant s'ha descrit de diverses maneres: com "una sèrie de notes agudes, accelerades, descendents i que s'atenuen, amb un ritme semblant al d'una pilota que bota", un "trinat ràpid, accelerat, però que s'atenua", i "una sèrie ràpida i viva de notes agudes que sol acabar en un trinat i perd intensitat".
Estat de conservació La UICN va classificar inicialment el cuaespinós cellagrís en la categoria de en risc mínim, posteriorment el 2012 com a vulnerable i, més tard, el 2021, de nou com a en risc mínim. Té una àrea de distribució molt extensa i una població de mida desconeguda que, tanmateix, es creu que està disminuint. "La principal amenaça per a aquesta espècie és la desforestació accelerada, ja que els boscos de l'àrea de distribució es transformen per a usos ramaders i agrícoles". Es considera una espècie de poc comuna a força comuna. Es creu que és sensible a la fragmentació forestal, però habita en nombroses àrees protegides, tant públiques com privades.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinés cellagrís va ser descrit per primer cop l'any 1870 per l'ornitòleg anglès Philip Sclater amb el nom binomial Synallaxis curtata i la localitat tipus "Bogotá".
En el passat, alguns autors van considerar que aquesta espècie era coespecífica amb del cuaespinós de Coiba (C. dissita), però les dades filogenètiques recents indiquen que forma part d'un grup que inclou el cuaespinós galta-ratllat (C. antisiensis) (amb C. baroni), i que aquest grup està agermanat amb el cuaespinós cara-roig (C. erythrops).
La subespècie cisandina ja va ser considerada una espècie separada; el tàxon C. curtata furcata (Taczanowski), del nord del Perú, descrit com a espècie separada, s'ha demostrat que no passa d'un plomatge d'immadur de la subespècie cisandina, de qui va passar a ser un sinònim posterior; la subespècie proposada C. curtata griseipectus (Chapman, 1924), de l'est d'Equador, és indistingible de cisandina.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic curtata prové del llatí «curtatus» que significa “escurçat”, “abreujat” derivat de «curtare», “escurçar” i de «curtus», “curt”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
C. c. curtata (Sclater, 1870) ─ vessant occidental dels Andes orientals de Colòmbia, entre els departaments de Santander i Huila. C. c. cisandina (Taczanowski, 1882) ─ vessant oriental dels Andes, des del departament de Caquetá (Colòmbia) cap al sud, passant per l'est de l'Equador i arribant al Perú, almenys fins al departament de Cusco. C. c. debilis (Berlepsch & Stolzmann, 1906) ─ departaments d'Ayacucho i Cusco (Perú) cap al sud, fins al departament de Santa Cruz, a Bolívia.
Nota taxonòmica
Referències
cellagrís Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud