va comandar breument un exèrcit francès durant les guerres revolucionàries franceses. Després d'haver servit a l'exèrcit reial francès quan era jove, l'esclat de la Revolució Francesa el va trobar ocupat com a mestre d'esgrima. Va ser elegit per dirigir un batalló voluntari de la Guàrdia Nacional que va combatre a Valmy i Jemappes el 1792. Va guanyar la promoció a oficial general després de distingir-se al setge de Valenciennes i salvar un representant d'una multitud enfadada. Va guanyar tal favor amb els polítics i l'oficina de guerra que va ser ràpidament catapultat al comandament d'un exèrcit a la Revolta de la Vendée. Després que el seu capaç batalló demostrés la seva total idoneïtat per al lloc de comandant de l'exèrcit, va ser detingut amb la mateixa rapidesa i llançat a la presó on va morir, en un probable suïcidi.
Primers passos Léchelle va néixer el 2 d'abril de 1760 a Puyréaux. De jove es va allistar a l'exèrcit reial francès com a privat i més tard es va convertir en mestre d'esgrima a Saintes.Phipps 2011, p. 28. Quan va esclatar la Revolució Francesa, es va inscriure a la Guàrdia Nacional de Charente Marítim.Michaud (1865), p. 86 El 1791 es va convertir en tinent coronel del primer batalló de voluntaris de Charente. El 20 de setembre de 1792, el batalló va lluitar en la batalla de Valmy com a part de l'ala esquerra de Jean-Pierre François de Chazot.Smith 1998, p. 26. El 6 de novembre d'aquell any, la 1a Charente va ser a la batalla de Jemappes, on va ser inclosa a la 1a brigada de la primera línia de l'ala esquerra de François Richer Drouet, dirigida per Jean Henri Becays Ferrand.Smith 1998, p. 30.
miniatura|esquerra|Setge de Valenciennes, 1793 El batalló va formar part de la guarnició durant el setge de Valenciennes que va durar del 25 de maig al 27 de juliol de 1793. Els defensors francesos dirigits per Jean Ferrand es van rendir a l'exèrcit de la coalició sota el comandament del príncep Frederic del Regne Unit (duc de York) després de la mort o la mort de 1.000 soldats de malaltia de 9.800 efectius. Els supervivents van ser alliberats amb la promesa de no lluitar contra l'exèrcit de la coalició durant un any. A mesura que les tropes franceses sortien de la ciutat per deixar les armes, els habitants de Valenciennes foren encarregats de fer-los aixecar la bandera borbònica.Smith 1998, p. 50. Léchelle va protegir el representant Charles Cochon de Lapparentquan els civils van amenaçar de fer-li mal, i Cochon va aconseguir el seu nomenament com a general de brigadaPhipps 2011, p. 28. el 17 d'agost de 1793. En qualsevol cas, Léchelle va guanyar la promoció mostrant coratge i persistència durant la defensa de Valenciennes.Phipps 2011, p. 28.
La Revolta de la Vendée va ser una rebel·lió armada contra el reclutament d'homes per a l'exèrcit i contra l'hostilitat de la Convenció Nacional cap als sacerdots. Dirigits per la noblesa local, els Vendeans aviat van demostrar ser un formidable enemic.Phipps 2011, p. 6. Per fer front a l'amenaça, el govern francès va formar tres exèrcits: l'exèrcit de les costes de la Rochelle des de la Gironda fins a la desembocadura del riu Loira, l'exèrcit de les costes de Brest des del Loira fins a Saint-Malo i l'exèrcit de les costes de Cherbourg des de Saint-Malo fins al riu Authie a l'est del riu Somme.Phipps 2011, p. 10. El 9 de juny de 1793, els vendeans van destruir la divisió de Jacques de Menou de Boussay a la batalla de Saumur.Phipps 2011, p. 15. Tot i que Jean Baptiste Camille Canclaux va derrotar els rebels a la batalla de Nantes el 29 de juny,Smith 1998, p. 48. els vendeans van guanyar la batalla de Vihiers el 18 de juliol quan una gran part de les forces republicanes simplement van fugir.Phipps 2011, pàg. 18.
El 23 de juliol de 1793, l'exèrcit prussià va acabar amb èxit amb el setge de Magúncia. Els prussians van permetre sense pensar-ho a la guarnició francesa de 16.000 homes tornar a casa amb la condició de no lluitar contra la Coalició durant un any. El comandant de l'exèrcit del Rin, Alexandre, Vescomte de Beauharnais, va suggerir que utilitzar la guarnició per lluitar a la Vendée no seria una violació de la seva llibertat condicional. El 25 d'agost es va reunir a Tours l'anomenat Exèrcit de Mayence (el nom francès de Magúncia) dirigit per Jean-Baptiste Jean-Baptiste Annibal Aubert du Bayet. Entre els 14.000 efectius ben entrenats hi havia Jean-Baptiste Kléber recentment ascendit a general de brigada. Després que els austríacs i els anglesos havien comès la mateixa equivocació que els prussians, les 6.000 tropes en forma de la guarnició de Valenciennes foren enviades primer al setge de Lió i més tard a la Vendée.Phipps 2011, pàgines 20-21
Comandament de l'exèrcit La Tremblaye i Cholet miniatura|Léchelle va resultar ser pitjor que l'inepte Jean Antoine Rossignol. A principis d'octubre de 1793, quan els francesos estaven a punt de llançar una nova ofensiva, Canclaux va ser suspès del comandament de l'Exèrcit de les Costes de Brest i du Bayet també va ser retirat del seu lloc. Els acomiadaments van ser provocats per l'engany de Charles Philippe Ronsin que va convèncer el ministre de guerra Jean Baptiste Noël Bouchotte que Canclaux i du Bayet eren els responsables de la manca d'èxit.Phipps 2011, pàg. 27. Protegit de Bouchotte, Léchelle va ser cridat a ser comandant en cap de l'Exèrcit d'Occident el 30 de setembre.Michaud (1865), p. 86 Havia estat ascendit a general de divisió gairebé al mateix temps.Phipps 2011, p. 28. El nou exèrcit es va fer càrrec de les tropes de l'Exèrcit de les costes de La Rochelle, que antigament estava dirigit per Jean Antoine Rossignol, més l'exèrcit de Mayence.Phipps 2011, pàg. 27. El 6 d'octubre Rossignol va anar a comandar l'Exèrcit de les Costes de Brest.Clerget 1905, pàg. 29. Léchelle va estar oficialment al comandament des del 6 d'octubre.Clerget 1905, pàg. 26. Va estar amb la divisió de La Rochelle al principi i Kléber va ser el comandant interí de les divisions de Nantes i Mayence en la seva absència. Deixant la divisió de La Rochelle a càrrec d'Alexis Chalbos, Léchelle va assumir el comandament de Kléber el 9 d'octubre.Clerget 1905, pàg. 28.
El Comitè de Seguretat Pública creia que Léchelle combinava "l'audàcia amb els talents necessaris per acabar la guerra". Malauradament, va resultar ser pitjor que RossignolPhipps 2011, p. 28. que, tot i que valent, es va entendre que era incompetent.Phipps 2011, pàg. 22. Quan Léchelle va arribar a la seu de Montaigu, Kléber li va col·locar un mapa i li va explicar l'estratègia del seu predecessor Canclaux. Sense molestar-se a mirar el mapa, Léchelle va respondre: "En aquest terreny es tracta d'una exhibició. Cal marxar majestuosament i en massa". Mentre Kléber apartava el mapa tranquil·lament, el representant Antoine Merlin de Thionville va declarar que el govern nomenava els generals més ignorants possibles.Phipps 2011, p. 28. Després de la discussió, es va acordar que les divisions de Nantes i Mayence continuarien marxant des de l'oest cap a Cholet, on es reuniria amb columnes convergents de Luçon i Les Sables d'Olonne al sud i de Bressuire a l'est. Després de començar a La Châtaigneraie, Chalbos i François-Joseph Westermann van devastar el campJohnson 1896, pàg. 109 fins a Bressuire, on es van unir les columnes de Saumur i Thouars, formant un cos de 20.000 soldats.Johnson 1896, pàg. 109
El 14 d'octubre de 1793, Léchelle va ordenar a la columna Luçon que marxés per Mortagne-sur-Sèvre per establir contacte amb l'avantguarda de la divisió Mayence dirigida per Michel de Beaupuy. Un oficial de l'equip personal va notificar erròniament Beaupuy la cruïlla prevista i la divisió de Luçon va marxar cap a una emboscada vendeana. Després del cop del seu comandant, François Séverin Marceau-Desgraviers es va fer càrrec de la columna i va lluitar contra els Vendeans a la batalla de La Tremblaye el 15 d'octubre. Beaupuy va marxar cap a les armes i va ajudar a rebutjar els rebels el líder del qual, Louis Marie de Lescure, va resultar greument ferit.Johnson 1896, pàgines 111-113.
L'exèrcit dels Vendeanos va evacuar Cholet l'endemà i va ser ocupat per 22.000 republicans amb 30 canons. Kléber va desplegar les tropes de Beaupuy i Nicolas Haxo a l'esquerra, la divisió Luçon al centre sota Marceau i els homes de Louis Antoine Vimieux a la dreta. A primera hora del matí, 9.000 homes sota Chalbos i François Muller van arribar de l'est. El 17 d'octubre, 41.000 vendeans van atacar a la Segona batalla de Cholet. Charles de Bonchamps i Maurice D'Elbée van assaltar el centre amb 14.000 rebels mentre Henri de La Rochejaquelein] i Jean-Nicolas Stofflet va atacar els flancs. La divisió de Beaupuy es va fer retrocedir i es van perdre 12 canons, però Marceau i Vimieux van mantenir la seva posició contra atacs desesperats. Tot just va aparèixer al camp la divisió de 4.000 homes de Muller, que va entrar en pànic i va fugir. Finalment, la reserva va ajudar a la divisió de Beaupuy a derrotar els Vendeans davant seu. Els Vendeans van llançar un darrer atac que va fallar i Bonchamps i Elbée van ser abatuts. L'exèrcit derrotat es va retirar cap al nord cap a Beaupréau aquella nit. Tot i que Léchelle manava nominalment, Kléber va escriure el despatx de batalla.Johnson 1896, pàgines 116-119. Els republicans van patir 4.000 morts i ferits mentre que els vendeanos van patir 8.000 baixes.Smith 1998, pàg. 59
Entrammes miniatura|esquerra|Vendeans travessant el riu Loira Mentre la cavalleria de Westermann saquejava Beaupréau, l'exèrcit de la Vendée es va lliscar cap a Saint-Florent-le-Vieil, al Loira. L'endemà, l'exèrcit de la Vendée va creuar cap al costat nord del riu, evitant que Westermann arribés massa tard i va gastar la seva fúria devastant la zona.Johnson 1896, pàgines 120-121. La responsabilitat d'escapar de l'exèrcit rebel es va deure al fracàs de Léchelle en impulsar la persecució, però també a 10.000 homes republicans al nord del Loira que no van poder bloquejar la travessia.Johnson 1896, pàgines 124. Léchelle va prendre a Marceau, recentment ascendit a general de brigada, com a cap de gabinet després de Cholet. Kléber també va ser ascendit a general de divisió.Johnson 1896, pàgines 122. El trasllat dels vendeans al nord del Loira es va inspirar en l'esperança que podrien capturar un port i contactar amb la flota britànica.Phipps 2011, pàg. 29. L'exèrcit rebel, ara sota La Rochejaquelein, comptava amb prop de 30.000 combatents i 20.000 dones i nens. Parant a Laval, els Vendeans esperaven que els bretons acudissin a les seves banderes, però pocs s'hi van unir.Johnson 1896, pàg. 125
Després que lExèrcit d'Occident creués cap a la riba nord del Loira, Kléber i Marceau van aconsellar moure's en diverses columnes, però Léchelle les va anul·lar, insistint que l'exèrcit es mogués en una sola columna. Kléber va ser incrèdul i va escriure que "ens va semblar extraordinari, però vam haver d'obeir". El vespre del 25 d'octubre, l'imprudent Westermann va caure en una emboscada a Croix-de-Bataille al sud de Laval i va tornar a la seva bona posició defensiva a Entrammes. El 26 d'octubre, Léchelle i el cos principal de l'exèrcit de 25.000 homes van arribar a Château-Gontier. Va ordenar a Westermann que es retirés de la seva posició i a Kléber que continués marxant a Villiers-Charlemagne. Kléber i Marceau van recomanar que l'exèrcit s'aturés a Château-Gontier mentre concebien un atac a dues vessants a les dues ribes del riu Mayenne. Instats pels representants en missió, Léchelle i el consell de guerra van insistir a establir contacte amb els rebels l'endemà.Johnson 1896, pàg. 126-127